notícies republicanes

MANIFESTACIÓ CONTRA LA DICTADURA FINANCERA. ATUREM LES RETALLADES.

2012-01-29T11:46:00.000-08:00

Manifest 28G llegit davant del Parlament per Arcadi Oliveres

No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització.

La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

L’única recepta que ens proposen i imposen és la neoliberal: retallar la despesa pública i augmentar els impostos als mateixos de sempre. Les grans fortunes, unes poques famílies i grans corporacions queden de nou excloses, continuen evadint impostos, quan el que toca buscar solucions i contribuir pel bé comú.

A Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes és pobre. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de ventes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.

Aquests dies es reuneixen a la ciutat suïssa de Davos, en el Fòrum Econòmic Mundial, els més rics del planeta per continuar imposant-nos més retallades i menys serveis públics, per silenciar les primaveres àrabs i els moviments d’indignats d’arreu. Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.

Cal canviar el model econòmic i social que ens ha fet preocupar-nos més salva els bancs i els especuladors i condemna les persones. Cal canviar aquesta democràcia imperfecta que manté en el poder als mateixos de sempre al servei dels més rics.

Volem una Catalunya sens exclusió, sense pobresa, sense atur, sense desnonaments, sense corrupció, sense racisme, sense discriminació, sense violència masclista… Volem una Catalunya i un món just, en pau, solidari i amb drets socials per a tothom. Està a les nostres mans construir un nou món. Perquè nosaltres som la veritable majoria. Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.

Avui comencem el Fòrum Social Català 2012, com un procés de posada en comú de propostes de transformació social. Convidem tota la ciutadania i les organitzacions a expressar, compartir i aplicar propostes de canvi.

Passem de la indignació a l’acció. No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

Barcelona, 28 de gener de 2012

FORA ELS CARRERS FRANQUISTES DEL PRAT DE LLOBREGAT

2012-01-27T01:58:00.000-08:00

Aquesta nit del 25 de gener de 2012, aniversari de l’ocupació del Prat de Llobregat per les tropes franquistes, hem pintat de vermell més d’una vintena de plaques de vuit carrers que encara mantenen denominacions de persones directament relacionades amb el règim franquista a la nostra població. Aquests dies els veïns han rebut informació a les bústies sobre la realitat de la denominació del carrer on viuen i la resistència del consistori d’IC-PSC a possicionar-se davant la demanda del seu canvi de nom ara fa tres anys. Concretament hem actuat als carrers dels tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels “caidos por Dios y por España”, Victor Casanovas i Rector Martí i Piñol, el del farmaceútic falangista Josep Guilera i Molas, i el de la rebatejada el març de 1939 com plaça Espanya i que s’havia denominat inicialment Mancomunitat i Durruti durant la guerra civil.

És una vergonya que IC-V, que governa la població des de les primeres eleccions municipals i que a d’altres llocs pressumeix de ser defensora de la memòria històrica, al Prat hagi mantingut durant més de 30 anys denominacions heretades de la dictadura, i ho és més que alguns d’aquests carrers s’hagin nomenat durant el seu mandat. És encara més vergonyós quan ara fa 3 anys es va presentar una moció al ple per canviar el nom d’aquests carrers amb el suport d’una dotzena d’entitats i que va ser recolzada per la majoria de les forces del consistori, quan en diverses reunions informatives es va demostrar amb dades irrefutables la relació directa d’aquestes persones amb el règim i quan els polítics es van comprometre a donar una resposta oficial al ple. Portem dos anys des de la darrera reunió i l’única resposta que hem rebut han estat excuses per anar allargant la resolució d’aquest tema, la darrera al febrer de 2011 quan des del ple ens van emplaçar a rebre-la un cop es conformés el nou govern municipal després de les eleccions del maig d’aquell any.

És una vergonya que 73 anys després d’aquell 25 de gener de 1939 encara existeixin carrers amb els noms de persones directament relacionades amb el règim franquista al Prat de Llobregat i el consistori es resisteixi a canviar-los. És un insult pels milers de pratencs i pratenques que van patir la repressió brutal d’aquell règim, pels centenars que es van haver d’exiliar, pels que deixarien la vida als camps nazis i molts altres que mai més tornarien, pels més de mig miler que serien empresonats, pels 14 que van ser afussellats al Camp de la Bota i els 13 que van morir dins de les presons franquistes, pels centenars que van lluitar al front i les desenes que van deixar la vida, molts dels quals encara avui dia consten com a desapareguts.

No estem disposats a esperar més, estem farts de fer-ho. No permetrem que els polítics continuin mantenint l’amnèsia que van pactar durant la transició i que ara volen reeditar a nivell local perque tot quedi silenciat. Hem intentat fer-ho seguint els seus passos, assistint als seus plens i comissions, hem esperat anys a que cumplissin els seus compromissos, però per variar ens prenen el pèl. És moment de passar a l’acció i actuar en aquests carrers les vegades que calgui, informant als veïns i animant a tothom a afegir-se a aquesta campanya fins que aquesta situació vergonyosa acabi i els noms dels carrers franquistes siguin substituits.

Per dignitat i per memòria.

Plataforma Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers.

TREBALLADORS DE TMB EN LLUITA. TREBALLADORS DE METRO I BUS UNITS.

2012-01-26T11:59:00.000-08:00

Rebutgen la pujada de les tarifes del transport, rebutgen les retallades aplicades en l'empresa reivindiquen un transport públic de qualitat i exigeixen la dimissió de directius de TMB "per mala gestió".

DESÈ ANIVERSARI DE REIVINDICACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT. ENCARA NO S'HAN TORNAT TOTS ELS PAPERS.

2012-01-21T06:22:00.000-08:00

Aquest dissabte davant la Delegació de Govern la Comissió de la Dignitat ha fet un acte per a recordar a la societat catalana que compleix deu anys de lluita pel retorn dels coneguts com els papers de Salamanca, la documentació espoliada pel feixisme espanyol. Un aniversari en que es pot celebrar el camí recorregut però no el llarg temps que ha costat, tenint en compte que no s'han recuperat encara tots els documents. Per tant és un aniversari de reivindicació i de dignitat, d'exigència a l'estat espanyol que compleixi els acords i que tots els que esperen, particulars i col·lectius, el retorn del seu patrimoni no poden fer-ho eternament.

També s'ha reivindicat l'anulació de les sentències del franquisme tot denunciant que un membre de l'aparell franquista ha mort entre lloances institucionals. Paraules molt ben rebudes entre les diferents associacions de la memòria que han participat d'aquesta concentració.

La Pilar Rebaque, membre de la Comissió de la Dignitat, ha llegit davant dels nombrosos mitjans de comunicació la següent declaració:

Declaració de la Comissió de la Dignitat en el desè aniversari

El 21 de gener de 2002, avui fa deu anys, un grup de persones reunides a l'Ateneu Barcelonés, va constituir la Comissió de la Dignitat amb l'objectiu d'aconseguir la restitució a Catalunya dels documents requisats el 1939 per les tropes de Franco.

Hem d'estar orgullosos per la feina feta i els objectius assolits.

Per la unitat de tota la ciutadania catalana en l'exigència de la restitució de les víctimes de l'espoli, les institucions catalanes, les persones, entitats, sindicats i partits que van ser espoliats.

Per la unitat de les forces polítiques democràtiques catalanes.

Pel reconeixement del dret a la restitució amb l'aprovació de la llei que comprèn:

- La restitució de l'arxiu institucional de la Generalitat de Catalunya.

- La restitució a la Generalitat de tots els documents requisats a Catalunya a entitas i particulars.

- El reconeixement a la Generalitat, com a Govern del nostre país com a dipositària d'aquest fons, i qui ha de restituir els documents a les víctimes espoliades.

Si bé estem orgullosos per aquests objectius assolits i pel fet que avui una part d'aquest patrimoni ja ha estat lliurat al Govern de Catalunya, no podem estar orgullosos de fer DEU ANYS, en constatar que el procés, des que es va aprovar la llei de retorn el 2005, encara no ha estat completat.

Com denunciàvem davant la ministra el passat 26 de juliol des de l'Arxiu Nacional a Sant Cugat del Vallès, encara resta la transferència d'una quarta part del fons d'entitats i particulars.

És indignant que el govern de l'estat, el darrer més de desembre paralitzés la transferència d'un bon gruix de documentació que estava preparada després de ser aprovada per la comissió mixta ministeri-Generalitat.Es va fer sense cap mena d'explicació ni justificació, incomplint el deure que li imposa la llei de transferir-la en el termini de tres mesos des de l'aprovació.

Aquest incompliment i els sis anys passats des de l'aprovació de la llei, sense completar el procés, demostren la poca sensibilitat democràtica del govern espanyol que no considera una prioritat la restitució de les víctimes d'aquell espoli del franquisme.

Aquest fet denota una gran mancança en les conviccions democràtiques del govern espanyol. No és justificable que les víctimes d'aquell espoli encara hagin d'esperar la restitució després de 73 anys, i de més de sis de la llei, com tampoc s'han restituït les víctimes dels processos militars a les que encara no se'ls ha anul·lat les sentències. Això encara és més sagnant quan per contra, es fan grans elogis d'un dirigent franquista mort recentment, al qui s'honora i amaga la responsabilitat com a ministre de la dictadura, oblidant les seves víctimes.

Avui hem volgut fer palés i denunciar que el procés de retorn encara no s'ha completat.

Exigim al govern de l'Estat la immediata transferència de la documentació aprovada i reproduïda i també la reunió de la comissió mixta per aprovar la transferència de la documentació que encara resta, incloent la de deu ajuntaments catalans.

Refermem la decissió de lluitar plegats fins a completar aquest procés.

Si el govern espanyol no compleix la llei, emprendrem accions legals per exigir que ho faci, denunciant el fet als organismes internacionals com ara la Comissió de Drets Humans de las Nacions Unides i el Consell Internacional d'Arxius, per a posar en evidència la vulneració per part de l'estat espanyol dels principis arxivístics més bàsics i dels drets humans per la no restitució de les víctimes de la dictadura franquista.

Barcelona-València el 21 de gener del 2012.

LAS PREGUNTAS QUE NO QUIERE CONTESTAR LA CASA REAL DAN LA RAZÓN A QUIENES QUIEREN SABER

2012-01-19T13:14:00.000-08:00

1. Motivos por los que no son públicos los sueldos de los miembros de la Casa Real.
2. Tipo de donaciones y en razón de qué criterios, un obsequio a cualquier miembro de la Familia Real pasa a formar parte del Patrimonio Nacional o de su patrimonio particular.
3. Obligación de la Familia Real de informar de las donaciones que reciben en visitas oficiales.
4. Posibilidad del Jefe del Estado de decidir quienes deben acompañarle en viajes oficiales sin someterlo a consulta del Gobierno.
5. Funciones que realiza el Jefe de Estado como Jefe Supremo de las Fuerzas Armadas.
6. Asignación de un sueldo para doña Cristina de Borbón y cuantía del mismo.
7. Asignación de un sueldo para doña Elena de Borbón y cuantía del mismo.
8. Cuantía del sueldo de don Felipe de Borbón.
9. Tipo de declaración de Hacienda que realizan los miembros de la Casa real.

10. Miembros de la Casa Real que reciben un sueldo derivado de los Presupuestos Generales del Estado.

11. Número de miembros de la Familia Real que cobran un sueldo al margen de los Presupuestos Generales del Estado.

12. Conocimiento por el Gobierno de si las compañías que prestan servicio en la Casa Real, tales como electricidad, gas, teléfono cobran a la Casa Real.
13. Conocimiento por el Gobierno de si la Casa Real recibe trato de favor de parte de aquellas firmas que publicitan con su consentimiento, que son proveedoras de la Casa Real.
14. Conocimiento de los ingresos monetarios que recibe la Familia Real, al margen de aquellos asignados por los Presupuestos Generales del Estado.
15. Conocimiento por parte del Gobierno sobre la cuantía la fortuna personal del Jefe de Estado.
16. Pago por la Familia Real del mantenimiento de los títulos nobiliarios asociados a ella.
17. Residencias de que dispone la Familia Real para su uso y disfrute.
18. Pago de los trajes que utiliza la Familia Real.
19. Pago por la Familia Real de los servicios sanitarios que recibe.
20. Explicación de si las modificaciones en las partidas presupuestarias de la Jefatura de Estado están en consonancia con las modificaciones salariales medias.

21. Control por parte del Gobierno de todo aquello que importa o exporta la Familia Real o acompañantes en sus viajes, calificado como valija diplomática.

22. Acciones realizadas por el Jefe de Estado en los últimos cinco años de difusión y protección de la lengua y cultura catalana, gallega y vasca.

23. Acciones realizadas por el Jefe de Estado en los últimos ttres años de protección de la lengua y cultura catalana, gallega y vasca.

24. Opinión del Gobierno sobre la conveniencia de que la página web de la Casa Real se edite en una lengua extranjera y no en las "lenguas españolas" cooficiales en diversos territorios.

25. Opinión del Gobierno sobre si sería una buena medida para dar mayor prestigio al sistema educativo público que los miembros de la Familia Real estudiasen en él.

26. Opinión del Gobierno sobre si sería una buena medida para dar mayor prestigio al sistema sanitario público que los miembros de la Familia Real fuesen siempre atendidos en él.

27. Persona que decide sobre los festivos y períodos vacacionales del Jefe de Estado.

28. Opinión del Gobierno sobre si se hubiera podido prevenir la presunta actuación delictiva de uno de los miembros de la Familia Real si hubiera transparencia y fiscalización en sus cuentas.

29. Existencia de alguna razón de Estado por la cual los sueldos, los bienes y los gastos de la Familia Real no sean públicos, así como motivos por los que el Gobierno no informa de ello ante la Comisión de Secretos Oficiales del Congreso de los Diputados.

30. Existencia de un registro de las donaciones que recibe la Familia Real y si tiene carácter público.

31. Fiscalización de los ingresos y gastos presupuestarios de la Familia Real, así como relaciones con el interventor de la Casa Real para conocer el alcance de las partidas presupuestarias destinadas a su mantenimiento.

32. Identidad de quién decide las personas que acompañarán al Jefe de Estado en sus viajes oficiales.

33. Ámbitos empresariales en los que se sitúan los acompañantes del Jefe de Estado de los viajes realizados en los últimos cinco años.

34. Constatación sobre si el Jefe de Estado se ha acompañado en sus viajes de los últimos cinco años de personas con intereses comerciales en ámbitos armamentísticos.

Más información

DIMARTS 24 DE GENER, 35 ANIVERSARI ASSASSINATS ATOCHA, ACTES DEL DIA DE L'ADVOCADA I EL ADVOCAT AMENAÇAT

2012-01-17T08:58:00.001-08:00

Per la present us volem informar de les activitats que organitzem l’ACDDH pel dimarts dia 24 de gener, amb ocasió del Dia de l'advocada i advocat amenaçats, i us convidem a participar i a fer la màxima difusió d'aquesta iniciativa.

Aquest 24 de gener es compleixen 25 anys de l'assassinat dels advocats d'Atocha per la qual cosa l'ACDDH junt amb altres organitzacions d'advocats com l'Associació d'advocats europeus Demòcrates (AED),l'Associació Europea de Abogados por la Democracia y los Derechos Humanos en el mundo (ELDH) y el Instituto de derechos humanos de los Abogados Europeos (IDHAE) hem escollit aquesta data per denunciar les persecucions que pateixen els advocats i les advocades al mon per l'exercici de la seva feina.

Aquest any donarem a conèixer la delicada situació en que es troben algunes persones que exerceixen l'advocacia a Turquia. L'any 2011 va acabar amb la detenció en un sol dia de 50 advocades i advocats turcs i kurds, alguns dels quals encara resten a la presó.

El dia 24, advocades i advocats a tota Europa es concentraran davant les ambaixades i consolats turcs per demanar a les autoritats d'aquest país que respectin els drets humans. Nosaltres ens concentrarem a les 14 hores a les portes del consolat turc a Barcelona vestits amb toga. A la tarda, a les 19 hores hem organitzat junt amb el Col·legi de Periodistes una taula rodona en la que comptarem amb la presència de un periodista d'investigació turc i un advocat defensor que intervé en un dels macro judicis que es celebren actualment al Kurdistan nord-occidental.

Aquí podeu veure el programa complet:

DIA DE L'ADVOCADA I L'ADVOCAT AMENAÇATS
24 de gener de 2012

14 hores: Concentració

Concentració vestits amb la toga
Lliurament de petició al cònsol de Turquia

Lloc: Consolat de Turquia a Barcelona
Passeig de Gràcia, 7, Barcelona

19 hores: Taula Rodona
Dues professions de risc: La situació del periodisme i l'advocacia a Turquia

Lloc: Col·legi de Periodistes de Catalunya Rambla Catalunya, 10, pral.,
Barcelona

Presentació
Alícia Oliver Rojo, presidenta de la comissió de Periodisme solidari

Llibertat d'expressió i informació: El periodista emmordassat Ulus Atayurt,
periodista de la revista turca d’investigació “Express”

Vulneracions del dret a la defensa
Selcuk Kozagacli, advocat en el cas Unió de Comunitats del Kurdistan Modera
el col·loqui Marion Hohn Abad, presidenta de l’Associació Catalana per a la
Defensa dels Drets Humans

L’acte comptarà amb traducció consecutiva de l’anglès i del turc.

DISSABTE 21, CONCENTRACIÓ PEL RETORN DELS PAPERS DE SALAMANCA EN EL DESÈ ANIVERSARI DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

2012-01-17T01:20:00.000-08:00

Comissió de la Dignitat 21 de gener de 2002-2012

El dissabte dia 21 de gener la Comissió de la Dignitat farà 10 anys que va fer la primera reunió constitutiva a l'Ateneu Barcelonès. Han estat deu anys de treball intens de moltes persones que han fet possible la llei del 2005 en reconeixement del dret de Catalunya de recuperar el botí de més de cent vint tones de documents que el 1939 els franquistes van requisar a la Generalitat, partits, sindicats, entitats i persones que van ser espoliades amb la força de les armes, i que restava al dipòsit de Salamanca.

Han passat més sis anys des de l’aprovació de la llei, sense que el govern de l'Estat hagi completat encara el procés de retorn de documents i altres objectes d’aquell sinistre magatzem.

La Comissió de la Dignitat no hagués volgut mai commemorar el desè aniversari. No hauríem d'haver-lo fet. No ens fa cap goig. A més demostra les greus mancances de la democràcia espanyola, que és incapaç de fer justícia a les víctimes del franquisme, tot i haver-ho reconegut per una llei.

Mantenim la ferma decisió de seguir lluitant fins a completar la restitució d'aquest espoli del franquisme i per això convoquem una concentració el dia 21 de gener a les 12 del migdia, davant de la Delegació del Govern de l'estat, al Carrer Mallorca 278 de Barcelona.

Convidem als partits, sindicats, entitats i persones que són víctimes d'aquell espoli a ser-hi presents per a refermar la unitat del poble català entorn d'aquesta reivindicació.

Secretariat

Comissió de la Dignitat 16 de gener de 2012.

MANUEL FRAGA HA MORT AL SEU LLIT COM EL DICTADOR

2012-01-16T02:29:00.001-08:00

http://www.publico.es/espana/417081/manuel-fraga-muere-a-los-89-anos

MANIFESTACIÓ DISSABTE 21, 12 HORES, PLAÇA CATALUNYA AFECTATS PIRMI I L'ATUR

2012-01-15T07:57:00.000-08:00

Convocatòria a totes les entitats i persones per a participar en la manifestació dels afectats del PIRMI i l'ATUR a les 12 hores a Plaça Catalunya de Barcelona.

Convocatoria a todas las entidades y personas para participar en la manifestación de los afectados del PRMI y EL PARO a las 12h en plaza Cataluña/ bcn

نداء الى عموم المواطنين الاحرار

السبت 21 مسيرة شعبية ببرشلونة على الساعة 12 بساحة كطالونيا
جميعا ضد الاقتطاعات في البيرمي والبارو
ومن أجل الكرامة والمساواة

TOTS I TOTES CONTRA LES RETALLADES DEL PIRMI I L'ATUR

TOD@S CONTRA LOS RECORTES EN EL PRMI y EL PARO

Dissabte 21 a les 12 hores manifestació des de Plaça Catalunya/BCN

Coordinadora dels afectats del PIRMI i l'ATUR de tota Catalunya

Sábado 21 a las 12h manifestación a partir de la plaza catalunya/bcn
Coordinadora de los afectados del PRMI y EL PARO a nivel de Catalunya.

BOE 31 DE DESEMBRE, A L'ESGLÉSIA LI TOCA LA GROSSA DE NADAL I SURT DE LES NOSTRES BUTXAQUES

2012-01-12T01:15:00.000-08:00

DECLARACIÓ D'UCFR: NO VOLEM UN CENTRE FEIXISTA A BARCELONA

2012-01-10T09:48:00.000-08:00

Unitat contra el Feixisme i el Racisme mostra el seu rebuig més contundent davant la inauguració d’un centre social de clara orientació feixista, anomenat Militia, possiblement ubicat a la ciutat de Barcelona i que podria estar destinat a la formació de grups violents i extremistes.

Segons ha pogut saber UCFR aquest centre està impulsat per Alberto Sánchez, regidor de PxC a L’Hospitalet de Llobregat, que ha viatjat recentment a la ciutat de Roma per conèixer els moviments feixistes Casa Pound i Blocco Studantesco, amb els quals es basa aquest centre, així com ha visitat recentment “Proyecto Impulso” a Castelló, un centre feixista amb unes característiques idèntiques a Militia. A la fotografia adjunta podem veure Sánchez visitant el centre Militia.

La inauguració pública del centre, el proper dia 15 de gener a les 11h, comptarà amb les intervencions de:

Gianluca Iannone: Líder del grup feixista Casa Pound i del seu grup paramilitar i violent Blocco Studentesco. Va declarar que “El feixisme va ser l’experiència més bonica de la història d’Itàlia”. Més info.
Grabiele Andolfini, ideòleg feixista italià, fundador del grup ”Guardia d’Honor de Mussolini” i del Centre d’Estudis Polaris, un think tank neo-feixista. Més info.
Enrique Ravello: Responsable de relacions internacionals de PxC. Ex-membre del grup neonazi CEDADE i fundador del MSR. Més info.

També cal esmentar que l’home que va matar dos senegalesos a Florència el passat 13 desembre, amb una clara motivació racista, era simpatitzant del moviment feixista Casa Pound, en què s’inspira aquest Centre Militia. Més info.

A l’esdeveniment han confirmat l’assistència: Mònica Lora, cap de llista de PxC a Mataró; Alex Costa Duran, nº7 de PxC a L’Hospitalet; David Parada nº1 de PxC a Sant Boi i Secretari General de PxC; Isabel Etxebarria, nº2 de PxC a Esplugues; Jaime Padilla, nº1 de PxC a Esplugues; Jordi Fuertes Las Heras, nº6 per Barcelona a les passades legislatives; Carlos Oliva, portaveu de les juventuts identitàries de PxC; i l’impulsor del centre, Alberto Sánchez, regidor a L’Hospitalet de Llobregat per PxC.

Es per això que des de UCFR no entenem com les autoritats permeten que se celebri un acte feixista d’aquesta naturalesa, ni que s’estableixi un centre nazi com aquest, amb total impunitat.

http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2012/01/10/declaracio-ducfr-no-volem-un-centre-feixista-a-barcelona/

A CADA CERDO LE LLEGA SU SANMARTÍN

2012-01-01T04:31:00.000-08:00

Según la sabiduría popular, este conocido refrán indica que no queda impune el comportamiento del malvado, pues, antes o después, quien ha obrado mal recibe su merecido.

Hoy, el Boletín Oficial del Estado publica, entre las numerosas disposiciones de recortes sociales y la cascada de nuevos nombramientos, el Real Decreto 1954/2011 cuyo texto literal es:

A propuesta del Ministro del Interior y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 30 de diciembre de 2011, vengo en disponer el cese de doña Mercedes Gallizo Llamas como Secretaria General de Instituciones Penitenciarias, agradeciéndole los servicios prestados.

Tenemos muy claro que ella no es la responsable máxima del derribo de Carabanchel ni de la vergüenza de su actual estado de abandono, pero quienes nos reunimos con ella aquel 15 de octubre de 2008, nunca olvidaremos su actitud y la de los miembros de su equipo.

La notoria publicidad que, en los días previos al comienzo de la demolición, cobró la noticia del inmediato derribo y la creciente marea de opinión a favor del mantenimiento de la cúpula de la prisión, obligó a la Secretaria General a aceptar una forzada reunión con miembros de nuestra Plataforma.

La soberbia y el desprecio con que fuimos tratados sólo se vio superada por el contenido de la famosa carta que nos remitió a los tres días de ese encuentro, en la que pretendió engañarnos y justificar –citando un supuesto informe técnico- la urgente y total destrucción del histórico penal.

Y, por supuesto, culminó con la orden de dañar la magnífica cúpula a la mayor brevedad posible, saltándose horarios y normas de seguridad, con la finalidad de acallar, de forma radical y antidemocrática, las voces que, desde todos los ámbitos, clamaban por dialogar una posible alternativa.

Ahora que, según parece, doña Mercedes abandona la vida política (no fue candidata en los últimos comicios), coincidimos en el anhelo final del desesperado prisionero del antiguo romance anónimo:

Plataforma por un centro para la paz y la memoria en la antigua cárcel de Carabanchel

VAGA DE FAM I SET, INDEFINIDA AL PALAU DE LA GENERALITAT

2011-12-27T23:37:00.000-08:00

La situació econòmica que precaritza els més desfavorits, no és fruit d'una “crisi”, sinó d'una ESTAFA produïda pel sistema financer i recolzada pels poders públics de tot l'Estat espanyol. Alhora, aquests poders públics són recolzats per tots els polítics institucionalitzats del pais, des de la dreta, passant pels nacionalistes, fins l' “esquerra”, amb la seva muda política de “qui calla, atorga”; els qui, en comptes de tenir la més mínima decència d'abandonar tots els parlaments per deixar governar els lladres en solitari, participen democràticament de la lladreria institucionalitzada. Els rics, cada cop més rics i cada cop paguen menys impostos. Els pobres, cada cop som més pobres i cada cop paguem més impostos. Els esforços per la nostra supervivència només estan destinats a l'enriquiment dels lladres institucionalitzats.

Per tant,

Jo, Francisco Javier Cañadas Gascón – Xavi, per als amics- nascut i resident a la ciutat de Barcelona, en plenes facultats mentals, decideixo unilateralment declarar-me en Vaga de Fam i Set, indefinida, a partir del proper 31 de desembre de 2011, a les 12:00h., davant la porta principal de la Generalitat de Catalunya, ubicada a la Plaça Sant Jaume. Y exigeixo (perquè en aquesta ocasió resulta inadmissible demanar els polítics lladres institucionalitzats) els següents punts, per tal de deposar la meva actitud:

1.- Eliminació, per Decret Llei, del Copagament sanitari.

2.- Absolució sense càrrecs dels 20 companys i companyes acusats de terrorisme pel jutge Eloy Velasco de l' Audiencia Nacional, pel “Cas Parlament” del 15 de juny de 2011, perquè considero que la disidència no és terrorisme, i sí que ho és, en canvi, la “lladreria política institucionalitzada”.

3.- Abol·lició immediata de tots els desnonaments, amb caràcter retroactiu des de 2008.

4.- Abol·lició immediata de la Monarquia.

5.- Eliminació, per decret llei, de la càmera del senat.

6.- Nacionalització de tota la Banca-Usura.

7.- Reducció del 75% de les retribucions de tots els “Polítics Institucionalitzats” de l'Estat espanyol.

8.- Reducció en un 200% dels pressupostos de Defensa i Interior.

9.- Requisició de tots els comptes situats a paradisos fiscals i expulsió

permanent del pais a tots els seus propietaris.

10.- Augment en un 200% de les partides pressupostàries de Sanitat, Educació, Cultura i Serveis Socials.

Els punts del 4 al 9 son d'estricte compliment, com a única manera d'assolir l'eliminació de tot el dèficit públic, que no han creat els ciutadans, sino els politics institucionalitzats amb la seva pràctica indiscriminada de l'Estafa Legal i la Lladregada.Només acceptaré negociar la rebaixa de la meva postura quan s'aprovin els dos primers punts de la plataforma reivindicativa d'exigències mínimes.

¿Com pots col·laborar?

1. Fent difusió massiva del comunicat, via Internet i xarxes socials, nacionals i internacionals;

2. Fotocopiar el document en les quantitats que a cadascuna l'hi sigui possible i portar les còpies a la Pl. St. Jaume a partir del 31 de desembre de 2011 a les 12:00h.

3. I, sobretot, companyia, encara que sigui una o dues persones, alternativament, durant totes les hores del dia.

AVÍS: Només prestaré declaracions a mitjans alternatius d'informació; per tant, abstenir-s'hi mercenaris dels “mass-media”.

SEMBRANT ANARQUIA, PER A RECOLLIR KAOS!!

A Barcelona, 22 de desembre de 2011

DIVENDRES 23 A LES 10 A L'INEM DE CORNELLÀ PROTESTA SOCIAL

2011-12-22T09:55:00.000-08:00

Las administraciones, tan “poco eficaces” en crear empleo digno, en la lucha contra la economía sumergida (24%), el fraude fiscal y de S.S., a través del INEM y “Benestar Social”, han elegido como víctimas de los recortes sociales a una buena parte de los que perciben sólo una prestación mensual de 470€. Nos quitaron el trabajo ahora nos dejan sin ese insuficiente medio de vida.

EMIGRANTES O NO, NOS GOLPEAN A TOD@S

A un@s, jóvenes, dejados sin ninguna salida, nos “ofrecen” cursos, contratos para formación, becas sin Seguridad Social que son una basura.

A otros, inmigrantes, hundidos con la construcción, con cualquier escusa nos retiran el Desempleo: Si buscas trabajo por ahí, si has viajado a tu país de origen, si te han borrado del Padrón, si te ha estafado el último patrón tu eres el perseguido... El PIRMI cada día se lo pagan a menos. Los que entregan miles de millones a los bancos para pagar sus deudas y superpensiones privadas, dicen que falta dinero para pagar el pobre subsidio. Nos empujan con el hambre a aceptar cualquier trabajo o al retorno. Aun siguen ahí personas años y años sin regularizar para ser mejor manejadas y la Ley de Extranjería discriminatoria.

A las mujeres nos empujan a trabajar por casi por nada…

A toda la gente, cada día está más en precario, se nos amenazad@ con el paro para recortarnos todos los derechos, desde la vivienda o el PIRMI hasta la sanidad, la escuela o las becas.

CONTRA LA POBREZA, POR UN TRABAJO DIGNO,

UN DESEMPLEO Y UN PIRMI SUFICIENTE PARA TODOS.

EL VIERNES 23 A LAS 10 FRENTE EL INEM DE CORNELLÀ. ¡ACUDAMOS!

ASSAMBLEA CONTRA LA POBRESA

LIBRO: MADEROS, CERDOS, ASESINOS. CRÓNICAS DEL DICIEMBRE GRIEGO.

2011-12-20T02:37:00.000-08:00

“[…] Cuando llegaron a Patission y se encontraron en las afueras de la histórica puerta de la Politécnica, la que había sido atacada por los tanques en 1973, cortaron la avenida sin preguntarnos qué hacer y, a continuación, corearon el típico eslogan “Batsi, gourounya, dolofoni!” – “¡maderos, cerdos, asesinos!”. Al presenciar esta escena, me sentí extasiado. Comprendí en este momento que el avión de la insurrección había despegado. Era más grande que nosotros. No digo que nos hubiera superado, aunque muchos de sus participantes sí lo creen así. Quizás les había superado a ellos porque pensaban que jamás iba a pasar algo semejante. Lo que la insurrección consiguió es que se superaran las ideas pesimistas que pensaban que algo así jamás podía pasar”.

Este libro recoge los testimonios de varios de los protagonistas de Diciembre de 2008, un momento cargado de un profundo trasfondo social, político e histórico que se enlaza con la historia de las luchas de los últimos treinta años. El libro, cuyo título – Maderos, cerdos, asesinos – es un popular cántico en todas las movilizaciones griegas, describe lo ocurrido en la Revuelta de Diciembre en distintos puntos de Atenas y en otras ciudades helenas y la participación de los anarquistas en ella. Dicha participación se caracterizó – y se caracteriza – por la práctica de la revuelta social sin mediadores y sin ilusiones de lograr cambios dentro del sistema existente, proponiendo la autoorganización contra cualquier tipo de organización jerárquica, proponiendo la contraviolencia frente a la violencia estatal y la solidaridad contra la individualización y las divisiones artificiales creadas por el poder.

Mucha gente adoptó métodos dinámicos de lucha y procesos de autoorganización, sin representantes y sin plantear reivindicaciones. Diciembre no sólo continúa una cultura de violencia política, también siembra una nueva tradición de autoorganización y dota un importante impulso social a organizarse desde abajo. Estos procesos de autoorganización no tienen la violencia asesina de la Policía como único objetivo, sino todas las expresiones de Autoridad: desde la forma en que vivimos, trabajamos, producimos o consumimos a cuestiones de salud, de medio ambiente, a todo. Todos los aspectos de la Autoridad son frentes de batalla para la gente que se autoorganiza y lucha desde abajo, no siempre violentamente, pero siempre contra el Estado.

Edita: Klinamen. 330 páginas. PVP 10 euros. PD 7 euros

Lo podéis pedir escribiendo a libreriamagdalena@gmail.com

PROFESORES DESPEDIDOS DE LA UNIVERSIDAD DEL PAÍS VASCO: UNA LUCHA DE 20 AÑOS, UN EJEMPLO DE RESISTENCIA.

2011-12-06T07:34:00.000-08:00

Profesores despedidos de la UPV en la feria del libro de Durango

En estos momentos somos tres los profesores que continuamos despedidos de la UPV. Fuimos excluidos de la universidad en el año 1992. Desde esa fecha nos mantenemos todos los días en la puerta principal de acceso al recinto universitario y en la entrada a la facultad de Ciencias Sociales y de Comunicación. Provistos de una pancarta reivindicativa. Se van a cumplir, por lo tanto, cerca de 20 años de permanencia continua en el Campus de Leioa reivindicando unos derechos.

Nuestra lucha tuvo por objetivo conseguir un Profesorado Propio para esta universidad. Bajo la modalidad de un contrato laboral permanente equiparado en derechos y obligaciones al contratado funcionario única posibilidad legal en su momento de acceder a la condición de profesor estable.

Después de numerosos avatares y sacrificios que conllevaron despidos, destierro, agresiones, sanciones, detenciones, procesos y cárcel nuestras reclamaciones fueron incorporadas al marco legal, primero con la modificación de ley estatal y después con la aprobación y desarrollo de la Ley Vasca de Universidades. Hoy existen profesores permanentes con contrato laboral y leyes propias que regulan sus condiciones de trabajo.

Sin embargo la UPV se niega a readmitirnos mediante un proceso negociador que contemple nuestras características peculiares y reconozca una serie de derechos elementales y mínimos. Por eso varios años después de aprobado el Profesorado Propio este conflicto sigue en pie sin atisbos de pronta solución, lo que significa mantener una situación que atenta a los principios de igualdad y justicia que deberían ser exigidos a los responsables de la institución universitaria.

Profesores despedidos de la UPV.

Esta lucha ha sido recogida en el documental "Egunero".

Sinopsis del documental Egunero:

…”¿Qué modelo de universidad queremos?” Es lo que se preguntaron 97 profesores de la UPV en 1990, cuando rechazaron la figura funcionarial y defendieron el profesorado propio junto con la autonomía universitaria. La amenaza de despido, los destierros, juicios, detenciones, chantajes económicos y expulsiones hicieron que la mayoría tragara. Unos pocos no pasaron por el aro y ; 20 años después siguen manifestándose todos los días lectivos en el campus. Una de las campañas de desobediencia civil más alucinantes de los últimos tiempos que pone, negro sobre blanco, la atmósfera que se respira en cada rincón de la UPV.

Ficha técnica Documental Egunero:

94 min – 2010 –
Dirección: Salome L. Dukats y Gladys L. Dukats
Edición- distribución: Eguzki Bideoak, Tolare Taldea
V.O. euskera y castellano – Subtítulos euskera, castellano, english.
Creative-commons

ACTE RECORDATORI DEL DINOVÈ ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DEL PEDRO ÁLVAREZ A LA CGT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

2011-12-03T01:54:00.000-08:00

Bloc Plataforma Pedro Álvarez

SANT ADRIÀ DEL BESÒS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

2011-11-27T11:47:00.000-08:00

Fotos Francisco Crespín. 25/11/2011

ACTE FINAL CAMPANYA ANTICAPITALISTES A CORNELLÀ 18/11/2011

2011-11-19T10:28:00.001-08:00

CONDEMNAT UN MEMBRE DE PLATAFORMA X CATALUNYA

2011-11-18T07:10:00.001-08:00

SOS Racisme Catalunya celebra la condemna a un membre de Plataforma per Catalunya per un delicte de provocació a l’odi.

Davant de la sentència emesa pel Jutjat Penal de Manresa contra Josep Anglada i Juan Carlos Fuentes Linares, membres de Plataforma x Catalunya, procés en el que SOS Racisme exercia d’acusació popular.

Des de SOS Racisme Catalunya volem manifestar la nostra satisfacció per la condemna a un dels acusats per un delicte de provocació i instigació a l’odi. El fet que la justícia condemni el discurs de l’odi és sempre un pas endavant en la lluita contra el racisme a la nostra societat.

La sentència condemna al Sr. Juan Carlos Fuentes Linares, que en el moment del fets era Secretari General de PxC i candidat a les municipals per aquest partit, com autor plenament responsable d’un delicte de provocació a l’odi. El condemna a 1 any i 6 mesos de presó, a la inhabilitació de sufragi passiu durant la condemna i una pena de multa amb una quota diària de 18€ durant 9 mesos.

Lamentem que la jutge hagi considerat que les proves no eren suficients per demostrar la responsabilitat del Sr. Josep Anglada en un delicte de provocació a l’odi. Com acusació popular considerem que les proves i testimonis aportats durant el judici eren suficients per demostrar la seva culpabilitat.

Com associació antiracista de defensa dels drets humans considerem que tot i que el Sr. Anglada no hagi estat condemnat és culpable d’instigació a l’odi; no només pels fets que es jutjaven en aquest judici, sinó per la seva política i el seu discurs racista.

Recordem que aquest diumenge el Sr. Anglada, com a cap de llista del PxC i el condemnat Juan Carlos Fuentes, com a número 6, es presenten a les eleccions al Congrés i al Senat. Volem alertar del perill social que suposa que un partit clarament racista i xenòfob, amb membres condemnats i inculpats per delictes de provocació a l’odi, puguin presentar-se a unes eleccions democràtiques.

Aquest procés ens ha d’encoratjar a seguir lluitant contra el racisme i el discurs de l’odi, sobretot en un moment com el que vivim el racisme no pot quedar impune.

Barcelona, 18 de novembre

SOS Racisme Catalunya

Més informació:

Jose Peñín - Comunicació

SOS Racisme Catalunya

C/Hospital, 49 Ppal Barcelona

T: 93 301 05 97 - 636 248 621

MANIFESTACIÓ CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ A BARCELONA

2011-11-17T14:57:00.000-08:00

LA MEMÒRIA HISTÒRICA ALS PROGRAMES ELECTORALS, UN CRITERI DE VOT

2011-11-16T03:16:00.000-08:00

PARTITS QUE NO PORTEN CAP REFERÈNCIA A LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Convergència i Unió

Partit Popular de Catalunya

Plataforma x Catalunya

Unión Progreso y Democracia

PARTITS QUE PORTEN LA MEMÒRIA AL SEU PROGRAMA (per ordre alfabètic)

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Memòria històrica: justícia contra la impunitat

La Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, s'ha demostrat insuficient per reparar totes les víctimes "que van patir violència durant la guerra civil i la dictadura", com diu la pròpia Llei, i inabastable per reparar aquelles altres víctimes que es van produir en els anys de la Transició com a conseqüència de la violència política.

De fet, l’Estat espanyol ni tan sols ha estat capaç de reconèixer-los la condició jurídica de víctimes, mentre que ha mantingut els honors als botxins franquistes i ha obviat la qualificació de Crims contra la Humanitat els atemptats contra les persones realitzats impunement pel franquisme.

Així mateix, l'Estat no ha complert amb la responsabilitat de fer efectiu el dret de les víctimes i llurs descendents a la veritat, tot adoptant una actitud activa i directa en la localització de les persones desaparegudes. D’igual manera tampoc no s’ha fet efectiva la restitució per part de l’Estat dels patrimonis, la documentació, el paper moneda I el conjunt de béns espoliats a persones I institucions els documents ni se n’ha promogut el rescabalament per part de les empreses I grups empresarials que s’acumularen beneficis mitjançant els treball esclau de milers I milers de ciutadans antifranquistes condemnats,

Tampoc no s'ha produït la reparació d'aquelles víctimes que van ser condemnades per unes sentències i uns tribunals il·legals, que continuen tenint validesa -tot i la possible declaració d'il·legitimitat atorgada a manera de Declaració de reparació i reconeixement personal expedida pel ministre de Justícia-, en tant que no han estats considerades nul.les de ple dret. En aquest sentit, cal destacar la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya reclamant l'anul·lació de les sentències que van condemnar a pena de mort al President Lluís Companys, l'acord pres pel Govern de la Generalitat de Catalunya i la frustració que va generar el posicionament de la Fiscalia General de l'Estat.

D'altra banda, cal assenyalar que el Decret que desenvolupa la Llei va restringir encara més els drets que s'hi estableixen, com succeeix en el cas de Salvador Puig Antich I d’altres víctimes del franquisme que n’han quedat excloses.

ERC, que va votar en contra de la mal anomenada Llei de Memòria Històrica malgrat haver-la generat l’any 2004, ha batallat en aquesta Legislatura pel reconeixement de totes les mancances abans citades, així com pel reconeixement de la República, abatuda per les armes, com a regim democràtic i legítim.

PROPOSTES

• Aplicació de la doctrina de les Nacions Unides sobre els Crims contra la Humanitat als comesos sistemàticament per la Dictadura franquista.

• Reconeixement del dret inalienable a la veritat i el deure de reparar I recordar per part de l'Estat establerts per l'ONU. En aquest sentit, l’Estat ha d’adoptar una actitud activa en la localització, exhumació i identificació judicial de les víctimes –tot incloent les que són al Valle de los Caídos-, així com el trasllat de les restes quan sigui requerit per la família.

• Reconeixement jurídica i moral de la condició de víctimes a totes les persones físiques i jurídiques que van patir persecució i mort, i restitució moral i material de totes les persones, institucions públiques, organitzacions i entitats que van ser perseguides i represaliades, les quals fins al moment no han obtingut reconeixement ni reparació. En aquest sentit, s’hi inclouran aquelles persones que van formar part de la lluita armada antifranquista.

• Anul·lació del judici del President Lluís Companys i Jover i reparació dels seus honors. Així mateix, anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i excepcionals i reparación de les víctimes d’una “legalitat” imposada per uns tribunals il.legals.

• Reconeixement de totes les víctimes que hagin patit violència política en els anys de la Transició amb la finalitat que siguin considerades beneficiàries de les indemnitzacions que atorga la llei de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme.

• Exigència al cap de l’Estat espanyol, tal i com ha esdevingut en altres països, de demanar perdó a les víctimes en nom de l’Estat que representa.

• Adoptar les disposicions normatives necessàries que permetin, respecte a les persones víctimes de la Guerra Civil o de la Dictadura franquista, la inscripció en el Registre Civil d'aquelles persones que hagin estat desaparegudes i les seves dades no hi conten, així com la rectificació de les dades i circumstàncies relatives a la causa de mort i l'assessorament jurídic gratuït a les famílies de persones desaparegudes a fi de fer-ne’n possible la correcta inscripció.

• Impuls i finançament de Museus de la Memòria contra l’oblit, així com la protecció d’aquells espais de la memòria significatius. Entre els museus de la Memòria, es convertirà en un centre de documentació I didàctic dels òrgans policials de repressió política de l’Estat a Catalunya la “Jefatura de Policía de Barcelona” de la Via Laietana, tot atenent a la seva significació com a centre de detenció i tortura dels presos polítics de Catalunya.

• Reconeixement de les persones integrants de les Brigades Internacionals que recolzaren la defensa de la legalitat i legitimitat republicana.

• Restitució al Govern català de tots els honors i béns confiscats pel franquisme.

• Restitució de la documentació dels ajuntaments del País Valencià I del Principat de Catalunya incautats i dipositats a Salamanca, així com del conjunt de la documentación esparsa, béns de tota mena i paper moneda confiscats per les forces repressives durant el franquisme.

• Obertura dels arxius de la repressió, incloent els militars.

• Recolzament a les organitzacions de recuperació de la memòria històrica.

• Reconeixement de la II República espanyola com un Estat democràtic i de dret, precursor d'aquest sistema polític.

• Recuperació de la memòria històrica de la II República I difusió de l’abast de la repressió franquista contra les persones i genocida contra la cultura I la llengua catalana, bo I’incorporant-la de manera efectiva en els curricula del sistema educatiu.

INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Eix de Memòria Democràtica

Balanç

Durant la primera legislatura del govern Zapatero es van viure un seguit de canvis en el camp de la recuperació de la memòria democràtica. A nivell l’Estat amb l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica, però també a Catalunya i a altres comunitats de l’Estat, es van impulsar més polítiques de recuperació de la memòria democràtica i més lleis, com la Llei del Memorial Democràtic i la Llei de fosses, de les que mai havíem tingut a la nostra història. El debat respecte la reparació de les víctimes va situar-se al centralitat de la política i ICV-EUiA va jugar un paper fonamental tant des de la seva acció de govern a Catalunya com en la seva acció parlamentària al Congrés. Aquest punt de partida feia presagiar que durant l’actual legislatura viuríem encara més avenços, tot i que malauradament ha estat al contrari. L’ofensiva judicial i mediàtica de la dreta i l’extrema dreta ha tingut com a conseqüència que tribunals políticament instrumentalitzats aturessin el procés de recuperació de la memòria democràtica. La persecució al jutge Garzón i la impossibilitat d’investigar en una causa conjunta totes les persones desaparegudes durant el franquisme ha suposat un cop important, tant per les repercussions pràctiques com per la càrrega simbòlica que ha suposat.

Tampoc hi ha contribuït la manca de voluntat política del Govern de l’Estat, que no ha situat en la seva agenda de prioritats polítiques les polítiques per la memòria. Per ICV-EUiA la Llei de la Memòria Històrica del 2007 era un punt de partida i no un objectiu en si mateix, com ha semblat ser el punt de vist del govern. Un exemple d’això, és la manca de lideratge en les polítiques dutes a terme, només a les CCAA amb governs amb interès real en recuperar la memòria, com Catalunya o Andalusia, hi ha hagut veritables polítiques de memòria democràtica, cosa que ha generant una discriminació inadmissible entre les víctimes del franquisme en funció del seu origen.

Fins i tot la comunitat internacional s’ha pronunciat sobre la situació a l’Estat Espanyol. El 5 de maig del 2010 a l’Examen Periòdic Universal del Consell de Drets Humans de l’ONU, diversos estats i ONG van criticar durament a Espanya respecte la Llei d’Amnistia i respecte el reconeixement de les víctimes del franquisme. Al 2008, la ONU ja va recomanar la derogació de la Llei d’Amnistia, i el 21 de setembre del 2009 l’Informe del Consell de Drets Humans va considerar que suposava la limitació legal per a investigar les desaparicions forçoses i tots els delits comesos durant el franquisme. Fins i tot representats de 26 estats i de la pròpia ONU van signar a Bogotà el passat 24 d’abril de 2010 una resolució de recolzament a Garzón.

Per ICV-EUiA queda pendent la plena rehabilitació jurídica de les víctimes del franquisme, amb declaracions judicials de «innocència» dels condemnats i l'anul·lació de les sentències que els van condemnar injustament. La resposta de l'Estat hauria de consistir, precisament, a proclamar legalment l’anul·lació de les sentències dictades en els processos penals dels tribunals franquistes a través dels quals es van imposar condemnes de tota classe als republicans i demòcrates espanyols. Tot i aquest escenari de conflictes i mancances de la recuperació de la memòria històrica, ICV-EUiA ha tingut un paper de lideratge en els pocs avenços que hi ha hagut durant aquest legislatura com va suposar la publicació del web amb el mapa de totes les foses comunes de l’Estat. Aquest avenç, previst a la Llei de la Memòria Històrica, va ser fruït de la insistència en la tasca parlamentària i la reclamació política constant al Congrés.

Objectius estratègics

· Impulsar el compromís del govern d’assumir activament com a polítiques públiques la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica amb la finalitat de donar a conèixer els valors democràtics del passat recent i del present i difondre a les distintes generacions el respecte pels drets civils i humans i el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats de què gaudeix la nostra societat.

· Desplegar tots els aspectes de la Llei de la memòria històrica actual que queden pendents com la retirada de símbols franquistes, entre ell el Valle de los Caídos. A més, cal reformar aquells aspectes que la Llei s’ha mostrat incapaç de resoldre. D’una bada, la anul·lació de ple drets per il·legitimitat dels tribunals totes les sentències per motius polítics i ideològics durant el franquisme. D’altra banda, considerarem que l'Estat ha d'assumir un paper més actiu en la localització i identificació de les víctimes i desapareguts a partir del cop d'estat de 1936. La localització i identificació de les persones que van morir a partir d'aquest moment és un deure públic que no pot deixar-se ni única ni principalment, a la iniciativa i esforç de la ciutadania, amb independència de la col·laboració que, en tot moment, ha d'existir entre els poders públics i les persones o entitats més preocupades i dedicades a la recuperació de la memòria històrica.

· Reformar quantes disposicions legals siguin necessàries en el sentit d'impedir que puguin ser interpretades per diferents estaments de l'Estat contra els principis de Justícia, Veritat i Reparació a la qual tenen dret totes les víctimes de genocidi i de crims de lesa humanitat, tal com es contempla en la legislació internacional.

· Assolir el reconeixement, la recuperació i la dignificació de les persones que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Es tracta de restablir la dignitat de les persones desaparegudes, fer efectiu el dret dels seus familiars i satisfer el dret de tota societat a conèixer la veritat dels fets esdevinguts i les circumstàncies en les quals es van produir les desaparicions i les vulneracions dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i la postguerra. Això també permetrà elaborar un cens i un mapa amb la localització nominal de les víctimes a disposició dels familiars però també de la societat en general.

Propostes

600. Reformar totes les disposicions legals siguin pertinents – en concret la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia- en el sentit d'impedir que puguin ser interpretades per diferents estaments de l'Estat contra els principis de Justícia, Veritat i Reparació la qual tenen dret totes les víctimes de genocidi i de crims de lesa humanitat, tal com es contempla en la legislació internacional en matèria de drets humans i crims contra la humanitat, i que en cap cas deixi marge a la interpretació de considerar delicte aquelles actuacions que s'investiguin els crims imprescriptibles de la dictadura franquista.

601. Desenvolupar i aplicar de manera efectiva la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, durant el present període de sessions, i en especial en les següents qüestions:

· Fer efectiu el que disposa la disposició addicional sisena en el sentit que la fundació gestora del Valle de los Caídos inclogui entre els seus objectius honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqü.ncia de la Guerra Civil i de la repressió política que la va seguir.Treure les restes de Franco i J.A. Primo de Rivera que hi ha enterrades i lliurar-les a les seves famílies.

· Prendre la iniciativa (activa) per a l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, al costat de les comunitats autònomes i les entitats locals, als efectes de procedir a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, segons el que disposa l'article 15 de l'esmentada Llei.

· Elaborar el protocol d'actuació científica i multidisciplinar per a l'adequada intervenció de les exhumacions, segons el que disposa l'article 12 de l'esmentada Llei.

· Confeccionar un cens d'edificacions i obres realitzades per membres dels batallons disciplinaris de soldats treballadors, presoners de camps de concentració, batallons de treballadors i presoners en colònies penitenciàries militaritzades, segons el que disposa l'article 17 de l'esmentada Llei.

602. Establir el Marc Institucional que impulsi les polítiques públiques relatives a la conservació i foment de la memòria democràtica, segons el que disposa la disposició addicional tercera de l'esmentada Llei, i especialment per a coordinar les polítiques desenvolupades pels departaments de Justícia, Cultura i Vicepresidència.

603. Modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, en els articles 11, 12, 13 i 14, amb l'objecte de garantir la responsabilitat pública i institucional en les tasques de localització, exhumació i identificació de les fosses o soterraments de les víctimes del franquisme, així com la divulgació dels resultats, passant a ser aquesta una política pública i institucional garantida pel conjunt d'Administracions, i per l'Administració General de l'Estat amb caràcter subsidiari.

604. Modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, en el seu article 3 per garantir que es declaren nul de ple dret, per la il·legitimitat dels tribunals, per vicis de forma i de fons i per la il·legitimitat de les normes aplicades, les sentències i resolucions judicials o administratives dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualssevol tribunals o òrgans penals o administratius durant la dictadura contra els que van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució.

605. Elaborar una llei de fosses estatal similar a la llei catalana, que garanteixi el lideratge públic en el reconeixement, la recuperació i la dignificació de les persones que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquesta llei permetria acabar amb l’actual via crucis que pateixen els familiars en recerca d’una víctima.

606. Elaborar una llei de reparació de la discriminació laboral soferta per les dones durant la dictadura franquista que inclogui entra altres aspectes el reconeixement d'una compensació econòmica a totes les dones que van ser privades del dret al treball per contraure matrimoni entre els anys 1938 a 1961, com a conseqüència de les lleis dictades durant la dictadura franquista, i que van desenvolupar la seva vida personal i professional en l'àmbit del llar familiar.

607. Reforma de Llei 9/1968, de 5 d’Abril, reguladora dels secrets oficials, per garantir que tots els historiadors, arxivers, investigadors i estudiants, tenen accés als documents militars datats entre 1939 i 1977 classificats com a secret d’estat que puguin contenir informació rellevant respecte la repressió franquista.

608. Dotar de recursos humans i materials a l'Oficina d'Atenció a les Víctimes.

609. Promoure el reconeixement institucional a les víctimes del franquisme i als lluitadors en defensa del règim legítim mitjançant actes i distincions públics.

610. Constituir un dia anual de la Memòria Democràtica, que seria el 14 d’abril, en commemoració de la proclamació de la 2a República, per a la commemoració i suport als represaliats del franquisme i la condemna del règim franquista.

611. Crear un Alt Comissionat de suport a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura d'acord amb la disposició addicional 3a de la Llei 52/2007, que es s'encarregarà del compliment d'aquesta Llei, mitjançant el seguiment de les actuacions dels òrgans competents de l'Administració General de l'Estat, la col·laboració amb totes les entitats públiques i privades tinguin per objectiu l'atenció a les víctimes, i la cooperació amb els òrgans competents en aquest àmbit de les altres administracions públiques.

612. Crear una fiscalia especialitzada en el suport i ajuda a qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.

613. La materialització mitjançant convenis de col·laboració amb les Administracions públiques d’accés als arxius judicials, militars I policíacs. Alhora s’impulsaran plans d’actuació immediata per tal de preservar la documentació –catalogació, informatització i digitalització– en ells continguda que permeti la seva consulta.

614. Creació d’àmbits de debat tecnicojurídic sobre la transcendència jurídica de declarar tots i cadascun dels organismes repressius de la dictadura –inclòs el Tribunal d’Ordre Públic (TOP)–, com a contraris al Dret i la declaració d’il·legitimitat dels tribunals i sentències franquistes.

615. Establiment de convenis de les administracions amb els col·legis d’advocats i associacions de juristes per tal d’oferir assessorament jurídic i tutela judicial efectiva a les persones i entitats en relació als drets reconeguts en la Llei de la memòria històrica.

616. Constitució d’una xarxa de projectes memorials impulsada pel sector públic que fomenti la reflexió i l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de la recuperació de la memòria democràtica, des del punt de vista del reconeixement de les víctimes, el patrimoni memorial i la transmissió de valors.

Memòria històrica

552. Rehabilitació de les persones homosexuals perseguides durant el franquisme: restitució moral i dret a una indemnització a aquelles persones que pel sol fet de ser homosexual varen patir les presons del franquisme.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

2004-2011

És la legislatura on el gruix dels anomenats papers de Salamanca torna a Catalunya malgrat l‟oposició i l‟obstrucció del Partit Popular. I la legislatura de la llei de la memòria històrica, que recull el reconeixement a “totes les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura” i declara “il·legítims” els tribunals franquistes i les seves sentències.

PSOE

REVOLTA GLOBAL – ESQUERRA ANTICAPITALISTA

Per això és necessària la derogació de la Llei d’Amnistia de 1977, que va assimilar víctimes i botxins de la dictadura, i adoptar una NOVA LLEI DE LA MEMÒRIA que superi les ambigüitats i limitacions de la coneguda com a Llei de “memòria històrica” i restableixi la Veritat, la Justícia i la Reparació per a les Víctimes, reconegui com imprescriptibles els crims del franquisme, exigeixi la depuració de totes les responsabilitats contretes i elimini tota la seva simbologia i els seus llocs de memòria a tot el territori de l’Estat espanyol.

DIJOUS 17 DE NOVEMBRE VETLLA A SANT JAUME PER LA SANITAT PÚBLICA

2011-11-15T01:48:00.000-08:00

Morir a un hospital públic per falta de personal i quiròfans no és una visió del futur, està passant ja, si no defensem la sanitat pública i de qualitat, què ens espera a aquells que no podem accedir a la medicina privada per qüestions econòmiques o de principis?

Solidaritzar-te amb aquesta causa comuna es defensar els teus drets, la teva vida i la de la gent que t'estimes.

Vigilar la salut de la nostra sanitat és cosa de totes i de tots, pel nostre bé no la deixem morir.

MANIFESTACIÓ UNITAT CONTRA EL FEIXISME: NO VOTIS PXC

2011-11-13T07:44:00.000-08:00

Sota una forta pluja ha transcorregut la manifestació d'Unitat Contra el Feixisme al crit de "cap persona és il·legal" i "fora feixistes dels nostres barris". L'estat del temps ha modificat l'itinerari de la marxa que ha anat de Universtitat a Catalunya on s'ha improvisat una assemblea. Al finalitzar la concentració a Pelai ha hagut identificacions per part dels Mossos.

Abans de la manifestació, al barri de Les Corts, s'ha fet una cassolada per mostrar el rebuig als membres de PxC que estaven reunits a un hotel. Llegir notícia i veure vídeo a e-notícies.

Tal com s'ha cridat al llarg de la manifestació: NO PASSARAN!

IMPUTADA ESTHER VIVAS, CABEZA DE LISTA ANTICAPITALISTAS

2011-11-13T07:10:00.000-08:00

La candidata ha sido llamada a declarar ante los Mossos d'Esquadra por la ocupación simbólica de CatalunyaCaixa

PUBLICO.ES

Los Mossos d'Esquadra han hecho llegar hoy una citación a Esther Vivas, cabeza de lista de Anticapitalistas por Barcelona y colaboradora del diario Público, para declarar en comisaría como imputada de violación de domicilio público por la ocupación de la sede de CatalunyaCaixay del despacho de su director. La declaración de la candidata tendrá lugar el domingo 11 a las 18:00 h en la comisaría de Plaza España de Barcelona.

Anticapitalistas ha considerado "muy grave que la cabeza de lista de una candidatura que se presenta a las elecciones sea imputada en plena campaña y llamada a declarar ante la policía".

Los hechos que se le imputan ocurrieron el pasado día 8 de noviembre, cuando una treintena de activistas irrumpieron en la sede de CatalunyaCaixa y ocuparon durante unos minutos el despacho del presidente, Manel Rosell, a quien exigieron simbólicamente la devolución del dinero público con el que se rescató a la caja.

Los Mossos de Esquadra no han dado información sobre si hay más activistas imputados en la acción.

Desde la Anticapitalistas han declarado que "la represión no detendrá la campaña anticapitalista y desobediente" y han convocado una concentración a las 17:30 h delante de la comisaría de Plaza España de Barcelona para protestar ante esta situación completamente inaceptable.

ELS ANTICAPITALISTES A LA BORSA

2011-11-12T01:24:00.000-08:00

Vídeo
Vídeo BTV

El Punt Avui

Els manifestants han ocupat el parquet durant uns cinc minuts per protestar contra el capitalisme i en solidaritat amb Grècia

Una trentena d'“indignats”, entre els quals diversos integrants de la candidatura Revolta Global-Esquerra Anticapitalista, han irromput aquest dijous la Borsa de Barcelona. Els manifestants han cridat consignes en contra dels mercats i en solidaritat amb Grècia. Després d'ocupar el parquet durant uns cinc minuts, els participants en la protesta han abandonat l'edifici per la seva pròpia voluntat.

Els fets s'han produït cap a dos quarts de sis de la tarda, quan els concentrats han aconseguit penetrar a l'edifici després de baixar pel passeig de Gràcia des de la Casa Batlló. Un cop a dins, han desplegat pancartes amb consignes com Solidaritat amb el poble de Grècia i Anticapitalistes . Així mateix, han llegit un manifest contra l'especulació i en defensa del poble grec.

Cinc minuts després de l'inici de la començament els concentrats han dissolt la protesta i han abandonat la seu borsària. A la sortida, però, una desena d'activistes han estat retinguts per agents de la brigada mòbil dels Mossos d'Esquadra que els han identificat.

HOMENAJE A CARLOS, 4 AÑOS SIN ÉL, 4 AÑOS DE LUCHA

2011-11-11T01:42:00.000-08:00

Viernes 11 de noviembre de 2011 a las 21:00h
Plaza Beata María Ana de Jesús. Metro Legazpi
Convoca: Amig@s y compañer@s de Carlos

4 AÑOS SIN TI, 4 AÑOS CONTIGO. EL MEJOR HOMENAJE, CONTINUAR LA LUCHA

El 11 de noviembre de 2007 es una fecha que se quedó en nuestra memoria porque el antifascismo madrileño resolvió salir a la calle para evitar que los/as nazis extendieran su mensaje racista por el popular barrio de Usera. Carlos, era uno más de los/as jóvenes que ese día decidió tomar la acción por bandera. Ese día fue cobardemente asesinado por un militar fascista.

Desde aquel momento su nombre se grabó en una lista, en la cual están todos/as los/as asesinados/as por el fascismo, sin olvidar el resto de formas de actuación del fascismo. Por eso reclamamos el 11 de noviembre como Día Internacional de l@s Caíd@s Antifascistas. Ya sea a manos del fascismo institucional o del fascismo callejero millones de personas han muerto en la lucha. Es necesario recordar a quienes dieron su vida por un ideal de justicia y paz entre pueblos pero lucha de clases. El fascismo es la representación terrorista abierta de los elementos más reaccionarios, más patriotas y más imperialistas del capital financiero.

En este momento el sistema capitalista se haya en una crisis estructural. No es una crisis de insuficiencia, pues hay recursos para toda la sociedad, es una crisis organizativa. El sistema capitalista defiende el interés de una minoría sobre la explotación de la mayoría. Esta gran verdad, tan sencilla, debe ser ocultada y para eso el fascismo emplea la xenofobia y el racismo. Es un simple mecanismo de distracción social.

La clase trabajadora, aquella que no posee las empresas, lucha entre si por una pocas migajas. Nos educan en la creencia que el consumo masivo nos dará la satisfacción. Consumo que se satisface en los países más desarrollados a través de la explotación de los países menos desarrollados, favoreciendo esto las migraciones económicas. Mientras que la clase capitalista asegura mantener sus beneficios. La represión se centra en los elementos concienciados y llega desde palizas, torturas, penas de cárcel hasta el asesinato directo. Tanto a nivel institucional como callejero. Pero no nos podrán parar. No pasarán.

Podrán pegarnos, detenernos, asesinarnos. Pero nunca podrán silenciarnos, nunca podrán eliminarnos. Cada vez que uno/a de nosotros/as caiga nos levantaremos diez, porque somos la lucha consciente del pueblo trabajador. Cada caído/a a manos del fascismo es un ejemplo de lucha y un motivo para afirmarnos en nuestras ideas. Carlos fue un motivo para recordar la unión antifascista, una unión que sigue siendo necesaria, unión que no pasa por una determinada estética o ideología sino por una actuación en consecuencia. Carlos junto a millones sigue vivo en nuestros corazones, por él y por todos los demás, el mejor homenaje, continuar la lucha.

AMIGXS Y COMPAÑERXS DE CARLOS

ANTICAPITALISTES EN LA SEU DE CATALUNYA CAIXA

2011-11-08T06:32:00.000-08:00

Foto Tejederas. El País.

Foto Revolta Global Esquerra Anticapilista

Foto Revolta Global Esquerra Anticapitalista

Anticapitalistes entren a la seu de Catalunya Caixa. Vilaweb.

'Venim a cobrar els diners del poble que l'estat ha donat als bancs', han dit · Els mossos els retenen a la sortida

Un grup de membres d'Anticapitalistes han entrat aquest migdia a la seu de Catalunya Caixa de Barcelona, en el marc de l'anomenada 'Operació desobeeix', i han entrat al despatx del president de l'entitat. 'Venim a cobrar els diners del poble que l'estat ha donat als bancs', han dit. Després d'una estona, en què han insistit que els bancs tenien els diners del poble i que si no els tornaven calia nacionalitzar la banca, els activistes han marxat.

Fora els esperaven els mossos d'esquadra per indentificar-los i, com que s'hi han negat, els mantenen retinguts. Segons que els ha dit la policia, l'entitat els ha denunciat.

EL DEBAT EL VA GUANYAR LA GENT DE CORNELLÀ

2011-11-08T03:35:00.000-08:00

DEVOLUCIÓN PROPAGANDA POLÍTICA A LOS PARTIDOS PARA MOSTRAR NUESTRO RECHAZO ENTRE OTRAS COSAS A TANTO DESPILFARRO

2011-11-08T03:28:00.000-08:00

Por favor, reenviad esta información a todos vuestros contactos, pegarlo en vuestro muro de facebook, twittearlo...

"En estos días, todxs vamos a recibir varias cartas por parte de los partidos políticos a la caza y captura de nuestro voto vendiéndonos la moto con sus bondades. ¿¿¿Y si nos dedicamos todxs de manera masiva a devolverles su propaganda electoral (plagada de mentiras)??? Digámosles de manera activa que NO NOS REPRESENTAN!!!

Lo que casi nadie sabe, ni mucho menos hace, es que existe la posibilidad de rechazar estas cartas y devolvérselas a los propios partidos.

Es muy sencillo, una vez recibamos la carta en nuestro buzón, simplemente tenemos que poner:

- En la parte de adelante poner en el lugar donde va escrita nuestra dirección (anverso) la palabra DEVUELTO bien grande.

- En la parte de atrás (no viene incluido en estas cartas), escribir a mano el motivo de devolución: RECHAZADA

Depositamos la carta en un buzón u oficina de correos y… ya está, la carta volverá a la sede del partido político que la envió.

Se ha verificado el método con Correos, quienes han confirmado que este es el procedimiento.

PASALO!!! BOMBARDEEMOSLOS CON SUS PROPIAS ARMAS!!!

PRESENTACIÓ DE RAZONES PARA LA REBELDÍA DE GUILLERMO TOLEDO

2011-11-05T06:00:00.000-07:00

A l'Ateneu Rebel de Barcelona no hi cabia ningú més en una sala plena de gom a gom on l'Esther Vivas va fer una introducció a la presentació del llibre de Guillermo Toledo "Razones para la rebeldía". L'Esther amb el seu discurs aclaridor va explicar en quin punt ens trobem, que ens cal i que podem fer el 20-N, votar als partits minoritaris, entre aquests l'opció que ella representa, Esquerra Anticapitalista.

Tothom esperava les paraules de Guillermo que van convertir aquest espai en un petit teatre on un còmic crític i brillant va arrencar d'un públic entregat somriures, rialles i aplaudiments. Va atrapar la sala amb la seva cordialitat i simpatia tot demostrant que pensament crític i intel·ligència amb humor arriben encara molt més lluny. I aquest és també el ganxo del seu llibre de 141 pàgines de discurs planer, entenedor però rebel i pedagògic que mourà a la reflexió a gent que no busca la veritat perquè ho vol tot mastegat, a través d'un actor conegut que molts segueixen a les pantalles però del qual desconeixen les seves idees. La fama al servei de l'anticapitalisme. Una altra manera d'explicar potser a aquesta gent cabrejada però no conscienciada o que no té temps per extreure la veritat entre tant discurs manipulador dels mitjans al servei del sistema, què és el que està passant.

El llibre, com ell va explicar té una llicència Creative Commons, es pot fer servir, està concebut com una eina més de difusió de la lluita contra les mentides, contradiccions i servilisme de certa classe política que ens tracta com estúpids sense memòria per utilitzar-nos en el seu benefici. Així va explicar part de les de les històries que deixen en evidència al poder polític que menja de la mà del poder econòmic, el sobirà absolut. El cas de la grip A i el Tamiflú de Rumsfeld. La seva experiència en el Congrés dels Diputats en defensa del poble sahrauí, visita que recomana a tothom perquè vegi quina vergonya de democràcia i de representants tenim, que estan desapareguts fins que un timbre els crida a votar sense saber ni el que voten, guiats pel seu cap de grup que ho indica amb un gest de mà. El cas SGAE, la màfia sense control, que per fi ha quedat al descobert, va explicar com ell va parlar amb companys de professió per tal que comprenguessin que era contraproduent seguir la llei Sinde, encara que només fos pel seu interès, ja que havien de veure que ells viuen dels ciutadans i que no podien criminalitzar-los acusant-los de delinqüents. Va recordar la nit dels Goya en que durant 3 hores de prime-time en directe es va fer a la televisió pública una crítica política, farts de Prestige, de Sintel, de la guera de Irak, de Aznar, la professió es va posicionar. Va explicar també com reien d'ell quan deia que la revolució vindria d'Estats Units i que ara les ocupacions com la de Walt Street i les vagues com la de Oakland, l'anaven donant la raó. Preguntat per Otegi, va dir que no pot haver democràcia, ni estat de dret si existeixen presos polítics, que la llei de partits no té sentit, ara menys que mai. També es va posicionar sobre el que ha passat a Líbia totalment crític amb un fet intolerable. A la nostra pregunta de que opinava sobre la Memòria, a la llei de la Memòria la va considerar una segona llei d'Amnistia pels culpables i una vergonya.

Va explicar que Anguita, prologuista d'aquest llibre fruit de cinc dies de converses amb Pascual Serrano, va captar molt bé allò que ell pretén, allò que li preocupa, amb l'exemple de com a la Rússia dels Tsars després de la guerra de Crimea el cap de l'exèrcit feia construir decorats a la vora del riu per on navegava la tsarina perquè pensés que el seus poble eren pròspers i bonics. Guillermo vol tirar a terra aquests decorats, implicar-se activament en aquest treball i va confessar que dedicava quatre hores a navegar per la xarxa per extreu-re la veritat que ens volen amagar amb escenaris de cartró-pedra mentre la misèria econòmica, moral i política creix per culpa d'un sistema que mai en tindrà prou.

"Absténganse los súbditos, lean los ciuadanos"

Julio Anguita

Guillermo Toledo: Las manis no les hacen daño porque no pierden plata, que es lo que les duele, es hora de ocupar, de llevar a cabo otras acciones como la huelga general, y nos caerán los palos por ello, pero tendremos que lucharlo.

ELS ANTICAPITALISTES PRENEN LA SEU DE CIU

2011-11-04T04:58:00.000-07:00

EL PUEBLO DE HUESCA TOMÓ LAS CALLES EL 15-O

2011-10-25T13:21:00.000-07:00

DEL SALARI SOCIAL: MANIFESTACIÓ DIMECRES 18:30 PLAÇA URQUINAONA

2011-10-24T06:14:00.000-07:00

Las administraciones, tan “poco eficaces” en la lucha contra la economía sumergida (24%), el fraude fiscal y de S.S., , a través del INEM y “Benestar Social”. han elegido como víctimas de los recortes sociales a una buena parte de los que perciben sólo una prestación mensual de 470€, quitándoles su medio de vida. CUALQIER ESCUSA ES BUENA

¿QUÉ RAZÓN DAN PARA ESTE RIGOR?

A UNOS LES DICEN QUE LA EMPRESA CON LA QUE FIRMARON CONTRATO DE OBRA, DEPENDIERON DE ELLA Y FUERON DESPEDIDOS NO EXISTE, y que si no había empresa, esta no puede ser laboralmente sancionada, ni tiene que cumplir el contrato firmado, ni despedir…y si no hay despido no tenías derecho a prestaciones de paro. y como cobraste estas prestaciones, ahora las tienes que devolver (unos cuantos miles de €), y además dejar de cobrar el pares

ES EL MUNDO AL REVÉS: EL PATRÓN INFRINGE TU PAGAS, de momento hay unos15.000 afectados en Catalunya,

ESTAMOS ANTE UNA AMENAZA PARA TODOS.

A OTROS A PORQUE se han ido al país por unos días, ¿a quién molesta eso? SIN DEJAR DE CUMPLIR NINGÚN REQUERIMIENTO DEL INEM O DE “BIENESTAR SOCIAL” (de momento hay más de 6.000 afectad@s).

Las administraciones piden el pasaporte solamente a los extranjeros olvidándose de que este trato discriminatorio es delictivo.

AL TIEMPO QUE SE EMPUJA CON LA RUINA A PARA QUE MUCHAS PERSONAS TENGAN QUE MARCHARSE LA MEDIDAS ANTISOCIALES EMPIEZA A AFECTAR A TODOS LOS SECTORES dE LA POBLACION TANTO EN PARO COMO EN PRECARIO. LOS CONTRATOS FORMATIVOS IMPUESTOS A NUESTROS JOVENES SON PRUEBA DE ELLO. ES LA HORA DE SALIR A LA CALLE.

CRÓNICA DE UNA MOVILIZACIÓN: "SENSE FRONTERES" DE CORNELLÀ

2011-10-17T02:42:00.000-07:00

13 de octubre diez de la mañana, día de mercados en Sant Ildefons y Marsans.

A la salida del metro de San Ildefonso se van juntando decenas de personas emigrantes de origen marroquí. Para juntarse han tenido que pedir autorización por la vía de urgente al departamento de Interior, y la concedió con muchas reticencias. Antes de empezar se realizará una asamblea, en la que se concluye que hay que asumir y dividir responsabilidades a pesar de las dificultades lingüística. Si no la lucha está perdida de antemano.

Entre consignadas, algunas aprendidas años antes en las luchas por los papeles y con los autóctonos “de aquí de fuera la misma clase obrera”, “queremos trabajar no mendigar”, “ trabajo digno para todos” Derechos para todos”, “Que pasa, que pasa ni trabajo ni casa”, subsidio universal garantizado,”Queremos dignidad”, “Queremos derechos humanos”… Nos concentramos delante del INEM, en donde el Director de la OTG cierra la puerta ayudado por un guardia de seguridad.

Negociamos, presionamos y entramos. Mientras se reparten hojas y se explica a las personas paradas presentes en la Oficina, al final la persona responsable del inem, habla con la Directora Provincial, la misma que se había negado a recibirnos la sede provincial, ahora promete de reunirse esta semana entrante.

Mientras desfilamos por las calles muchos de los comentarios, habitualmente tan hostiles a la migración, se tornan en el admiración “ ellos se atreven a luchar nosotros no”.

Después de haber recorrido las calles de media población llegamos a la sede comarcal de ccoo, al grito de “el sindicato es que todos”, en donde el Secretario de Organización nos promete la entrevista que habíamos solicitado en varias ocasiones. Y de ahí al Ayuntamiento, en donde hicimos entrega de nuestras peticiones en el Registro General, y estando ausente la concejal de servicios sociales quien, hace diez días nos había manifetado que estudiaría su postura ante los requerimientos del inem de devolución de prestaciones, nos atendió su Secretaria, tomo nota y prometió reunión.

En una primera asamblea hemos decidido:

1.- Asistir masivamente a la manifestación del quince de octubre, pues sus objetivos son los nuestros, y dar apoyo a las personas que acampan en el I.S. Maciá en protesta por la privatización de la enseñanza.

2. -Trasladar nuestra asamblea al domingo 16 de octubre a las seis de la tarde en el lugar habitual: Casal de Santa Maria

3.-Realizar una comunicación de manifestación al Departament de Interior para los días martes 24 y siguientes, coordinándonos con otros sectores para ello.

4 .-Convocar a todas las entidades de carácter social de Cornellà para exigir la puesta en pie de un programa que garantice medios de vida y alojamiento para todos y todas.

5.- Estudiar las acciones que realizaremos durante esta semana.

Comentarios sobre el fondo de la situación.

Primero.- Constatamos una ofensiva generalizada contra las personas en paro, y más en particular, contra las mas empobrecidos, entre ellos, las y los emigrantes.

POR PARTE DEL INEM (ahora SPEE):

a) En el envió de una Orden de Servicio a la Inspección de Trabajo, sacando como conclusión dicha Inspección y el INEM de que, si un trabajador firmó un contrato con un patrón y este no le dio trabajo, o no tienen constacia de ello, pues en muchos casos no se citó al trabajador para ser siquiera oido, tienen por inexistente a la empresa, no levanta la Inspección la preceptiva Acta por falta de alta y cotizacion a la seguridad social, trasladando la responsabilidad del patrón a la victima, el trabajadr, por que el INEM le corta la percepción de las míseras prestaciones reclamándole la DEVOLUCION DE las PRESTACIONES. Estás medidas afectan a unas 15.000 personas y a sus familias, sólo en Catalunya, y las cantidades reclamadas llegan a ascender a mas de 18.000 €.

b) A las personas en paro de origen extracomunitario se les exige que muestren sus pasaportes, ¿porque a ellos?, y si observan que se han ausentado del país menos de 15 días sin autorización o mas de 15 dias con autorización de 15 se les corta el subsidio que venían percibiendo y se les requiere la devolución de prestaciones. Esta medida amenaza de extenderse pues están pidiendo además, también la cartillas bancarias.€. Esto va en contra del mas elemental sentido común, dandose situaciones de sanción por ausencias producidas hace 2 o 3 años, no habiendo fallado a ninguna cita o convocatoria del INEM o la OTG. ¿No es acaso la obligación de cualquier persona en paro la de buscarse la vida para poder subsistir?. ¿Es un pecado ver alguna vez a la familia cuando tienes la oportunidad cuando estas en paro.? Con

POR PARTE DE “BIENESTAR”SOCIAL,

La R.M.I., el subsidio, es mas dificil y arbitrario: dos años de empadronamiento en el momento de la socilitud, 5 años de residencia efectiva en Catalunya, el periodo de computo para el calculo de los ingresos de la unidad familiar pasa de 12 a 4 meses, luego veremos, la cuantia tope mensual del RMI se redue al sueldo mínimo – con 7 hijos 650€- y temporal -5 años como máximo-, revisiones sin motivo por una empresa privada con criterios arbitrarios, (por el momento más de 6.000 denegados), 4 meses para dictar la Resolución aprobatorí,a y si no responden denegado, y encima pagan cuando quieren.

Desaparecen en la práctica las ayudas urgentes a la vivienda, disminuyen las ayudas en general, ni becas comedor, ni libros…

LOS AYUNTAMIENTOS, aceptando el recorte de la contribución de las administraciones europea, central y autonómica, sin tocar substancialmente los altos salario, no encabezan la menor queja o movilización incluso frente a los recortes, tanto de los servicios propios, como los generales en materia de enseñanza o sanidad. el Sr.Alcalde, tan acostumbrado al menos en Corrnellà a aparecer en inauguraciones o cara al público, no aparece a dar el soporte a las acciones de rechazo a los recortes o a los deshaucios.

Se dedican a administrar la miseria, recortan gravemente las ayudas de urgencia, que se dan de forma esporádica, excluyendo casi por completo las destinadas a evitar los deshaucios, y el Plan de Empleo que da trabajo, a sueldo reducido a unas 160 personas

HASTA EL FONDO DE GARANTIA SALARIAL APROVECHA LA OCASIÓN PARA no pagar a los emigrantes. Esta política que sanciona y criminaliza a los más pobres, a los que, negándoles un suficiente subsidio, se les presenta como defraudadores y se les empuja a la marginación.

UN INSTRUMENTO BÁSICO PARA ESA POLITICA ES LA LEY DE EXTRANJERIA, ES LA LEY DEL EMBUDO: ANCHA PARA BANQUEROS, EMPRESARIOS Y MAFIAS DE TODO TIPO, ESTRECHA PARA LOS MÁS DÉBILES.

a) ES DISCRIMINATORIA, ESPECIAL PARA EXTRANJEROS.

b) FACILITA EL TRÁFICO Y EL ABUSO CON LAS PERSONAS. PERMITE SANCIONAR O RENOVAR SEGÚN CONVENGA.

c) DA EL PODER AL PATRÓN Y A LAS MAFIAS, que sobreexplotan y chupan del bote.

d) PERJUDICA A TOD@OS, pues fomenta de la economía sumergida y el tráfico de personas, haciendo que un Contrato puede decidir, en condiciones de servidumbre, qué persona tiene papeles, quien renueva o quien se va, con la colaboración de la Policía, encargada de administrar el terror a través de las redadas y de los Centros de Internamiento.

ES INDIGNANTE: Ver pisos vacios y personas sin techo. Alimentos sobrantes y personas sin comida.

Enfermos sin tratamiento, alumnos sin maestro, trabajos básicos por realizar y MILES DE PERSONAS EN PARO.

DEMANDAMOS:

QUE CESE LA PERSECUCION CONTRA LOS PARADOS Y PARADAS, RECONOCIEDOLES EL DERECHO A BUSCAR EMPLEO EN DONDE VEAN UNA OPORTUNIDAD.

SE CIERREN LOS EXPEDIENTES DE DEVOLUCION DE PRESTACIONES Y SE INICIE LA PERSECUCION DE LOS PATRONOS Y MAFIAS QUE EXTORSIONAN A LOS TRABAJADORES EN BASE AL PARO Y A UNA INTERPRETACIÓN DE LA LEY DE EXTRANJERIA QUE SE LO PERMITE.

UN TRABAJO DIGNO,YA. ¡AQUÍ HAY FAENA POR HACER, Y SOBRA!.

UN SALARIO SOCIAL, GARANTIZADO, SUFICIENTE, PARA TOD@S.

Ante los gigantescos aumentos de la productividad que se han producido, es la hora de una drástica reducción de la jornada laboral, con mejora substancial de los bajos salarios, directos e indirectos.

DIUMENGE 16 D'OCTUBRE AL FOSSAR DE LA PEDRERA HOMENATGE ALS 1717 AFUSELLATS EN EL CAMP DE LA BOTA

2011-10-14T12:40:00.000-07:00

ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS
PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA
_____________________________________________

CONVOCATÒRIA

Us convidem a l’homenatge que tradicionalment venim celebrant cada any a la memòria dels 1717 homes i dones, que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, que foren condemnats a la pena de mort per ordre d’uns tribunals militars il·legals i afusellats en el Camp de la Bota, sense el dret universal a poder-se defensar dels fets pels que foren jutjats, i que després de més de trenta – cinc anys de la mort del dictador i criminal de guerra el general Franco, autor de tots aquells crims contra la humanitat, amb la col·laboració directa i venjativa de l’Església catòlica; la actual democràcia els hi continua negant la rehabilitació jurídica amb l’aprovació de la covarda Llei de la Memòria Històrica de l’any 2007, per les Corts Generals espanyoles a proposta del Govern espanyol.

Sentim INDIGNACIÓ per la manifesta manca de coratge polític i de voluntat en no voler tancar unes ferides que encara estan obertes, malgrat tenir una suposada democràcia, i que cada dia que passa són més profundes.

Se celebrarà el proper diumenge dia 16 d’octubre a les 12 hores del matí, en el FOSSAR DE LA PEDRERA del Cementiri de Montjuïc de Barcelona.

La Junta Directiva

Comptem amb la vostra presència i agrairem porteu moltes flors, per demostrar als governants estatals que no estem conformes amb la seva indignant conducta, envers els nostres familiars i amics que estan enterrats anònimament en diferents fossars de la geografia de tot l’Estat espanyol i català. Doneu a conèixer.

13-O TANCADA A L'IES FRANCESC MACIÀ DE CORNELLÀ

2011-10-11T01:26:00.000-07:00

Manifest IES Francesc Macià Cornellà

Som un grup d’estudiants reunits a les A.E.S, Assemblees d’Estudiants de Secundària creades fa 4 anys en contra del pla Bolonya i reactivades actualment en contra de les retallades i la massificació de les aules, i defensem i creiem en l’educació publica i de qualitat. El dret a l’educació, garantit a la nostra Constitució, no ha de ser entès com a privilegi. Si volem construir un món més just i on es promogui la igualtat d’oportunitats hem d’evitar el desmantellament de l’educació pública.

Estem en contra de les retallades, i com a conseqüència d’aquestes de la massificació a les aules, perquè provoquen un empitjorament de les condicions de treball dels professors i del rendiment dels alumnes. I com que nosaltres som els principals perjudicats creiem necessària la mobilització d’estudiants, famílies i professors per tal d’aconseguir les nostres reivindicacions.

Per tot això, hem convocat una tancada a l’Institut Francesc Macià els dies 13 i 14 d’octubre. En acabar l’horari lectiu farem activitats relacionades amb l’educació: xerrades, aules d’estudi i classes de repàs i d’ampliació de diverses matèries.

L’educació no és una despesa, sinó una inversió.

El 13 d'octubre ocupem les aules

Tothom que vulgui fer costat a aquesta iniciativa pot acampar a les portes del Centre en solidaritat amb la gent que ho farà dins. Contra les retallades mobilització!

EL ESCRITOR JOSEBA SARRIONAINDIA GANADOR DEL PREMIO EUSKADI DE ENSAYO EN EUSKERA

2011-10-03T12:31:00.000-07:00

EiTB

Joseba Sarrionandia (Iurreta, 1958) es el ganador del Premio Euskadi de ensayo en euskera por la obra 'Moroak gara behelaino artean?'. El Gobierno Vasco ha decidido retener la cuantía económica del premio hasta que Sarrionandia regularice su situación con la justicia, ya que el escritor se encuentra en paradero desconocido desde 1985, cuando escapó de prisión, donde cumplía condena por pertenencia a ETA.

No es el primer galardón que Sarrionandia ha recibido desde entonces. También le han otorgado el Premio de la Crítica de narrativa en euskera (por 'Atabala eta euria', en 1986; y por 'Lagun izoztua', en 2001), el premio de narrativa en lengua vasca que concede la Asociación Española de Críticos Literarios (2002), y el Euskadi de Platadel Gremio de Libreros de Gipuzkoa, por su obra 'Lagun izoztua', al ser el libro en euskera más vendido en el Día del Libro en Donostia-San Sebastián.

Con numerosos libros de poesía, ensayos, historias breves y novelas en su haber, es uno de los escritores contemporáneos en euskera más prolíficos.

Joseba Sarrionandia Uribelarrea ('Sarri') nació en Iurreta el 13 de abril de 1958. Se licenció en Filología Vasca por la Universidad de Deusto y fue profesor de Fonética en la UNED de Bergara.

Sus primeros trabajos vieron la luz en las publicaciones 'Anaitasuna', 'Ibaizabal', 'Zeruko Argia', 'Pott', 'Jakin', 'Oh Euzkadi' y 'Egin', y fue, además, uno de los fundadores del grupo de escritores Pott Banda, junto a Bernardo Atxaga, Manu Erzilla, Jon Juaristi, Ruper Ordorika y Joxemari Iturralde. En esa misma época publicó su primer libro: el poemario 'Izuen gordelekuetan barrena' ('A través de los escondites de los miedos'), una obra con gran repercusión.

En 1980, con 22 años, fue condenado a 27 años de cárcel por su pertenencia a ETA, y aquel mismo año ganó tres premios literarios con dos cuentos y un poemario. Cinco años más tarde, el 7 de julio de 1985, se evadió de la prisión de Martutene junto a otro preso, Iñaki Pikabea, escondiéndose en los bafles, tras un concierto del cantante Imanol. La fuga inspiró la famosa canción ''Sarri, Sarri'' de Kortatu.

Desde entonces vive en la clandestinidad, aunque los lectores han podido gozar de su literatura sin pausa. 'Ni ez naiz hemengoa', 'Atabala eta euria' (El tambor y la lluvia), 'Hau da ene ondasun guzia', 'Lagun izoztua', 'Narrazioak' (Narraciones), 'Ifar aldeko orduak'(Las horas del norte), 'Ez gara geure baitakoak' (No somos de nosotros mismos) y 'Han izanik hona naiz' (Estando allí, aquí estoy) son algunas de sus obras más conocidas. Es también el principal traductor al castellano y al euskera delos poemas del poeta y dramaturgo anglo-estadounidense T.S. Elliot.

Sus poemas también han sido musicados por el cantautor vasco ya fallecido Mikel Laboa, quien le tenía entre los letristas habituales de sus composiciones, y llevados a la danza por el grupo 'Kukai'

Patxi López bailó el Sarri, Sarri de Kortatu

EL PP REABRIRÁ EL VALLE DE LOS CAÍDOS

2011-10-03T00:31:00.000-07:00

El PP reabrirá el Valle de los Caídos a las visitas turísticas si gobierna

El periódico

La gran cruz que domina el Valle de los Caídos y el mausoleo donde están enterradas más de 30.000 víctimas de la guerra civil de uno y otro bando, así como el dictador Francisco Franco, volverán a acoger a visitas turísticas si Mariano Rajoy se convierte en el nuevo presidente del Gobierno. Fuentes del PP aseguran a El PERIÓDICO que si los conservadores ganan los comicios no van a derogar la ley de memoria histórica que tanto criticaron, aunque solo aplicarán aquellos preceptos que apoyaron en la tramitación parlamentaria (nueve artículos de 22). Y, dentro del plan de máxima austeridad que Rajoy pretende adoptar cuando alcance la jefatura del Gobierno, los populares recortarán las ayudas que los familiares de represaliados reciben para poder honrar su memoria y exhumar las fosas comunes.

PDF

.PDF

El PP no comparte la clausura de un mausoleo que recibía en torno a medio millón de visitas al año y recuerda que otros monumentos religiosos, como la Sagrada Família, aceptan visitas aunque no se celebre misa. El cierre al público supone, advierten las fuentes populares consultadas, un perjuicio económico para los comercios y restaurantes de San Lorenzo del Escorial, municipio donde está erigido el mausoleo. Patrimonio Nacional prohibió las visitas al Valle de los Caídos en abril del 2010 por motivos de seguridad, ante el grave deterioro del recinto. Solo se permite la asistencia a la basílica durante los horarios de misa, una medida que el ministro de Presidencia, Ramón Jáuregui, decidió perpetuar al considerar que no podía ser tratado como un lugar turístico, sino solo de culto

Los populares se comprometen a cumplir, no obstante, el artículo 16 de la ley de memoria histórica (que contó con su apoyo). En él se prohíbe que en el mausoleo se celebren «actos de naturaleza política» y «exaltadores de la guerra civil, de sus protagonistas o del franquismo», como tradicionalmente sucedía cada 20-N, aniversario de la muerte del dictador.

420.000 PERSONES A LA PLATJA AL FESTIVAL DEL CEL, CENTENARS A SANT JAUME CONTRA EL FEIXISME

2011-10-02T13:00:00.000-07:00

Les forces armades prenen el cel de Barcelona i la platja del Bogatell davant l'entusiasme de 420.000 persones que han passat un diumenge de contaminació acústica i de l'aire protagonitzat entre d'altres per les forces armades de l'estat espanyol. Això val diners, ens costa diners, paguem aquest espectacle perillós. Defensa la paguem tots, aquesta cara "amable" dels F-16 exhibint la bandera monàrquica sortirà car, encara que no hem pogut esbrinar el cost d'aquesta festa que apropa al ciutadà al militarisme i el patriotisme espanyol més ranci a través d'un espectacle enlluernador. Entre les institucions col·laboradores estan, i no és una broma, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Catalunya Ràdio i altres del sector públic, el mateix sector públic que pateix retallades constants perquè, diuen, no és sostenible. El que no és sostenible sota cap punt de vista és un espectacle colonitzador com aquest.

Per altra banda ciutadans conscienciats amb el perill del feixisme i la seva entrada en les institucions s'han manifestat aquesta tarda a la plaça Sant Jaume. Hagués estat bonic que les 400.000 persones que miraven el cel aquesta tarda haguessin estat davant de la Generalitat mirant cap al futur, un futur lliure del perill feixista.

ANGLADA ANGLADA: LOS INDIGNADOS SON PERROFLAUTAS Y RATAS DE CLOACA

2011-10-02T05:20:00.000-07:00

Barcelona, 2 oct (EFE).- La escasa participación, cerca de 150 personas, según la Guardia Urbana, ha sido la tónica más destacada de la primera concentración que ha celebrado el partido xenófobo Plataforma per Catalunya (PxC) en Barcelona, en Plaza Sant Jaume, donde ha pronunciado un discurso su presidente, Josep Anglada.

Anglada ha celebrado que se haya autorizado el acto y lo ha mostrado como una victoria de la "libertad de expresión", para luego centrar su discurso en críticas a las minorías musulmanas y latinas, a los partidos políticos mayoritarios, a los que ha acusado de corruptos; y al colectivo de los indignados, a los que ha insultado calificándolos de "perroflautas" y "ratas de cloaca".

Al final del discurso, que ha durado más de media hora, una decena de jóvenes antisistema han insultado a los participantes en el acto de PxC, los cuales han contestado con amenazas, gestos obscenos y consignas de corte fascista.

Ambos grupos han sido separados por la policía y el incidente no ha ido a más, porque los Mossos habían aislado previamente Plaza Sant Jaume y desviado un manifestación de antisistemas -150 personas, según la Guardia Urbana- que inútilmente ha intentado llegar hasta el mitin de Anglada.

Esta tarde, a las 18:00 horas, diferentes asociaciones, movimientos, sindicatos y algunos partidos han convocado otra manifestación en la plaza de Sant Jaume contra el fascismo, también para responder a la convocatoria de Plataforma per Catalunya.

Los convocantes leerán un manifiesto conjunto en el que califican de "alarmante" y "decepcionante" que se haya cedido un espacio tan emblemático como la plaza de Sant Jaume a "los principales representantes hoy en día en Cataluña del discurso del odio, el racismo y el fascismo". EFE.-

POR LA VIDA Y LA AUTONOMÍA, CONTRA LA MUERTE Y LA MILITARIZACIÓN EN LOS TERRITORIOS INDÍGENAS DEL CAUCA (COLOMBIA)

2011-09-29T12:39:00.000-07:00

Concentración frente al consulado de Colombia

En los últimos años el gobierno de Colombia ha intensificado su militarización de los territorios indígenas del Norte del Cauca. Nuevas bases militares, batallones de alta montaña y grupos paramilitares se han establecido en la región. Esto coincide con la ofensiva de las grandes empresas multinacionales que pretenden apropiarse del oro, otros minerales, el agua, la biodiversidad y demás recursos naturales. El pueblo Nasa, unido a otros sectores sociales de la región ha afrontado esta ofensiva a través de grandes movilizaciones y su resistencia para defender su autonomía.

En este contexto se han producido fuertes enfrentamientos entre el Ejército y la guerrilla. Ni uno ni otro han respetado sus territorios ancestrales, ni sus comunidades, sus cascos urbanos, sus procesos sociales, su autonomía. Al contrario, el estado colombiano insiste en militarizar la región aumentando el pie de fuerza. Una cantidad de indígenas han sido asesinados, otros han tenido que desplazarse a otras regiones, muchos bienes de la comunidad han sido destruidos. Y el 16 de septiembre, esos combates mataron a una niña indígena de 11 años, Maryi Vanesa Coicue que estaba en su casa.

Ante estos hechos es necesario que quienes defendemos la vida, los movimientos sociales y los derechos de los pueblos indígenas, nos movilicemos y expresemos nuestro rechazo a esa oleada de violencia y militarización y nuestra solidaridad con los pueblos indígenas del Cauca y sus principales organizaciones el CRIC (Consejo Regional Indígena del Cauca) y la ACIN (Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca). Y que exijamos a las partes en conflicto el respeto los derechos humanos, el derecho internacional humanitario y la búsqueda urgente de acuerdos humanitarios que pongan fin a esta guerra que hace víctimas a los pueblos indígenas, a los y las campesinas y al conjunto de la sociedad ! colombiana.

Respaldamos la Minga de resistencia por la autonomía territorial y el cese de la guerra. Y enviamos nuestro saludo y apoyo al CONGRESO NACIONAL DE TIERRAS TERRITORIOS Y SOBERANÍA que actualmente se realiza en Colombia.

Invitamos a las organizaciones sociales de Catalunya, a las organizaciones defensoras de la paz y los derechos humanos y a nuestras redes de amigos y colaboradores, a expresar su solidaridad.

EL LUNES 3 DE OCTUBRE A LAS 12:00 invitamos a una CONCENTRACIÓN FRENTE AL CONSULADO DE COLOMBIA

Colectivo Maloka

Observatorio por los derechos y la supervivencia de los pueblos indígenas de Colombia

MANIFESTACIÓ A ALMEDA CONTRA LES RETALLADES A SANITAT

2011-09-27T11:47:00.000-07:00

On aniran aquests nens al pediatra? al seu barri no.

Molta protecció per al Corte Inglés

ens sembla que aquí no venen salut, potser mútues

¿Artur Mas a cuál mutua vas?

No hay pan para tanto chorizo

No nos mires únete

Defensar la sanitat pública és un deure per a tots nosaltres, exigir que aquesta sigui de qualitat una obligació, sinó no podrem gaudir del dret de tenir una sanitat gratuïta, sense llistes d'espera i amb totes les cobertures. Qui es pot pagar una mútua amb aquesta crisi? Hem de fer el joc a aquest govern hi apuntar-nos a aquestes entitats traficants de salut?

Prou retallades, ni un pas enrere.

CANTO A LA TERCERA REPÚBLICA EN EL ADIÓS A JORDI DAUDER

2011-09-27T04:52:00.000-07:00

Público.es

Una bandera republicana cayendo del cielo de la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Una pantalla por la que el propio Dauder se paseó durante más de una hora que duró el homenaje. Un atril por el que desfilaron y hablaron sus amigos y compañeros. Y un jazmín, la flor preferida del homenajeado. No hacía falta más florituras para un homenaje que se quería íntimo y emotivo, tal como fue.

De institucional, nada. Irene, su pareja, había pedido a los organizadores que el homenaje fuera personal, en el sentido de que los que iban a dar el último adiós a Jordi Dauder iban a ser sus seres queridos. No hizo falta que se llenara la sala para que se desbordara la emoción. Joan Maria Gual, director de la Associació d'Actors i Directors (AADPC) organizadora del acto junto con la academia del cine catalán, ejerció como maestro de una ceremonia en la que representaron al pueblo sus amigos Carme Sansa, Enric Majó, Pere Portabella, Lluís Llach i Sílvia Bel y, para cerrar los parlamentos, la actriz Vicky Peña leyó un texto que el propio Dauder dedicó "a Irene, su compañera de corazón, de alma y de vida, el 7 de agosto del 2011". Fue uno de los muchos momentos álgidos de la noche. Siguieron fragmentos de películas en las que Dauder plasmaba toda su personalidad, su pasión y su compromiso. Lo vimos en la recientísima y premiada Catalunya über alles, de Ramón Térmens. O en otras películas con breves pero significativas frases de sus personajes: "Hay un lugar para los inmigrantes, pero pequeñito...".

Sobre todo, lo vimos reiterar, entre aplausos de la sala, sus noes a la guerra y despidiéndose con un "hasta la Tercera República". El himno de Riego cerró el acto.

CANTO A LA TERCERA REPÚBLICA EN EL ADIÓS A JORDI DAUDER

2011-09-27T04:41:00.000-07:00

El actor recibió este lunes en el Teatre Lliure de Barcelona un homenaje íntimo y emotivo

TONI POLO BARCELONA 26/09/2011 22:00 Actualizado: 26/09/2011 22:59

Llach, Sílvia Bel, Joel Joan, entre otros, ayer.

De institucional, nada. Irene, su pareja, había pedido a los organizadores que el homenaje fuera personal, en el sentido de que los que iban a dar el último adiós a Jordi Dauder iban a ser sus seres queridos. No hizo falta que se llenara la sala para que se desbordara la emoción. Joan Maria Gual, director de la Associació d'Actors i Directors (AADPC) organizadora del acto junto con la academia del cine catalán, ejerció como maestro de una ceremonia en la que representaron al pueblo sus amigos Carme Sansa, Enric Majó, Pere Portabella, Lluís Llach i Sílvia Bel y, para cerrar los parlamentos, la actriz Vicky Peña leyó un texto que el propio Dauder dedicó "a Irene, su compañera de corazón, de alma y de vida, el 7 de agosto del 2011". Fue uno de los muchos momentos álgidos de la noche. Siguieron fragmentos de películas en las que Dauder plasmaba toda su personalidad, su pasión y su compromiso. Lo vimos en la recientísima y premiada Catalunya über alles, de Ramón Térmens. O en otras películas con breves pero significativas frases de sus personajes: "Hay un lugar para los inmigrantes, pero pequeñito...".

Sobre todo, lo vimos reiterar, entre aplausos de la sala, sus noes a la guerra y despidiéndose con un "hasta la Tercera República". El himno de Riego cerró el acto.

TANQUEM LA CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ - DIUMENGE 18, 12 HORES, SANT JAUME

2011-09-15T00:30:00.000-07:00

Pel tancament definitiu de la central nuclear d´Ascó.

DIUMENGE 18 A LES 19 HORES A LA PLAÇA CATALUNYA DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS

2011-09-15T00:18:00.000-07:00

CONCENTRACIÓ CONTRA LES RETALLADES A LA SANITAT A CORNELLÀ DE LLOBREGAT

2011-09-14T12:45:00.000-07:00

Les veïnes i els veïns de Cornellà convocats per la Federació d'Associacions de Veïns de Cornellà s'han manifestat aquesta tarda al centre García-Nieto contra les retallades a la sanitat.

Contra:

. el tancament d'urgències

. el tancament del servei de pediatria d'Almeda

. el desmantellament de Bellaterra

. l'acomiadament d'especialistes

. l'acomiadament de personal sanitari

. l'acomiadament del personal administratiu

. la retallada del servei d'ambulàncies

La propera reunió serà el dimecres 21 de setembre a les 19 hores al CAP de Sant Ildefons.

En defensa de la sanitat pública, una sanitat de qualitat, gratuïta i universal que cap govern ens pugui robar.

CORNELLÀ PER UNA ESCOLA EN CATALÀ. CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'AJUNTAMENT.

2011-09-12T12:36:00.000-07:00

COMUNICAT DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA

2011-09-10T01:38:00.000-07:00

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, davant la situació creada per la interlocutòria dictada per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 28.07.2011, desitja fer la declaració següent:

La interlocutòria esmentada pretén indirectament una derogació de l’article 11 de la Llei d’educació de Catalunya, aprovada pel Parlament l’1 de juliol de 2009, i que estableix la llengua catalana com a llengua vehicular en l’ensenyament obligatori. Òbviament, per un essencial respecte a la divisió de poders, cap tribunal pot derogar una llei del Parlament, amb l’excepció del Tribunal Constitucional. L’establiment de com ha de ser el model lingüístic d’ensenyament queda fora absolutament de les competències del Tribunal Superior de Justícia.

A més, la interlocutòria fa una interpretació esbiaixada de la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 sobre l’Estatut, que en el seu Fonament Jurídic 24 va avalar expressament el sistema lingüístic de l’educació catalana, esmentant fins i tot jurisprudència anterior, ben al contrari del que afirma, no només la interlocutòria referida, sinó també la sentència del Tribunal Suprem que s’executa.

En concret, el Tribunal Constitucional va dir que “resulta perfectamente legítimo que el catalán, en atención al objetivo de la normalización lingüística en Cataluña, sea el centro de gravedad de este modelo de bilingüismo, aunque siempre con el límite de que ello no determine la exclusión del castellano como lengua docente de forma que quede garantizado su conocimiento y uso en el territorio de la Comunidad Autónoma” (STC 337/1994, FJ 10)”.

Cal recordar que aquest paper de “centre de gravetat” del català en l’ensenyament, quedaria reduït al no-res si es canviés l’actual model lingüístic d’ensenyament, vigent des de fa més de dues dècades. A més, es podria tornar a la situació prèvia a la immersió lingüística, de manera que una llengua minoritària com el català inevitablement quedaria arraconada i en perill de desaparició , tal i com està passant a d’altres territoris, en benefici del castellà.

La interlocutòria de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desatén, sense raonar-ho, les explicacions de la Conselleria, basades en dades objectives que demostren l’èxit d’un model lingüístic de l’ensenyament que ha estat capaç de garantir l’aprenentatge total de les llengües castellana i catalana.

La necessitat de mantenir la immersió lingüística ens la demostra la mateixa pràctica de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ignora sistemàticament, després de tants anys, la llengua catalana i és incapaç d’utilitzar-la en les seves resolucions.

En conclusió,

Ens sentim emparats per la raó jurídica i per l’ètica universal i no podem consentir cap violència sobre els nostres drets lingüístics com a drets fonamentals d’un poble.

És per això, que ens constituïm en defensors dels nostres drets lingüístics i manifestem la ferma voluntat de sumar-nos a qualsevol iniciativa en defensa de la llengua i, en particular, a la convocatòria deSOMESCOLA.CAT que tindrà lloc davant de tots els ajuntaments de Catalunya el proper dilluns, 12 de setembre, a les 7 del vespre.

Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia

EL CONSELL DE PARTICIPACIÓ DEL MEMORIAL DEMOCRÀTIC DIU NO AL MEMORIAL AL CASTELL

2011-09-08T05:26:00.000-07:00

Avui, 8 de setembre, s’ha reunit el Consell de Participació del Memorial Democràtic en la Fundació Cipriano García.

Davant la política adoptada pel Govern respecte a la memòria democràtica i després de les darreres notícies sobre el trasllat del Memorial Democràtic al Castell de Montjuïc aquest mes d’agost, s’ha decidit fer una convocatòria oberta a entitats i associacions de la memòria.

El Consell de Participació es va assabentar pels mitjans de comunicació del trasllat de la seu de la institució a Montjuïc, sense tan sols tenir la deferència de comunicar la notícia al President del Consell de Participació en funcions, ni a cap de les entitats que fa anys treballen per la recuperació de la memòria històrica i que formen part del Memorial Democràtic. És aquest un pas més en una política d'intentar reduir el Memorial a un ens sens vida. Després del tancament de la seu del Memorial a Via Laietana el Govern ha decidit col·locar-la en un lloc turístic, allunyat de la ciutat i mal comunicat. Darrera de tot això hi ha una voluntat de buidar el Memorial de l’esperit amb que va ser creat i de fer creure a la societat catalana que la seva tasca de memòria era esbiaixada i partidista, tal com ha declarat la pròpia senyora Vicepresidenta Joana Ortega.

No hem d’oblidar que va haver persones que van defensar la legalitat democràtica des de diferents opcions polítiques i que van patir per aquest motiu la repressió franquista i unes altres persones que van atacar-la, i no es poden equiparar en un memorial creat per defensar justament la memòria democràtica.

Que aquest Memorial Democràtic continuï desenvolupant les tasques que ha dut a terme fins ara seria un fet de normalitat i de maduresa democràtica que ens honoraria a totes i tots, senyores i senyors del Govern.

Defensem el Memorial Democràtic, defensem la memòria democràtica i no volem la seva seu al Castell de Montjuïc. Animem a totes les associacions i als particulars que estiguin a favor de la recuperació de la memòria històrica i creguin en els valors que aquesta recuperació representa per a la nostra societat, ara més que mai, que recolzin el Memorial i que facin difusió de la situació que pateix en aquest moment.

NO A LES RETALLADES EN SANITAT ALS CAPS DE CORNELLÀ

2011-09-08T04:51:00.000-07:00

Unes 150 persones van respondre a la crida de les associacions de veïns de la ciutat. Van entrar al CAP de Martí Julià per a denunciar les retallades, fora es va engrescar a tothom a lluitar per la nostra sanitat pública i es va tallar la carretera com protesta.

Un parell de consultes en una petita sala d'espera per a 5000 nens de la població? uns pediatres que atenen seixanta nens en el seu torn diari? més pacients i menys metges? com es diu d'això? les retallades de Boi i Mas, d'un govern que només pensa en els beneficis que les mútues rebran de nosaltres, pobres pagadors d'impostos que ho fem per tenir una sanitat pública i de qualitat, no per ingressar allò que no tenim en les arques d'empreses privades. Amb la salut no es pot comerciar. És una indignitat que els que disposen de menys recursos tinguin que patir a més de les malalties, els temps d'espera quan de l'agilitat d'un diagnòstic depèn la teva vida, els retards en operacions que canviarien la teva qualitat de vida i el haver-se de desplaçar lluny del domicili per ser atès. Les mútues tampoc són la solució perquè en cas de malalties molt greus la seva resposta no és equivalent a la de la sanitat pública justament perquè són empreses on primer està el benefici i després el client, que no pacient.

Cada dia surten a la llum retallades de personal i serveis, de privatitzacions del servei públic, de serveis que creiem públics i són consorcis privats que cobren molt més de la despesa que hauríem de suportar si fos del sistema públic, com el nou hospital Moisès Broggi, que per cert no te servei de ginecologia i si retallen personal a Sant Joan de Déu, dones i nens no ens podrem posar malalts.

Per tot això el proper dimecres al centre del García-Nieto nova concentració a favor de la sanitat pública i contra les retallades a les 19 hores. I al migdia 26 tallada de la Gran Vía per part del personal sanitari de Bellvitge.

DEFENSEM UN MEMORIAL QUE SIGUI DEMOCRÀTIC I REIVINDICATIU. NO AL CASTELL.

2011-09-08T01:51:00.000-07:00

Avui, 8 de setembre, s’ha reunit el Consell de Participació del Memorial Democràtic en la Fundació Cipriano García.

EL DIVENDRES 9 DE SETEMBRE ES DESENTERRA EL SILENCI A MATARÓ

2011-09-08T00:40:00.000-07:00

ELS 125.953 ALUMNES VALENCIANS O TRES FAMÍLIES DEL PRINCIPAT. Vicens Partal.

2011-09-08T00:32:00.000-07:00

La Justícia espanyola fa cas a 3 famílies que demanen ser escolaritzades en espanyol a Catalunya, mentre al País Valencià 125.953 alumnes han vist denegada la seva petició de ser escolaritzats en català. Un altre exemple dedemocràcia a l'espanyola. Fins quan hem de continuar aguantant?

Els 125.953 alumnes valencians o tres famílies del Principat

El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demandade tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal iensenya ben clarament on és el problema.

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diuexactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i,en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensarels drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres,quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, nomésli importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades denormalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de total'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò:la constitució.

(Per cert, tot sembla indicar que avui algú que ha tingut un paper clau al potent moviment de defensa de la llengua ales escoles valencianes pot fer el salt a la política, i esdevenir un dels candidats principals de Compromís a les cortsespanyoles. Seria un bon senyal dels temps que corren.)

Vicent Partal

El colonialisme visible et mutila sense dissimular:
et prohibeix dir,
et prohibeix fer,
et prohibeix ser.
El colonialisme invisible, en canvi, et convenç que
no es pot dir,
no es pot fer,
no es pot ser.

NO VOLEM LA CONSTITUCIÓ MONÀRQUICA ESPANYOLA PERÒ TAMPOC QUE LA REFORMIN A PITJOR

2011-09-07T04:52:00.000-07:00

SI FINS ARA ERA MONÀRQUICA PER LA GRACIA DEL CAUDILLO A PARTIR D'ARA SERÀ TAMBÉ NEOLIBERAL PER LA DEL PSOE-PP. Un nou cop d'estat al poble que no és sobirà només en pateix un. Un poble sense dret a decidir i expressar-se mitjançant el seu vot és un poble segrestat. Li diuen democràcia ....

Crònica de la manifestació

MANIFESTACIÓ CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ, DIMARTS 6, 18.30, URQUINAONA

2011-09-04T03:59:00.000-07:00

MANIFEST I MANIFESTACIÓ CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ

CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ #JOVULLVOTAR

Les organitzacions socials sotasignants acorden manifestar públicament el seu rebuig a la proposta de reforma de la Constitució Espanyola elaborada pels responsables dels grups parlamentaris del PSOE i del PP, demanar als diputats i senadors de tots els grups parlamentaris que no la votin favorablement i que, en el cas que la proposta fos aprovada, es convoqui un referèndum per a la seva ratificació. Considerem que pel seu contingut i pels terminis d'aplicació aquesta reforma no ajudarà a la reducció dels actuals nivells de dèficit públic i provocarà un deteriorament encara més greu de la situació del teixit econòmic i social del nostre país. La reducció del dèficit només es pot aconseguir mitjançant la promoció del creixement econòmic i l'ocupació, una reforma fiscal equitativa i progressiva i un rigor permanent en l'ús de la despesa pública.

Al mateix temps imposa una greu limitació a l'autonomia dels governs democràtics i a la capacitat d'autogovern pressupostari de les diferents administracions públiques. Això afectarà greument a la seva capacitat d'utilitzar la política pressupostària al servei dels objectius de la política general. Motivada, suposadament, pels atacs especulatius els deutes sobirans, la reforma introdueix en la nostra màxima norma jurídica un factor econòmic de caràcter netament procíclic que pot arribar a impedir l'acció dels governs per a què la nostra economia no entri, en el futur, en una recessió. Constitueix també una amenaça permanent per a les prestacions i institucions de l'Estat de benestar, les polítiques socials i la cooperació per al desenvolupament.

A Catalunya aquesta situació és doblement greu perquè ja arrosseguem una limitació a l’autogovern provocada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia, i al mateix temps, dóna màxim rang legal a la política de retallades socials que està duent a terme el Govern de Catalunya.

Si el contingut és rebutjable, el procediment que es va a adoptar per a la seva aprovació és del tot inacceptable: es produirà amb la legislatura esgotada, s'anuncia en ple període de vacances, es vol aprovar definitivament transcorreguts només quinze dies des de que el President del Govern va proposar-la el 23 d'agost, es vol realitzar sense debat polític ni social de cap classe i, finalment, sense que la reforma sigui sotmesa a referèndum.

Per tot això i tenint en compte que el seu contingut -la constitucionalització de l'obligació d'equilibri pressupostari i límit del deute en els comptes de les administracions públiques- és una opció ideològica i política que, a més de ser errònia i inútil, té un caràcter marcadament conservador, les organitzacions socials sotasignants consideren necessari que la ciutadania expressi públicament:

1. El seu rebuig a la reforma constitucional que es proposa.

2. La petició als/les diputats/des i senadors/es que no la votin favorablement en el tràmit parlamentari.

3. L'exigència de que si la proposta és aprovada pel Parlament sigui sotmesa a referèndum.

Finalment, les organitzacions sotasignants criden a la ciutadania i a les forces polítiques i socials a participar en les mobilitzacions que es convoquin. Conscients de la necessitat de treballar per la confluència de totes les organitzacions i plataformes que ens posicionem contra aquesta reforma de la Constitució, acorden:

1. Convocar una manifestació a la ciutat de Barcelona el proper dimarts 6 de setembre a les 18.30 h, amb sortida des de Plaça Urquinaona, tal com es farà a d’altres capitals de l'Estat espanyol. També es duran a terme mobilitzacions a Tarragona, Lleida i Girona.

2. Donar suport a la participació en les altres concentracions i mobilitzacions que es convoquin aquests dies contra la reforma de la Constitució i per a la convocatòria d'un referèndum, i en les iniciatives de diferent naturalesa que puguin sorgir com, en particular, la recollida electrònica de signatures.

CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ #JOVULLVOTAR

Barcelona, 1 de setembre de 2011

LA VICEPRESIDENTA ENS TANCA AL CASTELL DE MONTJUÏC

2011-08-17T16:01:00.001-07:00

La vicepresidenta Joana Ortega ha declarat avui que el Memorial Democràtic tindrà la seva nova ubicació al Castell de Montjuïc, després d’uns instants de confusió mental, la nostra, la seva deu ser permanent, fem la següent valoració:

Qüestió temporal: que s’hagi fet aquest anunci al mig de l’agost, entre la visita papal i el partit del Barça, de puntetes perquè passi desapercebut és un acte covard Quan han de retallar el benestar dels ciutadans de Catalunya són més valents, deu ser que aquest tema és un problema per al seu govern.

Qüestió geogràfica: la ubicació del Memorial Democràtic al mig de la muntanya, un lloc ni ben comunicat ni centric, constitueix un intent de separar aquest espai de l’activitat de la ciutat i dels seus habitants interessats en la memòria democràtica, no es tracta d’un museu sinó d’un espai interactiu i viu. No creiem que s’hagi fet perquè tinguem un aire més pur per a respirar ni perquè gaudim d’unes boniques vistes. Potser la seva intenció és que sigui visitat bàsicament pels turistes com un equipament més de l’oferta de museus i espectacles de Barcelona.

Qüestió moral: posar el Memorial Democràtic a aquest castell tan reivindicat per la ciutat on havia d’anar un centre per la pau, al costat d’un centre d’interpretació de la muntanya és com si les víctimes del franquisme i els seus familiars tinguessin la mateixa importànci que la flora i fauna autòctona, com una especie més que ells voldrien veure en extinció. Quan comprovem que estarà al costat d’un museu militar el tema empitjora i molt, perquè situa el Memorial com un fet conseqüència d’una guerra. Entrem doncs en la teoria del dos bàndols, de que a la guerra tothom mata i arxivem el tema en la secció passat i més que passat.

Qüestió de vergonya: per a donar força a les seves raons per aquesta ubicació, utilitza barroerament el president Companys i ens diu que quin lloc millor que allà on va ser afusellat Lluís Companys. Ens ha semblat ofensiu, només ha faltat dir que així estarem més a prop dels centenars d’assassinats pel feixistes que no poden descansar al fossar de la pedrera, perquè els “demòcrates” polítics del país, com ella, no els hi deixen.

Ha dit que el nou Memorial reflectirà la història amb rigor i sense revengismes, traduït del convergentdemocràtic al català planer vol dir que la història es tornarà a explicar com tota la vida, botxins que passen a combatents d’un bàndol a una guerra civil. Ara que molts s’estaven adonant de que un cop d’estat contra l’ordre legal i democràtic no és pot anomenar guerra civil i que no es poden equiparar els destructors de la democràcia amb els seus defensors. Ara tornarà a lluir la reconciliació nacional transicional per sobre dels ossos dels nostres morts. I amb la perversió de voler fer pensar a tothom que demanar justícia és un acte de venjança i no un dret que ningú no ens pot negar.

Declaracions de Joana Ortega:

"És una forma de recuperar l'ús del castell per a la memòria i el record permanent del que va significar la guerra civil i la repressió per a Catalunya i la democràcia".

La vicepresidenta ha recordat que el Govern vol que el Memorial tingui una visió imparcial de la història, amb l'ànim de no dividir Catalunya en dos bàndols, perquè "la història és de tots", ha remarcat. "El que no es pot fer és fer patrimoni ni esbiaixar la història per conveniències polítiques". Ortega ha refermat la voluntat del Govern de fer del Memorial "una eina de trobada a l'abast de tothom per recuperar la memòria de forma fidel, objectiva i fugint de revenges".

I és que ha subratllat que la memòria de Catalunya ha de ser "la memòria de tots i tothom s'hi ha de sentir còmode". "La voluntat no és tornar a intentar dividir la societat en bàndols dels bons i dels dolents. Si s'ha de parlar d'alguna cosa és de les víctimes i les víctimes ho són tots els que van morir", ha reivindicat. De fet, ha assegurat que ells pretenen que el Memorial estigui allunyat de qualsevol directriu política.

Aquestes paraules són tot un insult per a totes aquelles persones i associacions que treballen per la recuperació de la memòria històrica, per la veritat , la justícia i la reparació per a les víctimes del feixisme, que per aquest govern, que no deu entendre res, com és propi d’un govern de dretes peninsular, és un atac a la seva petita i taronja línia democràtica de flotació.

Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat.

EL DESPROPÓSITO DEL AEROPUERTO DE CIUDAD REAL

2011-07-20T03:53:00.000-07:00

Estas cosas sólo se publican en los diarios extranjeros. Aquí parece que no pasará nada…

Ayer “Le monde” dedicaba la totalidad de la página 3 a un reportaje demoledor, sobre el aeropuerto de Ciudad Real. Se trata de un equipamiento de última generación con una de las pistas más largas de Europa ( 4 kilómetros ) capaz de permitir el aterrizaje de un Airbus A380, el avión comercial más grande del mundo.

Las instalaciones están dimensionadas para acoger un volumen de dos millones y medio de pasajeros al año. Para gestionarlo hay 91 trabajadores directos más unos 200 de diversas empresas concesionarias.

Hoy un silencio sepulcral reina en la inmensa nave de salidas -escribe el reportero del diario parisiense- El caso es que el aeropuerto de Ciudad Real nada más que tiene tres vuelos semanales, que gestiona Ryanair gracias a una subvención pública.

La cafetería prácticamente solo sirve para servir el almuerzo a los mismos trabajadores que lunes, miércoles, jueves y sábados son las únicas personas que dan vueltas por los pasillos en todo el día.

Una obra de esta magnitud ha necesitado invertir de entrada 500 millones de euros. Buena parte de ellos los va a poner Caja Castilla La Mancha, que ha sido intervenida por el Banco de España que la ha avalado con 9.000 millones de euros de dinero público.

Ahora la Junta de Castilla-La Mancha ha inyectado al aeropuerto 140 millones más, que irán a compensar las pérdidas enormes y constantes.

Ciudad Real tiene 75.000 habitantes, cifra que ni siquiera le permite tener la consideración de ciudad, por lo que es considerada pueblo con su dignidad, por supuesto, pero con volumen ciudadano insuficiente a todas luces para tener un aeropuerto de esta envergadura, ni tiene ciudades cerca de ella que justifiquen la necesidad de un Aeropuerto, ni de esa talla, ni de ninguna otra.

Dispone de estación de TGV y aeropuerto internacional. EUROPA YA NO QUIERE PAGAR MÁS.

¿Quién TUVO INTERESES EN ESTE PROYECTO QUE NO BENEFICIA A NADIE?.
La contestación es clara: el beneficio estuvo en su construcción, averigüemos quiénes la promocionaron y conoceremos quiénes se beneficiaron de ella y tendremos las razones de su SINRAZÓN. (entre ellos el Presidente de Castilla-La Mancha: Barreda y sus secuaces, así como el Constructor Díaz de Mera, íntimo amigo de Barreda y presidente equipo de Balonmano campeón de Europa Renovalia-Ciudad Real, pero ¡cómo un equipo de balonmano de una ciudad tan pequeña va a ser durante tantos años campeón de Europa y España si no es con dinero público!…)

Lo único claro en todo esto es que el español sigue pasando calamidades, mientras los políticos se lucran en sus cargos..

Pasa este correo, al menos por una vez. El reenvío servirá para que el pueblo conozca las barbaridades que sus políticos hacen con el dinero del contribuyente.

CONTRA LES RETALLADES

2011-07-18T23:28:00.000-07:00

18 DE JULIO: 75 AÑOS DE IMPUNIDAD

2011-07-18T23:25:00.000-07:00

Gotzon Garmendia, Manuel Sainz(*) Miembros de Lau Haizetara Gogoan

Hubo un 18 de julio de 1936 en el que unos militares fascistas se rebelaron contra la legitimidad republicana y atacaron con sus armas de guerra a una población civil indefensa. Se inició una lucha desigual en la que el pueblo en armas nunca tuvo, para defenderse, los mismos medios que los golpistas, que contaban con la ayuda de las potencias fascistas europeas y de mercenarios marroquíes. La victoria fascista supuso la instauración de un régimen sustentado políticamente en el asesinato y la tortura, en el robo y la explotación. Según el mapa de fosas publicitado por el Gobierno Español, que refleja solo una parte de los crímenes de lesa humanidad y genocidio cometidos por los franquistas durante la rebelión militar de 1936, en Euskal Herria quedan por esclarecer las circunstancias y las responsabilidades penales por más de 8.000 muertes por arma de fuego. Quedan también por establecer la verdad, la justicia y la reparación para los miles de ciudadanos vascos muertos o heridos en bombardeos sobre población civil, para los más de 80.000 encarcelados e internados en batallones de castigo; para los más de 150.000 exiliados, para los 35.000 niños que tuvieron que ser evacuados, y un largo etcétera..

Hubo una resistencia que, en los años posteriores a la victoria fascista, tomó la forma de guerrilla rural hasta los años 50 y posteriormente trasladó su lucha al ámbito urbano. En la segunda mitad de los 60 se reactivaron con fuerza las luchas obreras. La respuesta del régimen fue un incremento de la represión: asesinatos, despidos, prisión y destierro.

Hubo un príncipe, Juan Carlos de Borbón, que, para ser Rey, juró lealtad a la «legitimidad política surgida el 18 de julio de 1936, en medio de tantos sufrimientos, tristes, pero necesarios», haciendo con ello apología del genocidio político y los crímenes de lesa humanidad. Ahí se establecieron las bases para la continuidad del régimen. La impunidad se irá apuntalando con leyes como la de reforma política de 1976, la ley de punto final (llamada «de amnistía») de 1977 o la constitución de 1978. Durante este proceso los adictos al franquismo se vistieron de demócratas, sin responder por sus crímenes ni abjurar de sus antiguas lealtades. Toda la estructura de poder franquista pasó incólume al nuevo Estado.

Hubo una continuidad con el franquismo y la persistencia de la represión tomó cuerpo en el terrorismo de Estado. Desde finales de los 60 hasta el presente las consecuencias de esta represión se evidencian en: varios centenares de asesinatos, más de mil heridos, más de 20 mil detenidos, habiendo claros indicios de que una gran parte de los mismos han sufrido torturas (práctica que ha sido sistemática hasta, al menos, la segunda mitad de los 80). Este mapa quedaría incompleto si no incluyésemos las múltiples vulneraciones ligadas a la política penitenciaria o las represalias socio- laborales que han sufrido miles de personas. Todas estas vulneraciones de derechos deben de analizarse bajo estrictos criterios de defensa de los derechos que asisten a las victimas, criterios que fueron aprobados por las Naciones Unidas (Informe Joinet, 1997; e Informe Orentlicher, 2005) y que son sistemáticamente incumplidos por las instituciones del Estado, incluidas las autonómicas.

Hubo un 18 de julio, y los sublevados trazaron, a sangre y fuego, una nítida línea divisoria entre vencedores y vencidos: triunfo y privilegios para unos, sometimiento y discriminación para otros. Esta pauta definirá el régimen franquista y la harán suya sus herederos políticos e institucionales. La dualidad social, nacida de una lógica de guerra, seguirá vigente en sus resultados mientras no se aborde en toda su dimensión el problema de las victimas del franquismo y el terro- rismo de Estado. Los gobiernos de turno le seguirán dando continuidad por muchos homenajes e inauguraciones de monumentos que presidan. En la política, como en la historia, son los hechos y los comportamientos humanos los que definen la verdadera voluntad de los actores sociales, mucho más que las palabras dichas para no ser cumplidas.

En los últimos meses se han producido cambios que han dado una mayor presencia, en las instituciones locales y forales, a fuerzas políticas que, al menos en teoría, mostrarían una mayor dispo- sición a desarrollar políticas integrales de recuperación de la memoria histórica. En los próximos meses veremos si esto se traduce en hechos o la clase política, en su conjunto, vuelve a defraudarnos.

Hubo un 18 de julio de 1936, y sus consecuencias perduran aún, con la misma fuerza con la que la tierra de las cunetas oprime los cuerpos sepultados de miles de personas asesinadas por los genocidas franquistas.

(*) Firman asimismo el artículo Antxon Gómez, Andoni Txasko e Iñaki Astoreka.
Gara

CONDENAN A PERPETUIDAD A DOS MILITARES DE LA DICTADURA ARGENTINA POR CRÍMENES Y TORTURAS

2011-07-18T23:22:00.000-07:00

Argentina condena a prisión perpetua a un ex general y a un ex coronel de la dictadura por crímenes en un centro de torturas y exterminio por el que pasaron 2.500 prisioneros.

15/07/2011 19:14:00

BUENOS AIRES-. El ex general Héctor Gamen (84 años) y el ex coronel Hugo Pascarelli (81) han sido "condenados a la pena de cárcel perpetua por homicidios calificados con alevosía, privación ilegítima de la libertad y tormentos", en el centro de detención El Vesubio, que funcionó en la periferia suroeste de Buenos Aires.

Por ese centro pasaron el laureado escritor Haroldo Conti, el famoso guionista Héctor Oesterheld (quien trabajó con el italiano Hugo Pratt), la socióloga alemana Elisabeth Käsemann y los franceses Françoise Dauthier y Juan Soler.

El jefe de El Vesubio era el coronel Pedro Durán Sáenz, quien falleció en junio pasado, en medio del juicio.

Cinco ex miembros del Servicio Penitenciario también han recibido condenas de entre 18 22 años de cárcel.

Tras un año y medio de audiencias, han sido probados 156 crímenes de lesa humanidad, entre ellos 19 fusilamientos y decenas de secuestros y torturas.

Unos 2.500 prisioneros pasaron por El Vesubio entre 1976 y 1978, cuando fue demolido ante la inminente llegada de la Comisión Interamericana de Derechos Humanos (CIDH).

En total, unas 30.000 personas desaparecieron durante la dictadura (1976-1983), según organismos humanitarios.

Gara

AL PP IMPUGNA LA TOMA DE POSESIÓN DE LOS EDILES DE IU EN EL AYUNTAMIENTO DE ZARAGOZA POR REPUBLICANOS

2011-07-18T23:19:00.000-07:00

Cuando jurar el cargo produce sarpullidos en la oposición

La capacidad del Partido Popular para señalar enemigos a los que combatir es inagotable. No contentos con sus diatribas y ataques contra aquellos que en su opinión sustentan a ETA y su entorno, ahora añade tres nuevas dianas contra las que disparar en la persona de los concejales de IU en el Ayuntamiento de Zaragoza.

Maribel Martínez

Viernes 15 de julio de 2011.

: Los tres ediles de IU -Raúl Ariza, José Manuel Alonso y Pablo Muñoz- en la jura de sus cargos en el Ayuntamiento de Zaragoza. Imagen cortesía de la web El ventano

Si tiene usted vocación republicana, conciencia de que la mayoría de los españoles no se ven reflejados en sus políticos, y si además querría que nuestro Estado fuera laico, federal y solidario, no debería plantearse utilizar esos términos, si acaso va a tomar posesión de su acta como concejal de la Alcaldía de Zaragoza.

El uso por parte de los tres concejales electos de IU en el ayuntamiento zaragozano a la hora de jurar el cargo de estos peligrosísimos términos, así como mentar la República, ha sido respondido desde las filas de la rancia derecha con un escrito en el que se exige la impugnación de dicho acto. Una toma de posesión que en palabras de Eloy Suárez, portavoz del grupo PP y artífice del escrito, cree “ilegal y que deja sin efecto todos los actos, trámites y actuaciones” posteriores e invalida “todas las comparecencias, citaciones, designaciones para cargos o puestos”, tanto en lo que se refiere a los nombramientos como todos los actos posteriores y toma de decisiones a que hubiere lugar.

El PP zaragozano no ha digerido su derrota en el Ayuntamiento. Tan seguros estaban de que coparían no solo la presidencia de la Comunidad autónoma, sino también la alcaldía de la ciudad, que no han podido soportar que se constituyera un gobierno de izquierdas, encabezado por el socialista Juan Alberto Belloch y con el soporte puntual de CHA e IU. Es lo que tienen los pactos de investidura. No se puede vender la piel del oso hasta haberlo cazado, y así el insípido e insustancial Eloy Suárez pasó de ser virtual ganador de las elecciones a ocupar la bancada de la oposición en la Casa de la Plaza del Pilar.

Los chicos del PP no saben perder y desde el primer día ya anunciaron que la legislatura no iba a ser un camino de rosas, y a fe que lo han cumplido. Ni un mes han tardado en demostrar como de tensas y broncas van a ser las relaciones entre los partidos. Como primera medida impugnan la toma de posesión de los concejales electos de IU, por entender que no se ajusta a la fórmula ritual con la que los concejales toman posesión de su cargo, regulada por el real decreto 707/1979, de 5 abril. Alegan en el escrito que la fórmula de juramento “no debe ir acompañada de cláusulas o expresiones que vacíen, limiten o condicionen su sentido propio”.

No les ha gustado que los tres ediles citaran a la República, una coletilla añadida a la fórmula habitual, y que ya produjo ese día protestas de los concejales del PP, así como insultos y descalificaciones del tono de “comunistas de mierda” por parte de gentes del partido e invitados que se encontraban en el Salón de Plenos y en estancias vecinas desde donde se seguía la ceremonia.

Una situación bochornosa que en ningún momento fue enmendada desde el Partido Popular, quien lejos de allanar el camino en aras de unas relaciones más o menos civilizadas entre los grupos, pone de manifiesto que trabajan para enrarecer y desestabilizar un ayuntamiento que creen que les pertenece.

El portavoz de IU, José Manuel Alonso, ha calificado la maniobra de filibusterismo político. “No hay duda de que quieren bronca y no pararán hasta llegar a los tribunales, quieren judicializar la vida política de esta ciudad”, ha manifestado durante la rueda de prensa en la que se han denunciado las maniobras del PP.

Tras esta estrambótica impugnación, ahora no nos queda sino esperar a ver como se resuelve esta denuncia. Poco recorrido se le augura, sobre todo porque el Secretario del Ayuntamiento no tuvo ningún problema para, tras escuchar las diferentes formulas empleadas, dar por buenos los juramentos de los diferentes ediles y levantar acta de que el Ayuntamiento se había constituido.

Antes las protestas de Eloy Suárez habría que preguntarse si el uso del crucifijo o de la fórmula por la gracia de Dios en un estado que se declara aconfesional no es mucho más escandoloso que la mención a la República. Siempre será más ético y sincero dar testimonio de aquello que forma parte del ideario político del partido al que representas que no jurar por la gracia de Dios y luego dedicarse a enriquecerse y hacer una fulgurante y sospechosa carrera a costa de los sufridos contribuyentes.

CUIDADO QUE VUELVE EL PAPA. NI UN EURO PÚBLIC.

2011-07-15T01:13:00.000-07:00

VISITA DEL RATZINGER A NUESTRA COSTA

...Sigue apareciendo información en medios de comunicación casi a diario, tambien en las redes sociales, etc...

Actualización diaria en www.laicismo.org

La Jornada Mundial de la Juventud.

Los ´indignados´ con el Papa cargan contra el "derroche" del viaje a Madrid..

Laicos, ateos y cristianos de base buscan el apoyo del 15-M para convocar acciones de protesta.... 12/07/2011 ANTONIO M. YAGÜE

La Jornada Mundial de la Juventud (JMJ) que en agosto traerá a Benedicto XVI por cuarta vez a España congregará a más de un millón de jóvenes, pero también ha causado la reacción de 57* entidades y organizaciones de laicos, librepensadores, homosexuales y cristianos de base que se oponen a que se destinen a la visita unos recursos públicos que cifran en más de 80 millones de euros. Como recibimiento preparan una manifestación en el centro de Madrid para el 17 de agosto, un día antes de la llegada del Papa, que culminará en la Puerta del Sol. Mientras, los organizadores de la jornada sostienen que no solo no tendrá coste alguno para el contribuyente, sino que inyectará 100 millones en la economía.

Los impulsores de la protesta han contactado con el movimiento 15-M y confían en su apoyo, así como en que la Delegación del Gobierno autorice al menos uno de los tres itinerarios solicitados. También perfilan un baile de disfraces laico y otras actividades "intelectuales, lúdicas y de reivindicación", que se celebrarán posiblemente en Rivas-Vaciamadrid, y animan a disfrazarse de "ogros, elfos y obispos", según Luis Vega, presidente de la Asociación Madrileña de Ateos y Librepensadores (AMAL).

Junto a estos actos, los contrarios a la visita promueven la campaña De mis impuestos, al Papa cero, en la que denuncian la "desviación de recursos públicos para fines privados" que supondrán la seguridad, la sanidad, el transporte y la limpieza de la ciudad en los cuatro días de agosto en los que se celebrará la JMJ.... continúa... el artículo

*(A fecha de 12 de julio, las organizaciones que lo suscriben son ya 72, que representan a más de 100 entidades... )

MANIFIESTO, MOCIÓN A LOS AYUNTAMIENTOS Y MANIFESTACIÓN EN www.laicismo.org

17 DE AGOSTO /POR LA TARDE/, MANIFESTACIÓN..... TERMINARÁ EN PUERTA DEL SOL...

HAY QUE DIFUNDIR.....

DES DE CORNELLÀ CARAVANA SOLIDÀRIA 2010 A TINDOUF

2011-07-14T06:28:00.000-07:00

L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ UTILITZA EL LOGO DELS ACAMPATS

2011-07-06T03:33:00.000-07:00

Quina imaginació la d'aquest ajuntament.

No sabem si utilitzar aquest símbol, i en blanc i negre, és una manera d'associar intencionadament els indignats de Cornellà a la història passada de la ciutat, quan justament el logo de l'acampada parla de futur. Indignació i lluita per a fer entrar el concepte dignitat, entre molt altres, dins de l'administració local, per a que aquesta serveixi exclusivament al poble i no a aquells que una vegada dins de l'organigrama del poder es serveixen a ells mateixos.

OCUPACIÓ DE RUMBO A GAZA DE L'EMBAIXADA ESPANYOLA A ATENES

2011-07-06T03:14:00.001-07:00

Llegir notícia Kaosenlared.net

notícies republicanes

MANIFESTACIÓ CONTRA LA DICTADURA FINANCERA. ATUREM LES RETALLADES.

Manifest 28G llegit davant del Parlament per Arcadi Oliveres

No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització.

La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.

Cal canviar el model econòmic i social que ens ha fet preocupar-nos més salva els bancs i els especuladors i condemna les persones. Cal canviar aquesta democràcia imperfecta que manté en el poder als mateixos de sempre al servei dels més rics.

Avui comencem el Fòrum Social Català 2012, com un procés de posada en comú de propostes de transformació social. Convidem tota la ciutadania i les organitzacions a expressar, compartir i aplicar propostes de canvi.

Passem de la indignació a l’acció. No a la dictadura financera! Aturem les retallades!

Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!

Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!

Barcelona, 28 de gener de 2012

FORA ELS CARRERS FRANQUISTES DEL PRAT DE LLOBREGAT

TREBALLADORS DE TMB EN LLUITA. TREBALLADORS DE METRO I BUS UNITS.

DESÈ ANIVERSARI DE REIVINDICACIÓ DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT. ENCARA NO S'HAN TORNAT TOTS ELS PAPERS.

LAS PREGUNTAS QUE NO QUIERE CONTESTAR LA CASA REAL DAN LA RAZÓN A QUIENES QUIEREN SABER

DIMARTS 24 DE GENER, 35 ANIVERSARI ASSASSINATS ATOCHA, ACTES DEL DIA DE L'ADVOCADA I EL ADVOCAT AMENAÇAT

DISSABTE 21, CONCENTRACIÓ PEL RETORN DELS PAPERS DE SALAMANCA EN EL DESÈ ANIVERSARI DE LA COMISSIÓ DE LA DIGNITAT

MANUEL FRAGA HA MORT AL SEU LLIT COM EL DICTADOR

MANIFESTACIÓ DISSABTE 21, 12 HORES, PLAÇA CATALUNYA AFECTATS PIRMI I L'ATUR

BOE 31 DE DESEMBRE, A L'ESGLÉSIA LI TOCA LA GROSSA DE NADAL I SURT DE LES NOSTRES BUTXAQUES

DECLARACIÓ D'UCFR: NO VOLEM UN CENTRE FEIXISTA A BARCELONA

A CADA CERDO LE LLEGA SU SANMARTÍN

Plataforma por un centro para la paz y la memoria en la antigua cárcel de Carabanchel

VAGA DE FAM I SET, INDEFINIDA AL PALAU DE LA GENERALITAT

DIVENDRES 23 A LES 10 A L'INEM DE CORNELLÀ PROTESTA SOCIAL

EMIGRANTES O NO, NOS GOLPEAN A TOD@S

A un@s, jóvenes, dejados sin ninguna salida, nos “ofrecen” cursos, contratos para formación, becas sin Seguridad Social que son una basura.

A las mujeres nos empujan a trabajar por casi por nada…

A toda la gente, cada día está más en precario, se nos amenazad@ con el paro para recortarnos todos los derechos, desde la vivienda o el PIRMI hasta la sanidad, la escuela o las becas.

LIBRO: MADEROS, CERDOS, ASESINOS. CRÓNICAS DEL DICIEMBRE GRIEGO.

Edita: Klinamen. 330 páginas. PVP 10 euros. PD 7 euros

Lo podéis pedir escribiendo a libreriamagdalena@gmail.com

PROFESORES DESPEDIDOS DE LA UNIVERSIDAD DEL PAÍS VASCO: UNA LUCHA DE 20 AÑOS, UN EJEMPLO DE RESISTENCIA.

ACTE RECORDATORI DEL DINOVÈ ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DEL PEDRO ÁLVAREZ A LA CGT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

SANT ADRIÀ DEL BESÒS CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

ACTE FINAL CAMPANYA ANTICAPITALISTES A CORNELLÀ 18/11/2011

CONDEMNAT UN MEMBRE DE PLATAFORMA X CATALUNYA

MANIFESTACIÓ CONTRA LA PRIVATITZACIÓ DE L'EDUCACIÓ A BARCELONA

LA MEMÒRIA HISTÒRICA ALS PROGRAMES ELECTORALS, UN CRITERI DE VOT

DIJOUS 17 DE NOVEMBRE VETLLA A SANT JAUME PER LA SANITAT PÚBLICA

MANIFESTACIÓ UNITAT CONTRA EL FEIXISME: NO VOTIS PXC

IMPUTADA ESTHER VIVAS, CABEZA DE LISTA ANTICAPITALISTAS

La candidata ha sido llamada a declarar ante los Mossos d'Esquadra por la ocupación simbólica de CatalunyaCaixa

ELS ANTICAPITALISTES A LA BORSA

Els manifestants han ocupat el parquet durant uns cinc minuts per protestar contra el capitalisme i en solidaritat amb Grècia

HOMENAJE A CARLOS, 4 AÑOS SIN ÉL, 4 AÑOS DE LUCHA

ANTICAPITALISTES EN LA SEU DE CATALUNYA CAIXA

Anticapitalistes entren a la seu de Catalunya Caixa. Vilaweb.

EL DEBAT EL VA GUANYAR LA GENT DE CORNELLÀ

DEVOLUCIÓN PROPAGANDA POLÍTICA A LOS PARTIDOS PARA MOSTRAR NUESTRO RECHAZO ENTRE OTRAS COSAS A TANTO DESPILFARRO

Por favor, reenviad esta información a todos vuestros contactos, pegarlo en vuestro muro de facebook, twittearlo...

Lo que casi nadie sabe, ni mucho menos hace, es que existe la posibilidad de rechazar estas cartas y devolvérselas a los propios partidos.Es muy sencillo, una vez recibamos la carta en nuestro buzón, simplemente tenemos que poner:

- En la parte de adelante poner en el lugar donde va escrita nuestra dirección (anverso) la palabra DEVUELTO bien grande.- En la parte de atrás (no viene incluido en estas cartas), escribir a mano el motivo de devolución: RECHAZADA

Depositamos la carta en un buzón u oficina de correos y… ya está, la carta volverá a la sede del partido político que la envió.Se ha verificado el método con Correos, quienes han confirmado que este es el procedimiento.PASALO!!! BOMBARDEEMOSLOS CON SUS PROPIAS ARMAS!!!

PRESENTACIÓ DE RAZONES PARA LA REBELDÍA DE GUILLERMO TOLEDO

ELS ANTICAPITALISTES PRENEN LA SEU DE CIU

EL PUEBLO DE HUESCA TOMÓ LAS CALLES EL 15-O

DEL SALARI SOCIAL: MANIFESTACIÓ DIMECRES 18:30 PLAÇA URQUINAONA

A OTROS A PORQUE se han ido al país por unos días, ¿a quién molesta eso? SIN DEJAR DE CUMPLIR NINGÚN REQUERIMIENTO DEL INEM O DE “BIENESTAR SOCIAL” (de momento hay más de 6.000 afectad@s).

Las administraciones piden el pasaporte solamente a los extranjeros olvidándose de que este trato discriminatorio es delictivo.

CRÓNICA DE UNA MOVILIZACIÓN: "SENSE FRONTERES" DE CORNELLÀ

DIUMENGE 16 D'OCTUBRE AL FOSSAR DE LA PEDRERA HOMENATGE ALS 1717 AFUSELLATS EN EL CAMP DE LA BOTA

13-O TANCADA A L'IES FRANCESC MACIÀ DE CORNELLÀ

EL ESCRITOR JOSEBA SARRIONAINDIA GANADOR DEL PREMIO EUSKADI DE ENSAYO EN EUSKERA

EL PP REABRIRÁ EL VALLE DE LOS CAÍDOS

El PP reabrirá el Valle de los Caídos a las visitas turísticas si gobierna

PDF

.PDF

420.000 PERSONES A LA PLATJA AL FESTIVAL DEL CEL, CENTENARS A SANT JAUME CONTRA EL FEIXISME

ANGLADA ANGLADA: LOS INDIGNADOS SON PERROFLAUTAS Y RATAS DE CLOACA

POR LA VIDA Y LA AUTONOMÍA, CONTRA LA MUERTE Y LA MILITARIZACIÓN EN LOS TERRITORIOS INDÍGENAS DEL CAUCA (COLOMBIA)

MANIFESTACIÓ A ALMEDA CONTRA LES RETALLADES A SANITAT

CANTO A LA TERCERA REPÚBLICA EN EL ADIÓS A JORDI DAUDER

CANTO A LA TERCERA REPÚBLICA EN EL ADIÓS A JORDI DAUDER

El actor recibió este lunes en el Teatre Lliure de Barcelona un homenaje íntimo y emotivo

Llach, Sílvia Bel, Joel Joan, entre otros, ayer.

TANQUEM LA CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ - DIUMENGE 18, 12 HORES, SANT JAUME

Pel tancament definitiu de la central nuclear d´Ascó.

DIUMENGE 18 A LES 19 HORES A LA PLAÇA CATALUNYA DEFENSEM ELS SERVEIS PÚBLICS

Lo que casi nadie sabe, ni mucho menos hace, es que existe la posibilidad de rechazar estas cartas y devolvérselas a los propios partidos.

Es muy sencillo, una vez recibamos la carta en nuestro buzón, simplemente tenemos que poner:

- En la parte de adelante poner en el lugar donde va escrita nuestra dirección (anverso) la palabra DEVUELTO bien grande.

- En la parte de atrás (no viene incluido en estas cartas), escribir a mano el motivo de devolución: RECHAZADA

Depositamos la carta en un buzón u oficina de correos y… ya está, la carta volverá a la sede del partido político que la envió.

Se ha verificado el método con Correos, quienes han confirmado que este es el procedimiento.

PASALO!!! BOMBARDEEMOSLOS CON SUS PROPIAS ARMAS!!!