Unitat
Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), la xarxa formada per unes 400
entitats socials, sindicals, culturals i polítiques, celebra la destitució de Josep Anglada com a president del partit feixista, Plataforma per Catalunya (PxC).
L’any 2010, quan es va crear UCFR, hi havia gent que valorava el creixement electoral de PxC com quelcom d’inevitable, i creia que la millor estratègia era no parlar d’aquest partit ni del seu líder, Josep Anglada, amb l’excusa que fer-ho equivalia a fer-ne propaganda. UCFR, en canvi, no compartia aquest criteri i sempre ha actuat seguint el principi que per fer front al problema era imprescindible abordar-lo de manera desacomplexada, tot fent patent el perill que aquest representa. Per aquesta raó UCFR s’ha dedicat a denunciar —amb un quart de milió d’octavetes; milers de cartells i adhesius; desenes d’actes públics; i nombroses mobilitzacions al carrer— la naturalesa feixista d’aquest partit.
L’any 2010, quan es va crear UCFR, hi havia gent que valorava el creixement electoral de PxC com quelcom d’inevitable, i creia que la millor estratègia era no parlar d’aquest partit ni del seu líder, Josep Anglada, amb l’excusa que fer-ho equivalia a fer-ne propaganda. UCFR, en canvi, no compartia aquest criteri i sempre ha actuat seguint el principi que per fer front al problema era imprescindible abordar-lo de manera desacomplexada, tot fent patent el perill que aquest representa. Per aquesta raó UCFR s’ha dedicat a denunciar —amb un quart de milió d’octavetes; milers de cartells i adhesius; desenes d’actes públics; i nombroses mobilitzacions al carrer— la naturalesa feixista d’aquest partit.
Aquesta
tasca constant de denúncia a diferents barris, municipis i comarques
per part dels i les activistes d’UCFR, així com de les entitats que la
conformen, ha debilitat i dividit PxC. Durant el últims anys, aquest
partit feixista ha viscut una derrota rere una altra. El novembre de
2011, PxC va fracassar en el seu intent d’entrar al Congrés dels
Diputats. El novembre de 2012, van quedar fora del Parlament de
Catalunya, amb una important pèrdua de vots respecte als anteriors
comicis catalans. I tot això passava en un context europeu on l’extrema
dreta incrementava la seva representació en diversos països del nostre
entorn.
Aquestes
derrotes han contribuït a la pèrdua d’entorn, de militància i de
regidories. Des de les darreres eleccions municipals, han perdut una
quinzena de les 67 regidories obtingudes el maig de 2011. L’estiu passat
en Josep Anglada va patir una derrota humiliant quan el ple de
l’Ajuntament de Vic va aprovar una resolució, impulsada per UCFR Osona,
que negava l’ús de les dependències municipals per a les activitats de
PxC. I fa només una setmana va abandonar el partit el fins llavors
responsable internacional de PxC, Enric Ravello.
La
destitució del feixista vigatà de la direcció del partit que ell mateix
va fundar, és també conseqüència d’aquesta situació de desgast
continuat i constant. Un desgast que ha estat provocat, en bona part,
per l’augment de les contradiccions entre el seu discurs i la seva
realitat que ha vingut denunciant UCFR, així com per la percepció
ciutadana i mediàtica de la naturalesa feixista del partit polític, així
com del seu president i principal líder. Una percepció a la que ha
contribuït la tasca unitària de sensibilització desplegada per UCFR,
entre d’altres.
Tot
i així, la destitució d’Anglada és només un pas més, ni tant sols el
més important, a l’hora d’eradicar la presència i el discurs feixista a
casa nostra. Els dirigents de PxC que han defenestrat l’Anglada són
potencialment tant o més perillosos que el feixista vigatà. Des d’UCFR
creiem que és massa aviat per saber si la nova direcció de PxC
aconseguirà aturar l’hemorràgia territorial de regidors i militància, i
si recuperarà el control real sobre el partit o aquest es desfarà per
les lluites internes que ja fa temps que arrossega.
Des
d’UCFR som plenament conscients que l’amenaça feixista no ha
desaparegut, i per això caldrà enfortir la feina dels grups locals
d’UCFR i crear-ne de nous on persisteix l’activitat de PxC. Però també
estarem amatents per respondre amb rapidesa i eficàcia en aquells espais
on el feixisme surti al carrer ja sigui mitjançant pintades,
manifestacions o agressions.
El
proper maig es presentaran diferents candidatures populistes, xenòfobes
i d’extrema dreta a les eleccions europees. Per aquesta raó, de manera
coordinada amb d’altres organitzacions europees, convocarem
manifestacions a tot el continent, que a casa nostra es realitzarà a
Barcelona el 22 de març amb l’eslògan “Unim-nos contra el feixisme i el racisme”, acompanyada de diversos actes locals que es realitzaran al voltant d’aquesta data.
Hem
demostrat que amb el treball unitari podem trencar el feixisme. Per
això ens comprometem a seguir endavant. Al feixisme se’l combat!
No passaran!
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme
Barcelona, 9 de febrer de 2014
Barcelona, 9 de febrer de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada