Hauríem d’haver estat més els manifestants ahir pels carrers de Barcelona, entre 2000, segons la Guàrdia Urbanai 5000, segons mitjans alternatius, en tot cas, pocs pel problema de crisi i de misèria moral del sistema amb el que tenim que lluitar cada dia. El desencís i la postura dels sindicats majoritaris són els causants d’aquesta situació. La crisi només podrem enfrontar-la des del moviment coordinat de las bases afectades pels problemes d’una societat malalta de capitalisme salvatge. La vaga general no serà un fet si el sindicats benestants no fan una crida i, de moment, més aviat, estant desapareguts del panorama de lluita pels drets dels milers de treballadors que estan perdent els seus llocs de treball, i els que els perdran l’any vinent. 2009, un remake del crack del 1929, en el seu 80è aniversari, que demostra que Marx i allò que va dir de la crisi cíclica del capitalisme és més que evident. La qüestió és: quantes d’aquestes crisis estem disposats a patir sense fer res, sense canviar un model que va néixer malalt i que sobreviu xuclant la sang a molts, perquè d’altres es pensin que viuen bé, mentre que els que viuen de tots nosaltres riuen de la nostra resignació consumista? Deixem d’alimentar al monstre i pensem en allò que en realitat ens cal per viure. La força és nostra només cal que ens ho creiem.
També van estar presents a aquesta manifestació els immigrants per avisar a la societat que no pot caure en el parany de pensar que ells són els culpables de la manca de feina. Ells que han contribuït amb el seu treball mal pagat i “il·legal” a fer possible aquests anys de bonança pels sense escrúpols, que ara demanen a l’estat que li paguem els beneficis que han deixat de guanyar. Què la crisi la paguin els rics!.
Recordem que els estudiants de la universitat segueixen amb el seu tancament i que necessiten el nostre suport. El dia 4 de desembre assamblea oberta a la UB , plaça Universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada