Aquest dissabte davant la Delegació de Govern la Comissió de la Dignitat ha fet un acte per a recordar a la societat catalana que compleix deu anys de lluita pel retorn dels coneguts com els papers de Salamanca, la documentació espoliada pel feixisme espanyol. Un aniversari en que es pot celebrar el camí recorregut però no el llarg temps que ha costat, tenint en compte que no s'han recuperat encara tots els documents. Per tant és un aniversari de reivindicació i de dignitat, d'exigència a l'estat espanyol que compleixi els acords i que tots els que esperen, particulars i col·lectius, el retorn del seu patrimoni no poden fer-ho eternament.
També s'ha reivindicat l'anulació de les sentències del franquisme tot denunciant que un membre de l'aparell franquista ha mort entre lloances institucionals. Paraules molt ben rebudes entre les diferents associacions de la memòria que han participat d'aquesta concentració.
La Pilar Rebaque, membre de la Comissió de la Dignitat, ha llegit davant dels nombrosos mitjans de comunicació la següent declaració:
Declaració de la Comissió de la Dignitat en el desè aniversari
El 21 de gener de 2002, avui fa deu anys, un grup de persones reunides a l'Ateneu Barcelonés, va constituir la Comissió de la Dignitat amb l'objectiu d'aconseguir la restitució a Catalunya dels documents requisats el 1939 per les tropes de Franco.
Hem d'estar orgullosos per la feina feta i els objectius assolits.
Per la unitat de tota la ciutadania catalana en l'exigència de la restitució de les víctimes de l'espoli, les institucions catalanes, les persones, entitats, sindicats i partits que van ser espoliats.
Per la unitat de les forces polítiques democràtiques catalanes.
Pel reconeixement del dret a la restitució amb l'aprovació de la llei que comprèn:
- La restitució de l'arxiu institucional de la Generalitat de Catalunya.
- La restitució a la Generalitat de tots els documents requisats a Catalunya a entitas i particulars.
- El reconeixement a la Generalitat, com a Govern del nostre país com a dipositària d'aquest fons, i qui ha de restituir els documents a les víctimes espoliades.
Si bé estem orgullosos per aquests objectius assolits i pel fet que avui una part d'aquest patrimoni ja ha estat lliurat al Govern de Catalunya, no podem estar orgullosos de fer DEU ANYS, en constatar que el procés, des que es va aprovar la llei de retorn el 2005, encara no ha estat completat.
Com denunciàvem davant la ministra el passat 26 de juliol des de l'Arxiu Nacional a Sant Cugat del Vallès, encara resta la transferència d'una quarta part del fons d'entitats i particulars.
És indignant que el govern de l'estat, el darrer més de desembre paralitzés la transferència d'un bon gruix de documentació que estava preparada després de ser aprovada per la comissió mixta ministeri-Generalitat.Es va fer sense cap mena d'explicació ni justificació, incomplint el deure que li imposa la llei de transferir-la en el termini de tres mesos des de l'aprovació.
Aquest incompliment i els sis anys passats des de l'aprovació de la llei, sense completar el procés, demostren la poca sensibilitat democràtica del govern espanyol que no considera una prioritat la restitució de les víctimes d'aquell espoli del franquisme.
Aquest fet denota una gran mancança en les conviccions democràtiques del govern espanyol. No és justificable que les víctimes d'aquell espoli encara hagin d'esperar la restitució després de 73 anys, i de més de sis de la llei, com tampoc s'han restituït les víctimes dels processos militars a les que encara no se'ls ha anul·lat les sentències. Això encara és més sagnant quan per contra, es fan grans elogis d'un dirigent franquista mort recentment, al qui s'honora i amaga la responsabilitat com a ministre de la dictadura, oblidant les seves víctimes.
Avui hem volgut fer palés i denunciar que el procés de retorn encara no s'ha completat.
Exigim al govern de l'Estat la immediata transferència de la documentació aprovada i reproduïda i també la reunió de la comissió mixta per aprovar la transferència de la documentació que encara resta, incloent la de deu ajuntaments catalans.
Refermem la decissió de lluitar plegats fins a completar aquest procés.
Si el govern espanyol no compleix la llei, emprendrem accions legals per exigir que ho faci, denunciant el fet als organismes internacionals com ara la Comissió de Drets Humans de las Nacions Unides i el Consell Internacional d'Arxius, per a posar en evidència la vulneració per part de l'estat espanyol dels principis arxivístics més bàsics i dels drets humans per la no restitució de les víctimes de la dictadura franquista.
Barcelona-València el 21 de gener del 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada