PRIMER DE MAIG

Aquest Primer de maig tenia tots els ingredients per tal d’haver estat una manifestació multitudinària. Però va haver molta més gent fent cues a les autopistes de sortida de Barcelona i d’altres ciutats de l’estat, que en les convocatòries de centrals sindicals majoritàries, minoritàries i crides a la mobilització alternatives. Sempre ens queda el consol de que podria haver estat pitjor, que havia milers de ciutadans als carrers, que es va sortir, qui va sortir, uns minuts a la televisió competint amb la grip porcina, nova o A, depèn del mitjà que doni la notícia, vaja el mateix que va passar amb la cobertura del Primer de Maig, que no va passar per la reivindicació que deuria haver estat.

Com republicans encara hem d’estar contents perquè als mitjans oficials es van veure moltes banderes republicanes, cada vegada més presents als carrers, llàstima que això no es materialitzi en un moviment unitari i fort que mostri una alternativa sòlida al ciutadà, que comença a qüestionar la monarquia. Aquesta manca d’unitat és fa visible a tots els nivells en tantes altres lluites, tenint com a conseqüència que els damnificats pel sistema no puguin ser mobilitzats per tal de defensar els seus drets. Tots hauríem de reflexionar sobre aquest fet.

A França centenars de milers de persones feien palès el seu descontent mentre nosaltres ens miràvem el cul de la Bruni a les portades de la premsa “seriosa”. Ja sabem que les comparances són odioses, i no ens referim al cul de la Letizia, sinó als ciutadans de la veïna república, però de vegades cal fer-les servir per si algú vol prendre nota.