Quan el trauma passa de generació en generació i crea una col·lectivitat que viu en un dol no resolt que desconeix. Quan la manca de veritat i justícia s'afegeix a la por i el silenci creem un món d'insatisfacció i d'insomnis. Quan el terror feixista molts anys després continua marcant les nostres vides i volen solucionar-ho amb Prozac i no amb drets humans i reparació, som una societat malalta i insolidària.
Per a moltes i molts el patiment és viu i el temps en realitat no ha passat.
Documental sencer:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada