Els Republicans catalans, amb el suport de IU, ICV i nacionalistes gallecs, bascos i navarresos intenten sense èxit modificar el text, un any després de la seva aprovació.
Joan Tardà porta al Congrés una revisió democràtica, republicana d’esquerres i europea de la Llei de la Memòria que es troba amb el rodet bipartidista. La proposició de llei per a modificar el text aprovat el 2007 rep el vot favorable de Nafarroa Bai, Bloque Nacionalista Galego, PNV, Iniciativa per Catalunya Verds i Izquierda Unida.
Madrid 25-N. Crònica Parlamentaria de republicans al Congrés
"Urge modificar la ley para reparar a todas las víctimas". Així començava el seu discurs el diputat republicà Joan Tardà, que exposava una de les tesis principals de la proposició de llei: "Este parlamento debería legislar a favor de la anulación de las sentencias dictadas por los tribunales de la Dictadura , no tan solo por ilegítimos sino también por ilegales". En aquest sentit ha recordat el compromís incomplet per la Vicepresidenta del Govern" de proceder a la anulación de la sentencia de Lluís Companys".
Tardà ha criticat que "La ley obvia la calificación de Crímenes contra la Humanidad para aquellos realizados sistemáticamente por el Franquismo" i amb relació al procés obert pel jutge Ismael Moreno de la Audiencia Nacional contra cinc nazis per delictes, precisament, de lesa humanidat se ha preguntat "¿Actuarán de igual forma como han procedido con el juez Garzón, presionando políticamente mediante la Fiscalía General del Estado?
Ha incidit en que la Llei distingeix entre les víctimes de la repressió anteriors i posteriors a 1968, deixant sense cap dret de reparació a Julián Grimau, entre altres. Mentre de forma perversa el desenvolupament de la llei ha tret aquest mateix dret a Salvador Puig Antich i als últims afusellats del franquisme.
Tardà ha recordat que els legisladors "han levantado un edificio argumental sobre los cimientos de la ambigüedad legal del período preconstitucional" i "hoy, la ONU les insta a derogar la Ley de Amnistía de 1977 por la impunidad que consagra."
Ha proposat que el Cap de l’Estat ha de demanar perdó a las víctimes, ja que "fue él quien juró desde esta misma tribuna los principios del Movimiento Nacional" i ha recordat que el llavors Príncep va ser inmortalitzat "al lado del dictador" a la manifestació de adhesió al régim davant les protestes internacionals contra els últims afusellaments del franquisme.
La proposta republicana contempla que el 14 d’abril deuria instaurar-se com dia de la memòria històrica i reconeix "el perseverante compromiso de las entidades memorialistas, la no claudicación del republicanismo" que ha socialitzat el debat sobre las víctimes no reparades del franquisme.
La intervenció del diputat Tardà ha reflectit la seva trajectòria coherent, solitària, valent i de compromís amb aquells que han estat exclosos els últims 70 anys, portant la seva veu al Parlament.
Fernández i Fernández voten no
Els únics grups parlamentaris que han anunciat el seu vot contra la iniciativa parlamentària han estat el PP i el PSOE, per boca dels seus portaveus, dignes fills polítics de la transició. El diputat popular Jordi Fernández Díaz ha estat l'únic dels portaveus que ha sol·licitat torn de replica a l’exposició de Tardà, atacant-la amb una cruenta virulència sense estalviar dures paraules pel Govern.
El PP també parla catalá en el Congrés
Qualificant al ponent de "injusto e ignorante" li ha acusat de portar "barbaridades" i "bromas macabras y pesadas", que, venint d’un grup "muy marginal, muy excéntrico, fuera del consenso constitucional, forma parte del guión y me lo podría tomar a broma, amic Joan Tardà".
Fernández ha criticat durament la vindicació que el text d’Esquerra fa de la Segona República , preguntant "Si era un modelo político, ¿por qué ustedes el 6 de octubre de 1934 dieron un golpe de estado revolucionario que causó miles de muertos?" paraules molt celebrades amb aplaudiments sonors des de les bancades populars.
La memòria selectiva dels Fernández
"Nos pasamos el día hablando de fosas, criminales y asesinos" s'ha queixat, acusant al govern d'haver provocat una situació que permet iniciatives legislatives com la que s'estava debatent en un moment de greu crisi econòmica. "Son los socialistas los que han creado este clima con su malhadada ley de la memoria histórica"
Pel grup dels socialistes Daniel Fernández ha anunciat el seu vot contrari amb un discurs accelerat que en ocasions ha arribat a la relliscada dialèctica. Així, ha ubicat cronològicament el posfranquisme "entre 1968 y 1977" i ha subratllat que el pròxim dia sis de desembre "se celebra el treintavo [sic] aniversario de la Constitución. "
"El pasado 20-N la Guardia Civil hizo cumplir la ley"
El diputat socialista ha fet una lloança de la Llei de la Memòria Històrica , assegurant que aquest any per primera vegada no s’han celebrat al Valle de los Caídos actes d’exaltació franquista, paraules que contrasten amb les portades de la premsa nacional de la setmana passada.
També s'ha congratulat de que "la transición fue un éxito colectivo. La Ley de Amnistía fue una de las conquistas" a pesar de l’oposició "de pistolas desde la derecha y desde la izquierda". "Aunque hay que ser autocríticos con nuestros errores, los sueños y anhelos de la Segunda República se han hecho posibles en este periodo" ha afirmat.
Nacionalistes navarresos, gallecs i bascos, per la reforma de la lei
Usue Barcos per Nafarroa Bai ha ressaltat la contradicció del text sobre la retirada de símbols franquistes en el seu article 15.
Francisco Jorquera, del Bloque Nacionalista Galego, ha justificat el seu vot afirmatiu subratllant les insuficiències de la norma que van ajudar a sortir endavant fa un any. Ha destacat els obstacles que troben els historiadors i els investigadors com Dionisio Pereira i la necessitat d’anul·lar el judici del històric galleguista Alexandre Bóveda.
Sor Maravillas 0 - Cortes Franquistas 3
Aitor Esteban pel PNV ha posat sobre la taula el debat sobre el frustrat homenatge a la Madre Maravillas davant el silenci sobre els quadres de tres presidents de las Corts Franquistes que exhibeix el Congrés, incomplint la llei. Ha reiterat la reclamació del seu grup per a que la documentació del Govern Basc durant la República que encara roman al Arxiu de Salamanca sigui tornada.
IU e ICV: donde dije digo...
La sorpresa positiva de la votació ha estat el suport a la iniciativa de Joan Herrera per ICV i Gaspar Llamazares por IU. Uns dels principals responsables de que la 52/2007 sigui una realitat, deixant desconcertades a víctimes i a associacions memorialistes.
CIU: Sí saben, però no contesten
Amb els seu tradicional discurs ambigu el grup parlamentari català de Convergència i Unió ha utiilitzat el seu torn per fixar la seva posició, per no fer-ho. El seu missatge es resumeix en Homenatges sí, Lleis no, ressaltant que la memòria de las víctimes del franquisme s’ha d’entendre com una recuperació de la "memoria familiar". El diputat Jordi Xuclà ha deixat així en suspens quin seria el seu vot, que finalment s’ ha traduït en l'única abstenció conjuntament amb Coalición Canaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada