dissabte, 4 d’octubre del 2008

NOU CAPÍTUL DE "LA LEY DE LA MEMORIA"

La polémica ley de memoria, que pese a entrar en vigor en enero apenas ha tenido repercusión real en las víctimas de la Guerra Civil y el franquismo, empezó a convertirse ayer en una realidad. El Gobierno, tres semanas después de que el juez Baltasar Garzón reavivara la polémica, decidió enviar al Consejo de Estado cuatro reales decretos que desarrollan la norma. Leer noticia EL País.

No ens enganyem, és més del mateix, però sembla ser que els últims esdeveniments han aconseguit pressionar a l'executiu per llançar-nos aquest caramel pensant que distraurà la nostra atenció de la injustícia que representa aquesta llei. Llei que no és pot definir com democràtica perquè no fa una condemna explícita de la dictadura franquista, per l'equiparació que fa de les víctimes, perquè pretén saldar amb un certificat d'injustícia un deute moral que qualsevol país democràtic hauria sabut pagar, perquè s' exculpa als botxins i es demana a les víctimes resignació i perdó, perquè no arribarà a ser efectiva.

No tindrem una llei justa en aquest marc de monarquía constitucional, perquè això de la veritat, la justícia y la reparació posa en perill el seu món d' equilibrista que passeja per la fina línia de la democràcia espanyola.