Que ahir la néta de Companys fes servir l’ expressió “obrir una porta” era com sentir al propi Joan Saura fer-ho. "Obrir una porta", "punt de partida", expressions molt utilitzades pels membres del seu partit. La veritat és que no tenim res a dir de la senyora Mª Lluïsa Gally, crec que ella ha concedit tot el crèdit a un conseller de
La vergonya és tota per al senyor conseller que ha portat a l’àmbit domèstic una qüestió que hauria de ser d’estat, del Govern de
Ens neguem a acceptar revisions de judicis duts a terme per tribunals il·legals. Ens neguem a fer aquest periple burocràtic i posar les coses tan fàcils per a ells. No els hi farem el treball brut, no contribuirem a netejar la seva consciència. Ells haurien d’haver fet el correcte. Haurien d’haver anteposat el patrimoni ètic per sobre de l’econòmic, i no vendre’s per un present efímer i un futur incert, donant l’esquena a tot un passat de lluita. Ja van tenir prou amb una Transició, que ens ha acompanyant retallant-nos la democràcia fins a límits inacceptables, perquè ens comencin una altra. Amb la primera es van excusar amb la por, ara ja no cola, si un dia es va llençar més terra sobre les cunetes, ara no serem nosaltres qui els enterrem definitivament.
No serem còmplices del vell model d’impunitat de l’estat espanyol, que aquesta llei de punt final ha vingut a beneir. I ens sap molt greu que es defensi des de Catalunya, i des dels partits hereus dels que tan van patir per lluitar per la democràcia. Sort que aquests, que encara deuen patir sota terra, ja no tenen ulls per veure tanta poca vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada