A l'Ateneu Rebel de Barcelona no hi cabia ningú més en una sala plena de gom a gom on l'Esther Vivas va fer una introducció a la presentació del llibre de Guillermo Toledo "Razones para la rebeldía". L'Esther amb el seu discurs aclaridor va explicar en quin punt ens trobem, que ens cal i que podem fer el 20-N, votar als partits minoritaris, entre aquests l'opció que ella representa, Esquerra Anticapitalista.
Tothom esperava les paraules de Guillermo que van convertir aquest espai en un petit teatre on un còmic crític i brillant va arrencar d'un públic entregat somriures, rialles i aplaudiments. Va atrapar la sala amb la seva cordialitat i simpatia tot demostrant que pensament crític i intel·ligència amb humor arriben encara molt més lluny. I aquest és també el ganxo del seu llibre de 141 pàgines de discurs planer, entenedor però rebel i pedagògic que mourà a la reflexió a gent que no busca la veritat perquè ho vol tot mastegat, a través d'un actor conegut que molts segueixen a les pantalles però del qual desconeixen les seves idees. La fama al servei de l'anticapitalisme. Una altra manera d'explicar potser a aquesta gent cabrejada però no conscienciada o que no té temps per extreure la veritat entre tant discurs manipulador dels mitjans al servei del sistema, què és el que està passant.
El llibre, com ell va explicar té una llicència Creative Commons, es pot fer servir, està concebut com una eina més de difusió de la lluita contra les mentides, contradiccions i servilisme de certa classe política que ens tracta com estúpids sense memòria per utilitzar-nos en el seu benefici. Així va explicar part de les de les històries que deixen en evidència al poder polític que menja de la mà del poder econòmic, el sobirà absolut. El cas de la grip A i el Tamiflú de Rumsfeld. La seva experiència en el Congrés dels Diputats en defensa del poble sahrauí, visita que recomana a tothom perquè vegi quina vergonya de democràcia i de representants tenim, que estan desapareguts fins que un timbre els crida a votar sense saber ni el que voten, guiats pel seu cap de grup que ho indica amb un gest de mà. El cas SGAE, la màfia sense control, que per fi ha quedat al descobert, va explicar com ell va parlar amb companys de professió per tal que comprenguessin que era contraproduent seguir la llei Sinde, encara que només fos pel seu interès, ja que havien de veure que ells viuen dels ciutadans i que no podien criminalitzar-los acusant-los de delinqüents. Va recordar la nit dels Goya en que durant 3 hores de prime-time en directe es va fer a la televisió pública una crítica política, farts de Prestige, de Sintel, de la guera de Irak, de Aznar, la professió es va posicionar. Va explicar també com reien d'ell quan deia que la revolució vindria d'Estats Units i que ara les ocupacions com la de Walt Street i les vagues com la de Oakland, l'anaven donant la raó. Preguntat per Otegi, va dir que no pot haver democràcia, ni estat de dret si existeixen presos polítics, que la llei de partits no té sentit, ara menys que mai. També es va posicionar sobre el que ha passat a Líbia totalment crític amb un fet intolerable. A la nostra pregunta de que opinava sobre la Memòria, a la llei de la Memòria la va considerar una segona llei d'Amnistia pels culpables i una vergonya.
Va explicar que Anguita, prologuista d'aquest llibre fruit de cinc dies de converses amb Pascual Serrano, va captar molt bé allò que ell pretén, allò que li preocupa, amb l'exemple de com a la Rússia dels Tsars després de la guerra de Crimea el cap de l'exèrcit feia construir decorats a la vora del riu per on navegava la tsarina perquè pensés que el seus poble eren pròspers i bonics. Guillermo vol tirar a terra aquests decorats, implicar-se activament en aquest treball i va confessar que dedicava quatre hores a navegar per la xarxa per extreu-re la veritat que ens volen amagar amb escenaris de cartró-pedra mentre la misèria econòmica, moral i política creix per culpa d'un sistema que mai en tindrà prou.
"Absténganse los súbditos, lean los ciuadanos"
Julio Anguita
Guillermo Toledo: Las manis no les hacen daño porque no pierden plata, que es lo que les duele, es hora de ocupar, de llevar a cabo otras acciones como la huelga general, y nos caerán los palos por ello, pero tendremos que lucharlo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada