El tracte informatiu de les diferents notícies que es produeixen al nostre país marquen la diferència entre que un fet existeixi o no, fem de la veritat un no res d'invisibilitat. El dia 18 es van produir moltes notícies, algunes no arribaran més enllà de les persones que les van generar o van participar, i la qüestiò és que ja no es tracta de la quantitat de gent que participi de la mateixa o del grup d'afectació d'aquesta.
No es res de nou que els mitjans informatius, empreses amb molts interesos i poder, gestionen la informació per fer crèixer aquests interesos i aquest poder. Però cada vegada aquest fet és més asfixiant i es fa més difícil d'entendre la realitat d'aquest estat llegint les notícies dels seus diaris, escoltant la ràdio i encara pitjor veient la televisió. Menos mal que encara ens queda la xarxa per contrarestar la manipulació informativa.
Jorge Enrique Botero
A l'acte que es va celebrar a l'Espai Obert de Sants per donar suport a la minga campesina, marxa en defensa del camperol i de la població indígena a Colòmbia, el periodista Jorge Enrique Botero va explicar la seva experiència com director d'informatius de la televisió de la cadena Caracol, ara pertanyent al grup PRISA, i de la qual ja no forma part. Aquest membre de "Colombianos y Colombianas por la paz", ens va explicar com el poder dels mitjans poden destituir d'un dia per l'altra, des d'un polític del parlament, al seleccionador nacional de fútbol, i la deshumanització dels mitjans i dels que entren en el seu sistema. Va explicar una anècdota que el va colpir: la competència tenia una notícia en exclusiva per obrir el seu informatiu, ells estaven a les fosques, la bronca pels redactors va ser monumental, però en els darrers minuts va aparèixer una redactora amb una cinta a la mà dient que tenia una notícia per obrir i guanyar la competència, es tractava de la mort de 8 persones, i quan ho va explicar, tothom va començar a aplaudir i a felicitar-se per aquell fet.
L'acte de la minga no era canditat a la portada de El País digital, però si ho va ser la manifestació pro-vida de Madrid, on també sortia la manifestació a Euskal Herria, però en segón terme i amb un tractament completament fora del que hauria de haver tingut, ja que s'obviava la notícia, que era els milers de ciutadans que havien sortit a la ciutat de Donosti, i es canviava per declaracions de membres del govern central i d'Euskadi acusant al PNV de fer seguidisme d'ETA. La veritable notícia es va poder seguir a Kaosenlared
A l'acte a favor de la minga van participar:
Luz Helena Ramírez Hache: Representant MOVICE ( Movimiento Víctimas Crímenes Estado ), que va parlar de la cojuntura actual a Colòmbia, del paper actiu de l'estat colombià a la violació i vulneració dels drets humans. Va dir que Uribe ha de respondre per aquests crims d'estat que sota l'eufemisme "falsos positivos" estant convertint Colòmbia en el país amb més sindicalistes i activistes assassinats del món. És necessari que Espanya i Europa no acceptin el tractat de lliure comerç amb Colòmbia fins que el govern colombià respecti els drets de camperols e indígenes, i no encobreixi sota la lluita contra el terrorisme la desaparició i mort dels que lluiten pels seus drets amb la força de la paraula.
Oscar Duque : Membre organització camperola ACVC ( Asociación Campesina Valle Río Cimitarra). Va estar empresonat amb d'altres companys per reivindicar el seu dret a no ser expulsat de les terres per conrear. Molts camperols es veuen en la necessitat de fugir, en un exili interior, provocat per les pressions de l'exèrcit colombià en la seva "lluita" contra la guerrilla. Una tasca que té el suport dels paramilitars.
Lina María González : Historiadora graduada a la Universitat Nacional Colòmbia. Situació i propostes moviment indígena a Colòmbia. El poble indígena amb la seva concepció del món, del paper que juga la terra a les seves vides com un element col·lectiu a ser respectat, una propietat de tots sobre la qual no hi ha més deure que la de tractar-la amb tota la cura per deixar aquesta herència als seus fills conjuntament amb aquest deure, entra en contradicció total amb el capitalisme que es basa en la propietat individual i explotadora de la mateixa terra que és robada sistemàticament a aquestes comunitats des de fa més de 500 anys. Els indígenes volen que el govern compleixi els seus compromisos i respecti el seu dret sobre el seu territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada