¡Somos los viejos rockeros de los 70! cridava un d'aquests lluitadors incansables i els estudiants l'aplaudien amb admiració. Van entrar a Plaça Universitat com un terratrèmol, amb les seves consignes van sacsejar a uns nois i noies que no deixaven de corejar i aplaudir tots els lemes que sortien com una font d'indignació de les seves boques. Els estudiants es van aplegar entorn els que podrien ser els seus avis i àvies i per un moment no va haver diferència d'edat, tots eren un denunciant les retallades econòmiques i de drets. Estudiants i pensionistes cridaven i saltaven, tots joves amb empenta, amb el mateix objectiu. Simplement magnífic i esperançador!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada