Per a la fiscalia la vida del Borbó val més que la de milers de ciutadans que, per la gràcia d’un dictador, són súbdits d’un rei que gaudeix de moltes prebendes pagades de la nostra butxaca. Mentre que la crisi ens menja, ell es puja el sou i es compra quadres sense pudor, en un gest de menyspreu per la situació que ens està tocant viure. Així, Tardà és investigat pel seu “mori el borbó” i Fraga que vol dur a terme un genocidi per exterminar els nacionalistes queda impune.
Fraga aquesta setmana ha declarat com a resposta a les paraules del diputat Tardà i després de ser preguntat pels nacionalismes: "Habría que ponderar colgándolos de algún sitio" "El nacionalismo, por definición, es lo contrario a la defensa de España".
Per a defensar la seva Espanya s’ha d’anar penjant a tots aquells que ell considera contraris a les seves idees, més o menys com ja es va fer al 36, una bona neteja de rojos, antifeixistes i nacionalistes. Però el senil senador que va passejant la seva patètica imatge de vell franquista caduc també ha afirmat recientment que el Che “era un criminal, conviene recordarlo” i que Franco “nunca ha sido un criminal, que yo sepa” sinó “era severo”. Hem de tenir en consideració que signar condemnes de mort es fa amb una ploma no amb una pistola, així que el culpable era qui premia el gatell o girava la peça del garrote vil. No ens poden prendre el pel d’aquesta manera, que ho faci un vell culpable, que mai serà jutjat pels seus crims, perquè repapieja és grotesc, però que el seu partit permeti un espectacle tan lamentable és increïble, i ha d’haver-hi una raó més enllà del respecte al fundador perquè això passi i tothom calli. Deu ser que l’avi diu allò que la gent del partit pensa, sense que tingui cap cost polític per a aquest.
La fiscalia que darrerament s’està destapant com la garant de la impunitat dels que tants assassinats van dur a terme en aquest estat, oblidant la seva obligació de defensar a les víctimes, continua fent d’ofici un treball de destrucció de democràcia, coartant la llibertat d’expressió i observant delictes on no existeixen. Quina coincidència que el rei sempre està com rere fons, la defensa dels seus privilegis i la criminalització de tot el que fa olor a republicà, o sigui, a la possibilitat de deixar a l’atur a un munt de personatges, que ens diuen que treballen per a nosaltres quan és tot el contrari.
Les paraules “visca la república i mori el borbó” no s’han de treure del context en les que van ser pronunciades. Ja sabem que la qüestió de la història en aquest estat és una mica miserable, perquè hi ha moltes coses que no s’ensenyen, o el que és pitjor, es tergiversen els fets donant una visió errònia del nostre passat històric. Passa amb la història del segle XX a l’estat i també amb el recorregut històric de Catalunya, una herència del franquisme que perviu tal com ho fa la monarquia que ens va deixar i contra la qual no tenim res a fer, de moment, els republicans. Aquest règim monàrquic té la justícia lligada de mans i peus, perquè demanar justícia es qüestionar la seva legitimitat i posar en perill un sistema que li va de meravella al bipartidisme pur envers el qual caminem.
A aquells republicans que han criticat al diputat Tardà pel seu discurs anacrònic, basat en temps suposadament superats, els hi direm que els francesos celebren tots els juliols una festa en commemoració de talls de caps reials i nobles. Ho fam amb orgull, perquè per a ells la seva república és el certificat de democràcia, de progrés i de futur, i ningú els considera uns bàrbars per rememorar fets del segle XVIII tacats de molta sang, potser perquè ells no han de carregar amb un dèficit democràtic amb corona.
I tot analitzant les paraules d’en Tardà, crec que tots els republicans les hem de subscriure, allò de “visca la república”, perquè és evident, i el “mori el borbó”, sinònim d’abaix la monarquia, també, perquè encara que el monarca tingui la poca vergonya de anomenar-se en segons quines circumstàncies com a rei republicà, tots sabem el que és una República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada