PARTITS QUE NO PORTEN CAP REFERÈNCIA A LA MEMÒRIA HISTÒRICA
Convergència i Unió
Partit Popular de Catalunya
Plataforma x Catalunya
Unión Progreso y Democracia
PARTITS QUE PORTEN LA MEMÒRIA AL SEU PROGRAMA (per ordre alfabètic)
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
Memòria històrica: justícia contra la impunitat
La Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, s'ha demostrat insuficient per reparar totes les víctimes "que van patir violència durant la guerra civil i la dictadura", com diu la pròpia Llei, i inabastable per reparar aquelles altres víctimes que es van produir en els anys de la Transició com a conseqüència de la violència política.
De fet, l’Estat espanyol ni tan sols ha estat capaç de reconèixer-los la condició jurídica de víctimes, mentre que ha mantingut els honors als botxins franquistes i ha obviat la qualificació de Crims contra la Humanitat els atemptats contra les persones realitzats impunement pel franquisme.
Així mateix, l'Estat no ha complert amb la responsabilitat de fer efectiu el dret de les víctimes i llurs descendents a la veritat, tot adoptant una actitud activa i directa en la localització de les persones desaparegudes. D’igual manera tampoc no s’ha fet efectiva la restitució per part de l’Estat dels patrimonis, la documentació, el paper moneda I el conjunt de béns espoliats a persones I institucions els documents ni se n’ha promogut el rescabalament per part de les empreses I grups empresarials que s’acumularen beneficis mitjançant els treball esclau de milers I milers de ciutadans antifranquistes condemnats,
Tampoc no s'ha produït la reparació d'aquelles víctimes que van ser condemnades per unes sentències i uns tribunals il·legals, que continuen tenint validesa -tot i la possible declaració d'il·legitimitat atorgada a manera de Declaració de reparació i reconeixement personal expedida pel ministre de Justícia-, en tant que no han estats considerades nul.les de ple dret. En aquest sentit, cal destacar la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya reclamant l'anul·lació de les sentències que van condemnar a pena de mort al President Lluís Companys, l'acord pres pel Govern de la Generalitat de Catalunya i la frustració que va generar el posicionament de la Fiscalia General de l'Estat.
D'altra banda, cal assenyalar que el Decret que desenvolupa la Llei va restringir encara més els drets que s'hi estableixen, com succeeix en el cas de Salvador Puig Antich I d’altres víctimes del franquisme que n’han quedat excloses.
ERC, que va votar en contra de la mal anomenada Llei de Memòria Històrica malgrat haver-la generat l’any 2004, ha batallat en aquesta Legislatura pel reconeixement de totes les mancances abans citades, així com pel reconeixement de la República, abatuda per les armes, com a regim democràtic i legítim.
PROPOSTES
• Aplicació de la doctrina de les Nacions Unides sobre els Crims contra la Humanitat als comesos sistemàticament per la Dictadura franquista.
• Reconeixement del dret inalienable a la veritat i el deure de reparar I recordar per part de l'Estat establerts per l'ONU. En aquest sentit, l’Estat ha d’adoptar una actitud activa en la localització, exhumació i identificació judicial de les víctimes –tot incloent les que són al Valle de los Caídos-, així com el trasllat de les restes quan sigui requerit per la família.
• Reconeixement jurídica i moral de la condició de víctimes a totes les persones físiques i jurídiques que van patir persecució i mort, i restitució moral i material de totes les persones, institucions públiques, organitzacions i entitats que van ser perseguides i represaliades, les quals fins al moment no han obtingut reconeixement ni reparació. En aquest sentit, s’hi inclouran aquelles persones que van formar part de la lluita armada antifranquista.
• Anul·lació del judici del President Lluís Companys i Jover i reparació dels seus honors. Així mateix, anul·lació de totes les sentències dels tribunals militars i excepcionals i reparación de les víctimes d’una “legalitat” imposada per uns tribunals il.legals.
• Reconeixement de totes les víctimes que hagin patit violència política en els anys de la Transició amb la finalitat que siguin considerades beneficiàries de les indemnitzacions que atorga la llei de reconeixement i protecció integral a les víctimes del terrorisme.
• Exigència al cap de l’Estat espanyol, tal i com ha esdevingut en altres països, de demanar perdó a les víctimes en nom de l’Estat que representa.
• Adoptar les disposicions normatives necessàries que permetin, respecte a les persones víctimes de la Guerra Civil o de la Dictadura franquista, la inscripció en el Registre Civil d'aquelles persones que hagin estat desaparegudes i les seves dades no hi conten, així com la rectificació de les dades i circumstàncies relatives a la causa de mort i l'assessorament jurídic gratuït a les famílies de persones desaparegudes a fi de fer-ne’n possible la correcta inscripció.
• Impuls i finançament de Museus de la Memòria contra l’oblit, així com la protecció d’aquells espais de la memòria significatius. Entre els museus de la Memòria, es convertirà en un centre de documentació I didàctic dels òrgans policials de repressió política de l’Estat a Catalunya la “Jefatura de Policía de Barcelona” de la Via Laietana, tot atenent a la seva significació com a centre de detenció i tortura dels presos polítics de Catalunya.
• Reconeixement de les persones integrants de les Brigades Internacionals que recolzaren la defensa de la legalitat i legitimitat republicana.
• Restitució al Govern català de tots els honors i béns confiscats pel franquisme.
• Restitució de la documentació dels ajuntaments del País Valencià I del Principat de Catalunya incautats i dipositats a Salamanca, així com del conjunt de la documentación esparsa, béns de tota mena i paper moneda confiscats per les forces repressives durant el franquisme.
• Obertura dels arxius de la repressió, incloent els militars.
• Recolzament a les organitzacions de recuperació de la memòria històrica.
• Reconeixement de la II República espanyola com un Estat democràtic i de dret, precursor d'aquest sistema polític.
• Recuperació de la memòria històrica de la II República I difusió de l’abast de la repressió franquista contra les persones i genocida contra la cultura I la llengua catalana, bo I’incorporant-la de manera efectiva en els curricula del sistema educatiu.
INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA
Eix de Memòria Democràtica
Balanç
Durant la primera legislatura del govern Zapatero es van viure un seguit de canvis en el camp de la recuperació de la memòria democràtica. A nivell l’Estat amb l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica, però també a Catalunya i a altres comunitats de l’Estat, es van impulsar més polítiques de recuperació de la memòria democràtica i més lleis, com la Llei del Memorial Democràtic i la Llei de fosses, de les que mai havíem tingut a la nostra història. El debat respecte la reparació de les víctimes va situar-se al centralitat de la política i ICV-EUiA va jugar un paper fonamental tant des de la seva acció de govern a Catalunya com en la seva acció parlamentària al Congrés. Aquest punt de partida feia presagiar que durant l’actual legislatura viuríem encara més avenços, tot i que malauradament ha estat al contrari. L’ofensiva judicial i mediàtica de la dreta i l’extrema dreta ha tingut com a conseqüència que tribunals políticament instrumentalitzats aturessin el procés de recuperació de la memòria democràtica. La persecució al jutge Garzón i la impossibilitat d’investigar en una causa conjunta totes les persones desaparegudes durant el franquisme ha suposat un cop important, tant per les repercussions pràctiques com per la càrrega simbòlica que ha suposat.
Tampoc hi ha contribuït la manca de voluntat política del Govern de l’Estat, que no ha situat en la seva agenda de prioritats polítiques les polítiques per la memòria. Per ICV-EUiA la Llei de la Memòria Històrica del 2007 era un punt de partida i no un objectiu en si mateix, com ha semblat ser el punt de vist del govern. Un exemple d’això, és la manca de lideratge en les polítiques dutes a terme, només a les CCAA amb governs amb interès real en recuperar la memòria, com Catalunya o Andalusia, hi ha hagut veritables polítiques de memòria democràtica, cosa que ha generant una discriminació inadmissible entre les víctimes del franquisme en funció del seu origen.
Fins i tot la comunitat internacional s’ha pronunciat sobre la situació a l’Estat Espanyol. El 5 de maig del 2010 a l’Examen Periòdic Universal del Consell de Drets Humans de l’ONU, diversos estats i ONG van criticar durament a Espanya respecte la Llei d’Amnistia i respecte el reconeixement de les víctimes del franquisme. Al 2008, la ONU ja va recomanar la derogació de la Llei d’Amnistia, i el 21 de setembre del 2009 l’Informe del Consell de Drets Humans va considerar que suposava la limitació legal per a investigar les desaparicions forçoses i tots els delits comesos durant el franquisme. Fins i tot representats de 26 estats i de la pròpia ONU van signar a Bogotà el passat 24 d’abril de 2010 una resolució de recolzament a Garzón.
Per ICV-EUiA queda pendent la plena rehabilitació jurídica de les víctimes del franquisme, amb declaracions judicials de «innocència» dels condemnats i l'anul·lació de les sentències que els van condemnar injustament. La resposta de l'Estat hauria de consistir, precisament, a proclamar legalment l’anul·lació de les sentències dictades en els processos penals dels tribunals franquistes a través dels quals es van imposar condemnes de tota classe als republicans i demòcrates espanyols. Tot i aquest escenari de conflictes i mancances de la recuperació de la memòria històrica, ICV-EUiA ha tingut un paper de lideratge en els pocs avenços que hi ha hagut durant aquest legislatura com va suposar la publicació del web amb el mapa de totes les foses comunes de l’Estat. Aquest avenç, previst a la Llei de la Memòria Històrica, va ser fruït de la insistència en la tasca parlamentària i la reclamació política constant al Congrés.
Objectius estratègics
· Impulsar el compromís del govern d’assumir activament com a polítiques públiques la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica amb la finalitat de donar a conèixer els valors democràtics del passat recent i del present i difondre a les distintes generacions el respecte pels drets civils i humans i el coneixement dels fonaments del sistema de llibertats de què gaudeix la nostra societat.
· Desplegar tots els aspectes de la Llei de la memòria històrica actual que queden pendents com la retirada de símbols franquistes, entre ell el Valle de los Caídos. A més, cal reformar aquells aspectes que la Llei s’ha mostrat incapaç de resoldre. D’una bada, la anul·lació de ple drets per il·legitimitat dels tribunals totes les sentències per motius polítics i ideològics durant el franquisme. D’altra banda, considerarem que l'Estat ha d'assumir un paper més actiu en la localització i identificació de les víctimes i desapareguts a partir del cop d'estat de 1936. La localització i identificació de les persones que van morir a partir d'aquest moment és un deure públic que no pot deixar-se ni única ni principalment, a la iniciativa i esforç de la ciutadania, amb independència de la col·laboració que, en tot moment, ha d'existir entre els poders públics i les persones o entitats més preocupades i dedicades a la recuperació de la memòria històrica.
· Reformar quantes disposicions legals siguin necessàries en el sentit d'impedir que puguin ser interpretades per diferents estaments de l'Estat contra els principis de Justícia, Veritat i Reparació a la qual tenen dret totes les víctimes de genocidi i de crims de lesa humanitat, tal com es contempla en la legislació internacional.
· Assolir el reconeixement, la recuperació i la dignificació de les persones que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Es tracta de restablir la dignitat de les persones desaparegudes, fer efectiu el dret dels seus familiars i satisfer el dret de tota societat a conèixer la veritat dels fets esdevinguts i les circumstàncies en les quals es van produir les desaparicions i les vulneracions dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i la postguerra. Això també permetrà elaborar un cens i un mapa amb la localització nominal de les víctimes a disposició dels familiars però també de la societat en general.
Propostes
600. Reformar totes les disposicions legals siguin pertinents – en concret la Llei 46/1977, de 15 d'octubre, d'amnistia- en el sentit d'impedir que puguin ser interpretades per diferents estaments de l'Estat contra els principis de Justícia, Veritat i Reparació la qual tenen dret totes les víctimes de genocidi i de crims de lesa humanitat, tal com es contempla en la legislació internacional en matèria de drets humans i crims contra la humanitat, i que en cap cas deixi marge a la interpretació de considerar delicte aquelles actuacions que s'investiguin els crims imprescriptibles de la dictadura franquista.
601. Desenvolupar i aplicar de manera efectiva la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, durant el present període de sessions, i en especial en les següents qüestions:
· Fer efectiu el que disposa la disposició addicional sisena en el sentit que la fundació gestora del Valle de los Caídos inclogui entre els seus objectius honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqü.ncia de la Guerra Civil i de la repressió política que la va seguir.Treure les restes de Franco i J.A. Primo de Rivera que hi ha enterrades i lliurar-les a les seves famílies.
· Prendre la iniciativa (activa) per a l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, al costat de les comunitats autònomes i les entitats locals, als efectes de procedir a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura, segons el que disposa l'article 15 de l'esmentada Llei.
· Elaborar el protocol d'actuació científica i multidisciplinar per a l'adequada intervenció de les exhumacions, segons el que disposa l'article 12 de l'esmentada Llei.
· Confeccionar un cens d'edificacions i obres realitzades per membres dels batallons disciplinaris de soldats treballadors, presoners de camps de concentració, batallons de treballadors i presoners en colònies penitenciàries militaritzades, segons el que disposa l'article 17 de l'esmentada Llei.
602. Establir el Marc Institucional que impulsi les polítiques públiques relatives a la conservació i foment de la memòria democràtica, segons el que disposa la disposició addicional tercera de l'esmentada Llei, i especialment per a coordinar les polítiques desenvolupades pels departaments de Justícia, Cultura i Vicepresidència.
603. Modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, en els articles 11, 12, 13 i 14, amb l'objecte de garantir la responsabilitat pública i institucional en les tasques de localització, exhumació i identificació de les fosses o soterraments de les víctimes del franquisme, així com la divulgació dels resultats, passant a ser aquesta una política pública i institucional garantida pel conjunt d'Administracions, i per l'Administració General de l'Estat amb caràcter subsidiari.
604. Modificar la Llei 52/2007, de 26 de desembre, en el seu article 3 per garantir que es declaren nul de ple dret, per la il·legitimitat dels tribunals, per vicis de forma i de fons i per la il·legitimitat de les normes aplicades, les sentències i resolucions judicials o administratives dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualssevol tribunals o òrgans penals o administratius durant la dictadura contra els que van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o van intentar viure conforme a opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució.
605. Elaborar una llei de fosses estatal similar a la llei catalana, que garanteixi el lideratge públic en el reconeixement, la recuperació i la dignificació de les persones que van ser executades i enterrades en fosses comunes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquesta llei permetria acabar amb l’actual via crucis que pateixen els familiars en recerca d’una víctima.
606. Elaborar una llei de reparació de la discriminació laboral soferta per les dones durant la dictadura franquista que inclogui entra altres aspectes el reconeixement d'una compensació econòmica a totes les dones que van ser privades del dret al treball per contraure matrimoni entre els anys 1938 a 1961, com a conseqüència de les lleis dictades durant la dictadura franquista, i que van desenvolupar la seva vida personal i professional en l'àmbit del llar familiar.
607. Reforma de Llei 9/1968, de 5 d’Abril, reguladora dels secrets oficials, per garantir que tots els historiadors, arxivers, investigadors i estudiants, tenen accés als documents militars datats entre 1939 i 1977 classificats com a secret d’estat que puguin contenir informació rellevant respecte la repressió franquista.
608. Dotar de recursos humans i materials a l'Oficina d'Atenció a les Víctimes.
609. Promoure el reconeixement institucional a les víctimes del franquisme i als lluitadors en defensa del règim legítim mitjançant actes i distincions públics.
610. Constituir un dia anual de la Memòria Democràtica, que seria el 14 d’abril, en commemoració de la proclamació de la 2a República, per a la commemoració i suport als represaliats del franquisme i la condemna del règim franquista.
611. Crear un Alt Comissionat de suport a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura d'acord amb la disposició addicional 3a de la Llei 52/2007, que es s'encarregarà del compliment d'aquesta Llei, mitjançant el seguiment de les actuacions dels òrgans competents de l'Administració General de l'Estat, la col·laboració amb totes les entitats públiques i privades tinguin per objectiu l'atenció a les víctimes, i la cooperació amb els òrgans competents en aquest àmbit de les altres administracions públiques.
612. Crear una fiscalia especialitzada en el suport i ajuda a qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.
613. La materialització mitjançant convenis de col·laboració amb les Administracions públiques d’accés als arxius judicials, militars I policíacs. Alhora s’impulsaran plans d’actuació immediata per tal de preservar la documentació –catalogació, informatització i digitalització– en ells continguda que permeti la seva consulta.
614. Creació d’àmbits de debat tecnicojurídic sobre la transcendència jurídica de declarar tots i cadascun dels organismes repressius de la dictadura –inclòs el Tribunal d’Ordre Públic (TOP)–, com a contraris al Dret i la declaració d’il·legitimitat dels tribunals i sentències franquistes.
615. Establiment de convenis de les administracions amb els col·legis d’advocats i associacions de juristes per tal d’oferir assessorament jurídic i tutela judicial efectiva a les persones i entitats en relació als drets reconeguts en la Llei de la memòria històrica.
616. Constitució d’una xarxa de projectes memorials impulsada pel sector públic que fomenti la reflexió i l’intercanvi d’experiències en l’àmbit de la recuperació de la memòria democràtica, des del punt de vista del reconeixement de les víctimes, el patrimoni memorial i la transmissió de valors.
Memòria històrica
552. Rehabilitació de les persones homosexuals perseguides durant el franquisme: restitució moral i dret a una indemnització a aquelles persones que pel sol fet de ser homosexual varen patir les presons del franquisme.
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
2004-2011
És la legislatura on el gruix dels anomenats papers de Salamanca torna a Catalunya malgrat l‟oposició i l‟obstrucció del Partit Popular. I la legislatura de la llei de la memòria històrica, que recull el reconeixement a “totes les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura” i declara “il·legítims” els tribunals franquistes i les seves sentències.
PSOE
REVOLTA GLOBAL – ESQUERRA ANTICAPITALISTA
Per això és necessària la derogació de la Llei d’Amnistia de 1977, que va assimilar víctimes i botxins de la dictadura, i adoptar una NOVA LLEI DE LA MEMÒRIA que superi les ambigüitats i limitacions de la coneguda com a Llei de “memòria històrica” i restableixi la Veritat, la Justícia i la Reparació per a les Víctimes, reconegui com imprescriptibles els crims del franquisme, exigeixi la depuració de totes les responsabilitats contretes i elimini tota la seva simbologia i els seus llocs de memòria a tot el territori de l’Estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada