Un any més ens hem reunit per recordar i homenatjar el
nostre president màrtir, Lluís Companys.
És just recordar-lo per haver estat víctima de l’odi
de la dictadura franquista cap a Catalunya, però també cal que fem una mirada a
tot el seu exemple de vida pública.
Lluís Companys va ser una persona compromesa en les
lluites socials del seu temps. Advocat i activista, va defensar els
treballadors de la indústria i del camp davant una justícia sectària que sovint
defensava l’ statu quo del poder
econòmic, i va participar de forma permanent i incansable en la recerca d’una
alternativa política defensora d’un nou ordre econòmic i social.
El moment era molt complex, com ho és el nostre. Però,
malgrat aquestes circumstancies ell sempre va mantenir la seva opció fonamental
per Catalunya, per la justícia social i per la República.
Lluís Companys no va dubtar a posar al centre de la
seva preocupació el progrés de Catalunya, com a àmbit més proper i immediat de
l’acció política que desenvolupava. Mai va negar-se a intervenir en l’àmbit
espanyol, però sempre ho va fer des de la perspectiva de la llibertat de
Catalunya per prendre les decisions essencials.
Per aquesta raó, no és estrany que, sigui des de
l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1931, o des de la Generalitat, l’any 1934,
proclamés la República catalana o l’Estat català, en aquest cas amb el risc
consumat de l’empresonament d’ell i del seu govern.
Avui no ens podem perdre en el debat històric sobre
els encerts o errors contingents dels seus capteniments. Ni els uns, ni els
altres poden desmerèixer el seu compromís insubornable amb les classes populars
i amb Catalunya.
És per això que, acabada la guerra i ja exiliat, els
franquistes el van detenir, segrestar i condemnar a mort, afusellant-lo
efectivament el 15 d’octubre de 1940 i convertint-lo en un símbol d’allò mateix
pel que avui seguim lluitant, malgrat les diferències: la llibertat de
Catalunya. Es pensaven que amb la seva mort enterraven definitivament el
catalanisme i, en canvi, la seva memòria és més viva que mai i la reclamació de
la llibertat de la ciutadania de Catalunya per decidir sobre el seu destí ha
assolit la màxima amplitud.
És per això que cada any celebrem la seva memòria,
sigui quin sigui el nostre posicionament, perquè el reconeixem com un exemple
de fidelitat a les seves conviccions i a Catalunya...
...Al mateix temps que denunciem que l’Estat espanyol,
encara avui, no hagi anul·lat el procediment i la sentència que el va
condemnar, d’acord amb la legalitat franquista, i no hagi demanat perdó al
poble de Catalunya pel seu assassinat.
Cornellà de Llobregat, octubre de 2016.
Visca el President Lluís Companys.
Visca la República catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada