Ara la senyora Díez, que ha passat de socialista a amiga de falangistes, amb els que comparteix actes, es dedica a anar de nació sense estat a nació sense estat a tocar els nassos. Ho fa amb temes que només preocupa als nostàlgics de l’imperi, tan amoïnats per la desaparició de la llengua dominant i preponderant a tot l’estat: el castellà. Aquest, que per obra i gràcia d’un dictador que es va estar 40 anys trepitjant-nos la llengua, va donar un estatus al castellà de llengua dels vençuts, que el pobre no es mereix ni de bon tros.
Com el tema d’ETA ja ha passat a la categoria B, que no genera polèmica visceral, els partits abertzales tampoc, perquè no surten al carrer que ja estan ilegalitzats, pues ara anem a buscar un tema que generi discussions enervades i que aixequi passions. Així arribem a la defensa de la llengua hegemònica en detriment de les que estan en perill d’extinció, sinó li donem prioritat. Aquests mateixos defensen a Puerto Rico la llengua de l’imperi perdut enfront del poder de l’anglès, i es pensen que no estan boixos, només deu ser que no tenen criteri.
El diumenge amb el seu ranci tour van arribar a Galiza i allà un grup de defensors de la llengua galega que protestaven per aquesta manifestació van acabar engarjolats, alguns com en Carlos Morais, líder de Nós-UP, primer va passar per l’hospital degut als cops que va rebre quan va ser detingut.
Ja han estat alliberats però s’enfronten a penes de presó per intentar boicotejar el “dret” dels que venen a dir el que s’ha de fer a casa aliena. Això sona a quan el grups o partits polítics de la ultradreta es manifesten lliurament mentre els grups antifeixistes són criminalitzats i els seus membres tancats. Fem una reflexió. I aquells que no tenen més arguments que aquest de la llengua per a portar cap endavant la seva carrera política pues que es quedin a casa i ens facin un favor a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada