diumenge, 7 de desembre del 2008

LA MORT, EL BORBÓ I LA REPÚBLICA: CURS D'ÈTICA PERIODÍSTICA

Visca la República i mori el Borbó!


Set paraules que han obert els informatius de TVE l'endemà del trentè aniversari de la Constitució, pronunciades a Barcelona per un diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya.


Costa d'entendre com aquests tres segons de video han tingut cabuda amb la categoria de notícia de portada dins la parafernàlia informativa pro-constitucionalista -trasllat del plató del Telediario a la Carrera de San Jerónimo i programa especial monogràfic "30 anys de Constitució" en horari late night-.


La mort juga a escacs amb el protagonista a "El setè segell" d'Ingmar Bergman

I costa d'entendre perquè:


NO s'ha fet cap esment a la manifestació CONTRA LA CONSTITUCIÓ que recorria els carrers de Madrid mentre al Congrés es festejava l'aniversari.


NO hi va haver cap cobertura de la darrera intervenció de Joan Tardà al mateix Congrés, tot defensant la proposició per reformar la llei de la memòria ara fa pocs dies.


Es veu que ven molts més diaris dir que un diputat desitja la mort del cap d'estat. Però tots tenim un passat. I la relació de la mort amb el Borbó que avui regna ens retrotreu:


1.- El 6 de Gener de 1938 va nèixer Joan Carles, mentre es lliurava la CRUENTA batalla de Teruel, a la Roma feixista de Mussolini. Aquí s'havia instal·lat el seu avi, qui va declarar les seves simpaties envers els MILITARS REBELS, en declarar-se el primer dels falangistes. En esclatar la guerra Joan de Borbó s'havia ofert a COMBATRE al costat de Franco, però el General no el va voler.


2.- El 1956, quan a l'actual cap de tots els exèrcits, se li va escapar un tret que va matar el seu germà petit, el preferit, diuen, de son pare. Posteriorment a Joan de Borbó se li va escapar l'oportunitat de ser Rei, però això és una altra història.


3.- El 1969 quan el Príncep d'Espanya jura els Principis del Movimiento Nacional i literalment proclama:


"Quiero expresar ... que recibo de su execelencia el Jefe del Estado, el Generalísimo Franco, la legitimidad política [sic] surgida el 18 de julio de 1936"





És clar que no és políticament correcte recordar segons quines coses. Fins i tot hi ha el perill de perdre les subvencions que rep segons quina premsa.