COMISIÓN POLA MEMORIA HISTÓRICA DO 36 I EL JUTGE GARZÓN

Cliqueu foto

Ángel Rodríguez Gallardo és portaveu de la Comisión pola Memoria Histórica do 36 de Ponteareas, una associació molt activa que ha dut a terme treballs d’exhumacions, conferències, presentacions i actes de Memòria i que va portar conjuntament amb d'altres associacions el cas dels desapareguts davant l'Audiencia Nacional, un fet sense precedents a l'Estat.

Cliqueu foto

Declaracions d'Ángel Rodríguez al nostre Col·lectiu davant l'actuació de Baltasar Garzón, i que subscrivim totalment.

Es la decisión más importante que se ha tomado sobre los desaparecidos de la dictadura en treinta y tantos años de democracia. Aun cuando no fuese para adelante y no se convirtiese en la apertura de un caso, la decisión de Garzón arrodilla a las instituciones, a la administración y a la iglesia para que se encarguen de una maldita vez de aportar todos los datos que tengan (y tienen) para realizar un inventario casi definitivo sobre el número de desaparecidos a consecuencia de la violencia franquista, pero también sobre todos los datos que tengan sobre cómo se produjeron esas muertes. Frente a la humillante situación que vivíamos los investigadores ante a la pornográfica defensa de la privacidad que ejercían los tutores de los archivos públicos y privados, un juez, sí estrella, pero un juez, levanta un enfrentamiento en pie de igualdad con el poder político.

Moltes gràcies per les teves paraules i heu d'estar molt orgullosos de ser els promotors de la iniciativa del jutge Garzón, perquè ell no és el protagonista, els protagonistes són els desapareguts, els assassinats, i desprès tota la tasca feta i l'esforç de la teva associació i el de moltes altres. L' enhorabona.

ENTREVISTA A ÁNGEL RODRÍGUEZ GALLARDO desprès de presentar el cas dels desapareguts de la comarca del Condado davant la Audiencia Nacional.

L’Ángel és professor a la universitat de Vigo, investigador i autor dels llibres “O Ruído da morte: a represión franquista en Ponteareas”, “Letras armadas: as vidas de Enriqueta Otero” i “Memoria e Silencio na Galicia Contemporánea”.