No es pot parlar en abstracte d’aquest assumpte, s’han de veure les responsabilitats de tots els protagonistes. Les altes instàncies del poder judicial espanyol no són independents, manquen de solvència democràtica, donat la manera en que són designades, i no respecten el ordenament jurídic internacional ANTECEDENTS POLÍTICS. L’ hemeroteca posa en evidència.
Alfredo Pérez Rubalcaba: «el Gobierno no puede esconder su responsabilidad ante las actuaciones» del fiscal general del Estado, Jesús Cardenal, y del fiscal jefe de la Audiencia Nacional, Eduardo Fungairiño, en el caso Pinochet. «El Gobierno quien nombró» a Cardenal y a Fungairiño, por lo que «no puede decir que no tiene nada que ver con lo que hace el fiscal general o el de la Audiencia Nacional. Hay una responsabilidad que hemos reclamado, ya que la Fiscalía está defendiendo tozudamente a Pinochet» El mundo. 09/08/1999.
Partint d’aquest punt ens hem de fer unes preguntes.
¿QUÈ ÉS LA FISCALIA?
El Ministeri Fiscal de Espanya té per missió promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat dels drets dels ciutadans i de l’ interès públic tutelat per la llei, de ofici o a petició del interessats, així com vetllar per la independència del Tribunals i procurar davant aquests la satisfacció de l’ interès social.
¿COM FUNCIONA? La jerarquia.
El Ministeri Fiscal exerceix les seves funcions mitjançant òrgans propis conforme als principis d’unitat d’actuació i dependència jeràrquica i amb subjecció, en tot cas, als de legalitat (actuarà amb subjecció a la Constitució Espanyola i a la resta de l’ordenament jurídic) i imparcialitat.
El Fiscal General de l’Estat, anomenat pel rei, a proposta del govern, és Cándido Conde Pumpido. Aquest ordena als fiscals les seves actuacions, per tant, Javier Zaragoza acatà les ordres de Conde Pumpido.
¿PER QUÈ LA FISCALIA NO ESTÀ CUMPLINT AMB EL SEU DEURE?
La funció de la fiscalia és protegir els drets de les víctimes però està actuant en contra dels interessos d’aquestes, amb arguments sense ètica i mancats de professionalitat. Es passa per l’arc del triomf els principis del dret internacional i per fer-ho s’agafa a una llei d’amnistia preconstitucional posada a la picota per la pròpia ONU. ¿No tenim jutges i fiscals que sàpiguen desenvolupar la seva feina? ¿O potser la dependència i el servilisme de la justícia als interessos de certs sectors, que romanen inamovibles des de la Cruzada i continuen dirigint les rendes dels sistema, són la tónica?
Haurem de dir a la fiscalia que les víctimes per les quals ha de vetllar són aquelles que han presentat la demanda davant l’Audiència Nacional. Víctimes que si no s’hagués dinamitat la legalitat republicana no s’haurien produït. ¿És que les víctimes del franquisme no tenen drets en aquest Estat?
Si la fiscalia està actuant a petició dels interessats, qui són els que no volen que s’investiguin els crims contra la humanitat comesos en aquest Estat i que sobrepassen amb creus tots els comesos en Amèrica Llatina, durant els últims 40 anys. Volem conèixer els noms. Però tots sabem que està actuant d’ofici i això significa que el senyor Fiscal General a instàncies del Govern d’aquest Estat, el cap del qual és Juan Carlos I, estan impedint que es faci justícia a les víctimes, contradient l’esperit de l’organisme que presideix.
I també hem de preguntar-nos per què la sala de lo penal de la A.N. és va reunir d’urgència el passat dia 7, posposant alguns judicis importants per frenar les exhumacions encarregades pel jutge Pedraz, substitut de Garzón. Entre aquestes estaven la de les foses de València i la més punyent per a molts, la del sacrosant mausoleu del feixisme patri, més conegut com Valle de los Caídos, el repòs del dictador.
CONCLUSIONS
Hem de deixar de parlar de les actuacions de la fiscalia i passar a preguntar-nos qui és el darrer responsable de la situació que estem vivint.
La primera legislatura d’un Zapatero casi republicà va pretendre manipular i treure profit polític del dolor de les víctimes del franquisme i dels seus familiars, pensant que això era la segona part de la indecent reconciliació nacional. Però desprès de la miserable Llei de la Memòria i de que les associacions memorialistes, inclús aquelles que van passar pel tub de la inaceptable 52/2007, continuessin treballant a la recerca de la Veritat, la Justícia i la Reparació, el govern ha adoptat un paper sinistre en tot això.
Avisem que aquesta segona legislatura a més de la de la crisi, serà la de la reclamació de Justícia, la de la repercussió internacional de la manca de garanties judicials en aquest Estat pseudodemocràtic, la de la unió dels moviments republicans i memorialistes, la de la reivindicació de justícia per a la II República i la de l’enfortiment de la lluita per a la Tercera.
Al mateix temps els dossiers guardats als calaixos del poder surten a la llum: objectiu Garzón. Jutge totalment discutible i que no té les nostres simpaties, però això no vol dir que no estem disposats a defensar la seva interlocutòria contra qualsevol atac que vulgui tancar aquesta porta. La teoria de la conspiració diu a aquest respecte, que potser tots els actors estan representant el seu paper en aquesta obra de Punt i final, però que no oblidin els productors que les víctimes són el públic i que sense aquest l’espectacle se’n va en orris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada