L’Arxiu associat a un ex-col.laborador d’UNESCO es troba a l’Arxiu de
Salamanca i entra de ple en el perfil de documentació que cal retornar
La CdelaD vol denunciar el fet que el Tribunal Superior de Justícia de
Madrid hagi negat el dret de l’hereva de Gonzalo de Reparaz de recuperar el
seu arxiu personal. D’aquesta manera confirmava la resolució del Ministeri
de Cultura espanyol que, malgrat haver-se fet la petició de retorn dins del
termini establert, considera que no hi té dret perquè en el seu dia la
Comunitat de Madrid que presidia la senyora Aguirre es va negar al retorn i
el Ministeri diu que no és cosa seva.
Per a la família ha estat un cop fort ja que considera, amb raó, que se’ls
ha fet una segona expropiació. Pensava que l’Estat Espanyol democràtic
compliria el deure de retorn reconegut per la llei aprovada el 17 de
novembre de 2005 –del retorn dels Papers de Salamanca a Catalunya- que
reconeixia, a banda de Catalunya, el dret dels particulars i entitats de la
resta de l’Estat de recuperar els documents requisats per Franco.
El Ministeri va fer un decret regulant-ho que va ser publicat sense cap mena
d’informació i el resultat va ser que la única família que ho va demanar va
ser la de Gonzalo de Reparaz, a la què no els ho volen retornar incomplint
de nou la llei.
És greu el fet ja que és una nova afronta contra una família republicana i
catalanista que van haver de patir l’exili per causa de la persecució
política. És una nova mostra de l’actitud mesquina i anti-democràtica d’un
Estat que es nega a reconèixer els crims del franquisme i el deure de
reparar a les víctimes, malgrat hagi dictat lleis que reconeixen el dret de
recuperar els arxius requisats. Aquest fet cobra una especial rellevància si
tenim en compte que, fa pocs mesos, el relator de les Nacions Unides, Pablo
Greiff, recordava a l’Estat espanyol en un Informe el deure de reparar les
víctimes anul•lant els processos polítics del franquisme i restituint els
béns i arxius incautats per represàlies polítiques.
Aquest acte és un incompliment greu dels drets humans i demostra les grans
mancances democràtiques i de respecte als drets humans que hi ha a l’Estat
espanyol, mentre que a Catalunya hi ha un consens social de respecte i on
les institucions lluiten perquè es faci justícia i s’està en el procés de
restitució d’arxius que si no s’ha completat [es pels incompliments
reiterats de l’estat espanyol de lliurar els documents requisats a la
Generalitat. És del tipus d’actuacions de clar signe polític que creen
lògica crispació entre la ciutadania.
El fill de Gonzalo de Reparaz, el Sr. Gonçal de Reparaz Ruiz, va viure a
Catalunya els anys vint. Va fer amistat amb geògrafs catalans com Pau Vila i
publicà diversos llibres de geografia catalana com ara “La Plana de Vic”.
Després es va exiliar i va viure a Prada de Conflent al costat de Casals i
Pompeu Fabra dels que era amic. En acabar la guerra mundial va ser
funcionari de la UNESCO i va ser delegat a París on va viure la resta de la
vida fent grans aportacions a la geografia d’aquell país. Sempre va
conservar un gran record de Catalunya i poc abans de morir, quan el van
visitar uns geògrafs catalans, els va rebre parlant en català. El seus pares
es van exiliar a Mèxic el 1939 on van morir el mes de setembre d’aquell
mateix any.
La Comissió de la Dignitat va fer un homenatge a la néta de Gonzalo de
Reparaz en la Nit de la Memòria de 2008. Ara denuncia aquest fet tant greu i
donarà suport a que se’ls faci justícia.
Comissió de la Dignitat
Barcelona el 15 de maig de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada