ACN entrevistant a Antonio Martos Jiménez, germà d'en Cipriano i querellant a l'Argentina.
Cipriano Martos Jiménez nació el 9 de diciembre de 1942 en Loja provincia de Granada. Hijo de familia de jornaleros del campo de extracción humilde tuvieron que emigrar de su población natal, duramente represaliada por el franquismo, a causa de la situación de miseria que se prolongó más allá de la posguerra.
Trabajó como jornalero en Morón de la Frontera (Sevilla), como minero en Teruel, en las fábricas textiles de Sabadell y Terrassa (Barcelona) y por último en la construcción en Reus (Tarragona). Consciente de la situación de precariedad, opresión y represión de la dictadura desde joven estuvo afiliado a los sindicatos CCOO (Comisiones Obreras) y OSO (Oposición Sindical Obrera). Fue Cipriano un republicano que militó en el PCE (M-L) (Partido Comunista Español Marxista- Leninista) y en el FRAP (Frente Revolucionario Antifascista y Patriota).
En julio de 1973 el FRAP realiza unas pintadas de repulsa a la dictadura y contra el futuro monarca Juan Carlos impuesto por el dictador Franco: "Ni Franco, ni Rey, ni Yankis: República Popular y federativa. FRAP", "Abajo la monarquía del pelele Juan Carlos. FRAP"
En agosto de 1973, tras un reparto de propaganda en la ciudad de Igualada, Cipriano Martos cayó en una redada en Reus junto a más compañeros, siendo detenido por la Guardia Civil de la localidad el 25 de agosto en la puerta de la empresa para la que trabajaba como encofrador. Ese mismo día 25 fue obligado a estar presente en el registro del piso donde vivía en la calle Pubill Oriol, nº 2 de Reus. De allí fue llevado a la Casa Cuartel de la población para ser interrogado. El día 27 de agosto, tras ingerir el contenido de un frasco con productos corrosivos, que le abrasó por dentro, y ante la gravedad de su estado fue trasladado al Hospital de San Juan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan) e ingresado en la sala de beneficencia donde fue atendido por varios doctores.
El día 29 de agosto le fue tomada declaración por el juez a pesar de su incapacidad para responder debido a sus lesiones. Cipriano estuvo luchando por su vida hasta que falleció la noche del día 17 de septiembre a la edad de 30 años. Según su certificado de defunción la causa de la muerte fue el clásico “hemorragia interna”. Su muerte dejó a unos padres y hermanos destrozados que no pudieron despedirse de él. Su madre y su hermano intentaron verlo en el hospital y unos guardias civiles se lo impidieron amenazándolos con violencia. La madre de Cipriano, de rodillas y llorando, suplicó una y otra vez por su hijo pero solo recibió puntapiés e insultos. Cipriano fue enterrado en una fosa de beneficencia en el Cementerio General de Reus el 20 de septiembre de 1973.
Felipe Moreno, representant de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme entrevistat per TV3. Per la extradició dels imputats per la jutgessa María Servini.
Declaració: Extradició Sí o Sí.
Declaració de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els crims del franquisme sobre l'extradició dels imputats per la justícia argentina
La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme
després dels darrers esdeveniments en relació a la causa judicial oberta el 2010 per crims de
lesa humanitat i/o genocidi al Jutjat Federal Número 1 de Buenos Aires i la demanda
d’extradició de Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina i altres càrrecs de l’aparell
franquista, volem manifestar el següent:
després dels darrers esdeveniments en relació a la causa judicial oberta el 2010 per crims de
lesa humanitat i/o genocidi al Jutjat Federal Número 1 de Buenos Aires i la demanda
d’extradició de Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina i altres càrrecs de l’aparell
franquista, volem manifestar el següent:
En primer lloc la nostra satisfacció pel curs de la querella i per les decisions de la jutgessa
María Servini de posar un llistat de noms, entre els que figuren alguns fins ara catalogats d'intocables,
en mans de la Interpol per al seu arrest preventiu i la seva posterior extradició a l’Argentina.
María Servini de posar un llistat de noms, entre els que figuren alguns fins ara catalogats d'intocables,
en mans de la Interpol per al seu arrest preventiu i la seva posterior extradició a l’Argentina.
Que darrera d’aquesta imputació ha d’haver-hi un suport total de totes les entitats i persones
que militen en els drets humans i en la memòria històrica que reivindica la veritat, la justícia i la
reparació per a totes les víctimes del feixisme espanyol.
que militen en els drets humans i en la memòria històrica que reivindica la veritat, la justícia i la
reparació per a totes les víctimes del feixisme espanyol.
Que aquest suport ha de ser visible i actiu exigint l’extradició de tots els imputats fins aleshores
en aquesta causa contra els botxins del franquisme, des d’aquell que va torturar i va matar amb
les seves mans fins a qui va ordenar, signar o emparar aquestes accions des d’un despatx de
l’aparell de la dictadura i en transició.
en aquesta causa contra els botxins del franquisme, des d’aquell que va torturar i va matar amb
les seves mans fins a qui va ordenar, signar o emparar aquestes accions des d’un despatx de
l’aparell de la dictadura i en transició.
Que aquesta exigència és una de les reivindicacions fonamentals de la nostra Xarxa, de les entitats
que hi donen suport i dels querellants i denunciants que en formen part i que no és altra
que la derogació de la llei d’Amnistia. Un mur d’injustícia que encara que cau de vergonya
democràtica, l’estat espanyol apuntala amb força perquè aquest sustenta la gran mentida
de la democràcia d’una monarquia parlamentària, on els nostres morts, desapareguts,
represaliats i espoliats mai han tingut vot.
que hi donen suport i dels querellants i denunciants que en formen part i que no és altra
que la derogació de la llei d’Amnistia. Un mur d’injustícia que encara que cau de vergonya
democràtica, l’estat espanyol apuntala amb força perquè aquest sustenta la gran mentida
de la democràcia d’una monarquia parlamentària, on els nostres morts, desapareguts,
represaliats i espoliats mai han tingut vot.
Que continuarem fent visible aquest dèficit de qualitat democràtica i humana de l’estat
espanyol fent actes al carrer, denunciant en premsa, recollint signatures, i el més important
i fonamental, explicant a tothom que aquí es protegeixen els assassins, violadors,
torturadors, lladres, ideòlegs de l’extermini de l’antifeixista,… amb pistola i amb ploma,
amb corbata o amb toga, en nom d’una llei que diu que és la base de la “reconciliació” i l’estat
actual.
espanyol fent actes al carrer, denunciant en premsa, recollint signatures, i el més important
i fonamental, explicant a tothom que aquí es protegeixen els assassins, violadors,
torturadors, lladres, ideòlegs de l’extermini de l’antifeixista,… amb pistola i amb ploma,
amb corbata o amb toga, en nom d’una llei que diu que és la base de la “reconciliació” i l’estat
actual.
En defensa de les nostres víctimes, de la seva lluita i les seves idees rebutgem tant la llei
d’Amnistia com la llei 52/2007 i exigim l’extradició dels imputats en la causa contra el
franquisme a l’Argentina.
d’Amnistia com la llei 52/2007 i exigim l’extradició dels imputats en la causa contra el
franquisme a l’Argentina.
Extradició Sí o Sí.
Veritat, Justícia i Reparació.
Antonio Martos entrevistat per Roger Mateos del diari Ara. Hemeroteca: Article publicat el 3 de maig de 2014 a l'Ara La mort atroç de Cipriano Martos: un cas no prescrit
Article de Patricia Campelo publicat avui a Público sobre el cas de Cipriano Martos Jiménez.
Argentina verá el caso del obrero obligado a beber ácido en una casa cuartel en 1973.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada