Avui 15 d’octubre del 2009, en el seixanta-novè aniversari de la mort del President Companys, el Govern de Catalunya s’ha reunit en sessió extraordinària i ha acordat instar la Fiscalia General de l’Estat a plantejar un recurs per la revisió de la sentència dictada pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques contra el president Companys i de la sentència del Consell de Guerra que el va condemnar a mort. (Demana la revisió no l’anul·lació)
Tot just fa un any, vaig dir que la Generalitat faria tot el jurídicament necessari, i políticament convenient, per a conseguir que aquell judici sumaríssim quedés definitivament anul·lat.
És un pas imprescindible per a la plena restitució de la memòria i la dignitat del president Companys, però l’anul·lació és sobretot, un acte de justícia, congruent amb la declaració d’il·legitimitat de les lleis i els judicis franquistes. (No il·legalitat dels judicis franquistes)
I és un gest coherent amb la voluntat d’edificar la democràcia sobre la veritat i la justícia. La raó que ens assisteix ha estat proclamada reiteradament per resolucions del nostre Parlament.
L’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica va obrir escletxes jurídiques i polítiques per rehabilitar la figura del nostre president i per aconseguir l’anul·lació del seu judici. (Per aquestes “escletxes” no ha colat cap revisió de cap judici)
Ara tenim la possibilitat de convertir aquelles escletxes en un pas franc i definitiu per assolir la reparació desitjada.
El mur inmoral, indigne i il·legal que encara s’alçava impunement pot ser enderrocat de manera definitiva.
Als que pensaven que Catalunya desistiria o es resignaria, els hem de dir que encara esperem el darrer gest que el poble de Catalunya reclama.
Dèiem que no ens aturaríem i que no arriba (el subconscient: el text diu obviamente arribaríem) arribaríem, arribaríem fins al final. No hi haurà cap raó per desistir fins que s’aconsegueixi l’anul·lació d’aquell judici.
Fa dos dies a Mèxic el Govern d’Espanya, representat pel Ministre de Justícia en presència del conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern de Catalunya va lliurar a la néta del president Companys, la senyora Maria Lluïsa Gally, una carta de reparació moral. (Un document rebutjable que ni tans sols fa constar que Lluís Companys va estar President de Catalunya)
I avui el nostre Govern ha adoptat l’acord que farem arribar al Fiscal General de l’Estat. El Govern de la Generalitat compleix, així, amb la seva obligació. L’exigència ètica, política i històrica és fora de qualsevol dubte. Però ara tenim, a més, l’oportunitat jurídica. I no la desaprofitarem. (La Llei de la Memòria és de desembre de 2007, ara és el moment polític idoni pel Govern, després de les exigències d'entitats memorialistes, que no es resignen i de campanyes a peu de Palau de la Generalitat demanant l'anul·lació)
Per altra banda, cal dir, que no hauríem arribat fins aquí sense l’esforç polític i la dignitat moral de moltes persones i institucions que han fet propícies les condicions per donar aquest pas, que volem que sigui irreversible i definitiu.
Per això, en aquest dia especial de profunda significació històrica, i també política, vull recordar el comprimís personal de tants i tants catalans i catalanes que al llarg gairabè de setanta anys han esperat un moment com aquest. Sóc conscient de les dificultats de les dificultats que encara resten per a vèncer, però ho aconseguirem, n’estic convençut.
Deia el President Companys que, per a ell, Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa. Que Catalunya és un país d’homes i dones lliures que fan de la seva vida quotidiana l’ exercici permanent de la seva llibertat.
Lluís Companys simbolitzava i (altra cop el subconscient: el text a llegir deia tan sols simbolitza, present) simbolitza la lluita per la llibertat i la resistència de tot un poble en el moment més tràgic de la nostra història contemporània. El nostre compromís com a Govern i com a poble, de restituir la seva honorabilitat és un deure moral i polític, al qual no renunciarem. Lluís companys va morir essent el President de la Generalitat. Va ser afussellat precisament per què era el president de Catalunya.
El poble de Catalunya ha perdonat . Però, per un sentit col·lectiu de dignitat no podem confondre el perdó amb l’oblit: Hi ha encara un capítol pendent, i volem tancar-lo amb dignitat per honorar el nostre President i, en ell, representar totes les persones, que al llarg de la negra nit de la dictadura van defensar Catalunya amb un gran sacrifici personal i familiar. (Aquesta primera frase és ofensiva per a molts catalans, tots? molts no perdonaran mai els botxins feixistes que van assassinar els seus familiars. Assassinat, paraula que no s'aplica a Companys, mort no implica crim, inclús afusellament tampoc per què és complia una sentència, però en Companys va ser assassinat)
Aquesta és la nostra voluntat, la voluntat del Govern de Catalunya, que avui tinc l’honor de presidir.
Tot just fa un any, vaig dir que la Generalitat faria tot el jurídicament necessari, i políticament convenient, per a conseguir que aquell judici sumaríssim quedés definitivament anul·lat.
És un pas imprescindible per a la plena restitució de la memòria i la dignitat del president Companys, però l’anul·lació és sobretot, un acte de justícia, congruent amb la declaració d’il·legitimitat de les lleis i els judicis franquistes. (No il·legalitat dels judicis franquistes)
I és un gest coherent amb la voluntat d’edificar la democràcia sobre la veritat i la justícia. La raó que ens assisteix ha estat proclamada reiteradament per resolucions del nostre Parlament.
L’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica va obrir escletxes jurídiques i polítiques per rehabilitar la figura del nostre president i per aconseguir l’anul·lació del seu judici. (Per aquestes “escletxes” no ha colat cap revisió de cap judici)
Ara tenim la possibilitat de convertir aquelles escletxes en un pas franc i definitiu per assolir la reparació desitjada.
El mur inmoral, indigne i il·legal que encara s’alçava impunement pot ser enderrocat de manera definitiva.
Als que pensaven que Catalunya desistiria o es resignaria, els hem de dir que encara esperem el darrer gest que el poble de Catalunya reclama.
Dèiem que no ens aturaríem i que no arriba (el subconscient: el text diu obviamente arribaríem) arribaríem, arribaríem fins al final. No hi haurà cap raó per desistir fins que s’aconsegueixi l’anul·lació d’aquell judici.
Fa dos dies a Mèxic el Govern d’Espanya, representat pel Ministre de Justícia en presència del conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern de Catalunya va lliurar a la néta del president Companys, la senyora Maria Lluïsa Gally, una carta de reparació moral. (Un document rebutjable que ni tans sols fa constar que Lluís Companys va estar President de Catalunya)
I avui el nostre Govern ha adoptat l’acord que farem arribar al Fiscal General de l’Estat. El Govern de la Generalitat compleix, així, amb la seva obligació. L’exigència ètica, política i històrica és fora de qualsevol dubte. Però ara tenim, a més, l’oportunitat jurídica. I no la desaprofitarem. (La Llei de la Memòria és de desembre de 2007, ara és el moment polític idoni pel Govern, després de les exigències d'entitats memorialistes, que no es resignen i de campanyes a peu de Palau de la Generalitat demanant l'anul·lació)
Per altra banda, cal dir, que no hauríem arribat fins aquí sense l’esforç polític i la dignitat moral de moltes persones i institucions que han fet propícies les condicions per donar aquest pas, que volem que sigui irreversible i definitiu.
Per això, en aquest dia especial de profunda significació històrica, i també política, vull recordar el comprimís personal de tants i tants catalans i catalanes que al llarg gairabè de setanta anys han esperat un moment com aquest. Sóc conscient de les dificultats de les dificultats que encara resten per a vèncer, però ho aconseguirem, n’estic convençut.
Deia el President Companys que, per a ell, Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa. Que Catalunya és un país d’homes i dones lliures que fan de la seva vida quotidiana l’ exercici permanent de la seva llibertat.
Lluís Companys simbolitzava i (altra cop el subconscient: el text a llegir deia tan sols simbolitza, present) simbolitza la lluita per la llibertat i la resistència de tot un poble en el moment més tràgic de la nostra història contemporània. El nostre compromís com a Govern i com a poble, de restituir la seva honorabilitat és un deure moral i polític, al qual no renunciarem. Lluís companys va morir essent el President de la Generalitat. Va ser afussellat precisament per què era el president de Catalunya.
El poble de Catalunya ha perdonat . Però, per un sentit col·lectiu de dignitat no podem confondre el perdó amb l’oblit: Hi ha encara un capítol pendent, i volem tancar-lo amb dignitat per honorar el nostre President i, en ell, representar totes les persones, que al llarg de la negra nit de la dictadura van defensar Catalunya amb un gran sacrifici personal i familiar. (Aquesta primera frase és ofensiva per a molts catalans, tots? molts no perdonaran mai els botxins feixistes que van assassinar els seus familiars. Assassinat, paraula que no s'aplica a Companys, mort no implica crim, inclús afusellament tampoc per què és complia una sentència, però en Companys va ser assassinat)
Aquesta és la nostra voluntat, la voluntat del Govern de Catalunya, que avui tinc l’honor de presidir.
Critiquem aquesta escenificació per què hauria d'haver estat més noble i valenta, no es pot vendre la petició de revisió com la d'anul·lació per confondre a l'opinió pública. S'hauria de dir que el mur il·legal del qual parla el discurs del president, és la il·legalitat del franquisme, no la il·legítimitat com marca la llei de la memòria. Que aquesta llei no obre ara cap escletxa.
No hauria haver oblidat que també aquestes "persones i institucions que han fet propícies les condicions per donar aquest pas" també demanaven l'anul·lació de tots els consells de guerra del franquisme. Hauria d'haver explicat al poble de Catalunya que aquestes altres víctimes catalanes es quedaran sense opció a revisió, podria haver enviat també al fiscal els casos dels afusellats del Camp de la Bota o del Cementiri de Girona.
Podria haver-se queixat de que estava lligat de peus i mans per una llei de punt final, que venia a reafirmar allò de que Franco ho va deixar tot lligat i ben lligat. Però estava "cautivo" del govern de l'estat.
Però el que mai hauria d'haver fet és dir que el poble de Catalunya havia perdonat els crims feixistes, en aquesta deriva cristiana de l'esquerra institucional i la por a trencar aquella reconciliació nacional, que tant de mal va fer a les víctimes del franquisme. Els van treure el dret a la Veritat, la Justícia i la Reparació.
I per aquells que ara treuen pit, dir que van tenir 23 anys per a demanar l'anul·lació d'aquest judici.
No hauria haver oblidat que també aquestes "persones i institucions que han fet propícies les condicions per donar aquest pas" també demanaven l'anul·lació de tots els consells de guerra del franquisme. Hauria d'haver explicat al poble de Catalunya que aquestes altres víctimes catalanes es quedaran sense opció a revisió, podria haver enviat també al fiscal els casos dels afusellats del Camp de la Bota o del Cementiri de Girona.
Podria haver-se queixat de que estava lligat de peus i mans per una llei de punt final, que venia a reafirmar allò de que Franco ho va deixar tot lligat i ben lligat. Però estava "cautivo" del govern de l'estat.
Però el que mai hauria d'haver fet és dir que el poble de Catalunya havia perdonat els crims feixistes, en aquesta deriva cristiana de l'esquerra institucional i la por a trencar aquella reconciliació nacional, que tant de mal va fer a les víctimes del franquisme. Els van treure el dret a la Veritat, la Justícia i la Reparació.
I per aquells que ara treuen pit, dir que van tenir 23 anys per a demanar l'anul·lació d'aquest judici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada