Davant l'anunci del retorn de 40 lligalls de l'Arxiu de Salamanca a Catalunya
comunicat de la Comissió de la Dignitat. 12.11.2010
L’anunci fet ahir per part del Ministeri de Cultura espanyol sobre el retorn de 40 lligalls del fons de Salamanca a Catalunya només pot ser qualificat com a nou acte de menyspreu envers Catalunya, envers els seus ciutadans, partits, sindicats i altres entitats que esperen recuperar els documents requisats el 1939, després de cinc anys de ser aprovada la Llei de Retorn (aquest 17 novembre en farà 5 anys). La Comissió de la Dignitat expressa la seva total indignació per l’anunci del Ministeri de Cultura en el sentit que ara es retornaran 40 lligalls a Catalunya i 14 al PNB.
Hem de recordar que fa més de cinc anys que es va aprovar la Llei. Però el Ministeri només ha fet que posar pals a les rodes del retorn dels documents dels particulars. Primer va estar dos anys sense ni tan sols voler reunir-se amb la Generalitat per aprovar l’inventari els documents catalans que els tècnics catalans havien fet. Després, quan es va posar en marxa el procés de digitalització (que paga el govern català), el procés ha estat constantment alentit amb subterfugis. Quan no es treia de la màniga interpretacions estrafolàries de la llei que discutia el retorn de molts documents (i fins i tot de les banderes i cartells que preveia la llei) en dir que es retonarien “documentos y otros efectos” requisats a Catalunya, sortia amb els problemes de "manca de personal”.
Com es pot veure amb el retorn de la documentació del PNB, quan els convé, no hi ha problemes. Es fa el retorn en un obrir i tancar d'ulls. Estem més que satisfets que el PNB pugui recuperar els seus documents -només faltaria- però denunciem que el Ministeri hagi estat tant diligent en retornar els del partit basc només pel motiu que aquest partit va anunciar fa poc que votaria a favor dels pressupostos de l’Estat.
La Llei del 2005 reconeixia el dret dels ciutadans i entitats catalanes a recuperar el que se’ls va requisar per la dictadura franquista i això es veu que no té cap valor per al Ministeri. La seva actitud demostra un absolut menysteniment i menyspreu amb el fet de fer un acte de restitució amb víctimes del franquisme. Cal remarcar el contrast del cas amb el fet que els franquistes no van necessitar més de cinc mesos per a requisar els documents catalans, quan en cinc anys el Ministeri no ha volgut que en fos possible la restitució.
Actualment hi ha digitalitzat i a punt per transferir a Catalunya un volum de documents que suposen uns 900 lligalls. Com pot ser que ara es despengin retornant-ne quaranta només? Resultarà que el seu retorn ha de ser penyora de pactes polítics? No volem que els drets reconeguts per la Llei als ciutadans i entitats de Catalunya sigui penyora de cap pacte obscur. No volem que siguin la torna de cap pacte amb ningú ni menys que s’ho reservin com a ostatge en les negociacions amb el govern que surti de les eleccions al Parlament.
Exigim, al ministeri, doncs, l’immediat retorn dels documents catalans ja digitalitzats i l’acceleració del procés de digitalització dels documents que resten dels fons Vinaròs, Madrid i altres, els fons hemerogràfics, les banderes i els cartells, entre els que hi ha els de l’enyorat Carles Fontserè.
Volem que les persones i també els militants i afiliats de les entitats, partits i sindicats que han de rebre aquest documents, que estan per sobre de la vuitantena, puguin recuperar allò que se’ls va espoliar, ja que això els ho va reconèixer la Llei que ara fa cinc anys que va ser aprovada. Volem que el Ministeri tingui d’una vegada una mínima sensibilitat democràtica i faci justícia.
Secretariat. Comissió de la Dignitat. Barcelona-València el 12 de novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada