EL PLE DE LA VERGONYA. EL PRAT DE LLOBREGAT

Avui hem assistit a un ple de l’Ajuntament del Prat de Llobregat convidats pels promotors de la campanya Esborrem el Feixisme. Dignifiquem els carrers, a la qual donem suport des de la nostra associació. Amb aquesta campanya, sota el lema “Trenquem el silenci. 70 anys i prou”, pretenen dignificar els espais públics de la ciutat esborrant els noms del feixistes del seus carrers.

El company Ferran ha llegit el manifest en un to molt assossegat i amb molta correcció. Quan ha finalitzat la seva intervenció molt aplaudida per la gent que omplia la sala han donat la paraula als portaveus dels grups polítics.

El representant d’esquerra s’ha mostrat a favor de la proposta i ha criticat la llei de la Memòria Històrica. Ha parlat de la necessitat de l’anul·lació del judici al President Companys i de l’anul·lació de tots els judicis del franquisme, en la línia del que defensa el seu partit a Catalunya i Madrid.

Convergència ha mostrat el seu suport però ha demanat que aquesta qüestió s’ha de tractar on cal, imagino que referint-se a la comissió nomenclàtor, on estan representats grups polítics i certes associacions. Aquesta comissió s’encarrega del tema dels noms dels carrers.

Per la seva part el PSC s’ha mostrat favorable i els ha donat la raó en que en aquesta ciutat s’havien fet poques coses per a la recuperació de la Memòria.

Rafael Duarte Molina, primer tinent alcalde i portaveu

Arribat el moment de la intervenció del portaveu, primer tinent alcalde de l’Ajuntament, representant d’Iniciativa, ha arribat el moment de la vergonya. Un senyor que amb molt poca cultura democràtica, en un to barruer i groller, utilitzant expressions com: què collons! ha provocat als presents, intentant escalfar l’ambient amb una intenció perversa, sense aconseguir-ho. Ha exhibit una manca d’educació impròpia d’un càrrec públic acusant els promotors d’aquesta campanya de sectaris, grup extremadament minoritari, d’escletxa radical i petita. S’ha vanagloriat de que el lluitadors antifeixistes que van formar part del primer consistori democràtic van eliminar carrers en honor de Carrero Blanco i que van treure el nom del Caudillo de la Plaça de la Vila. Els estem molt agraïts, però 30 anys després volem molt més que això, perquè és hora, i ells haurien de ser els primers en defensar una campanya que reivindica en el seu eslògan dignitat i memòria. També ha explicat que governen una ciutat de 65.000 habitants i que aquest són molts comparats amb una plataforma minoritària. Potser aquest home entén la política com enfrontament i no com diàleg. Però lo més greu ha estat quan ha dit sense immutar-se, que no ens passi com diu la cançó: “de tant buscar feixistes no et tornis feixista”. Buscarem aquest èxit desconegut, que si existeix, segur que ho va escriure un fan de la reconciliació nacional.

El Company Joan en l’ús del seu torn de paraula ha recriminat el to improcedent de la intervenció del responsable de cultura. Indignat però seré l’hi ha retret la frase musical tan insultant que ha dedicat als presents. Ha demanat poder participar de la “comissió nomenclàtor” i ha fet recaure la responsabilitat de vetllar per eliminar els vestigis del feixisme dels carrers sobre l’Ajuntament.

El portaveu ha tornat a la càrrega de la provocació dient: “un ple públic no és per establir un diàleg, no es pot venir a protestar”. I per acabar d’adobar-ho ha dit que a més aquest noms feixistes estan en carrers de segon ordre, vaja quina tranquil·litat. Ell es va indignar perquè a la proposta es parlava de “denominada democràcia”. Que no s’indigni tant perquè amb la seva intervenció demostra que encara no hem arribat a poder treure el denominada del davant.

Un altre membre de Convergència ofès pel comportament del seu company de consistori li ha dit: “et diré el que penso del teu discurs en privat”.

L’alcalde ha posat fi a les repliques dient que aquell consistori era un espai de democràcia i que per això havia donat la paraula als promotors d’Esborrem el feixisme dels carrer. Hem d’estar molt agraïts.

És curiós, al ple s’han parlat de moltes coses, però cap ha portat la polèmica que ha suscitat aquest tema i el més lamentable és que un senyor que segurament es considera d’esquerres, que milita en un partit suposadament d’esquerres, el mateix que es va vendre la llei i que quan ja no es jugava res es va posicionar al Congrés dels diputats en contra, ha estat qui ens ha fet sentir vergonya. És per reflexionar.

A la Plaça de la Vila s’ha repartit xocolata desfeta i pastes perquè la recuperació de la memòria ens dona moments políticament molt tristos, però també té la seva vessant de celebració. La de la unió de tots els que demanem Veritat, Justícia i Reparació per a totes les víctimes del franquisme, aquelles que ho van patir en primera persona i per a nosaltres, que tants anys després també ho som i no deixarem de ser-ho mentre no és compleixin aquest tres requisits i desaparegui la monarquia.