El dia 15 de febrer es va complir el 70è aniversari de l’inici dels criminals afusellaments dels nostres familiars i amics, i que van continuar fins l’any 1952.
Amb la Llei d’Amnistia aprovada el 15 d’octubre de 1977, els franquistes responsables d’aquells crims n’han quedat totalment exonerats de tota responsabilitat penal, administrativa i disciplinària, per la seva participació en aquells delictes contra els drets humans.
Han transcorregut setanta anys, d’aquests, trenta – dos, hem pogut gaudir d’una suposada i vigilada democràcia, però, no hem tingut cap Govern espanyol que hagi demostrat tenir l’interès i la valentia política per tancar d’una vegada per totes les ferides, sinó tot el contrari, ens han negat la rehabilitació jurídica, a resultes de la recent aprovada i mal anomenada Llei de la Memòria Històrica, que no és res més que un resum de burles i escarnis envers aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, malgrat les promeses polítiques i públiques que ens van fer, de que serien anul·lats tots aquells judicis sumaríssims militars. Amb l’amnèsia imposada per la transició no aconseguiran l’oblit, nosaltres mai hem reclamat venjança, però sí exigim justícia.
Els hereus del franquisme ni tan sols volien que s’aprovés la descafeïnada i dissortada Llei, deien que s’obririen ferides, quínes? Les nostres encara estan obertes i no hi ha cap intenció política de voler-les tancar.
Els màxims representants de l’església espanyola amb la seva supèrbia i manca de caritat a que ens tenen acostumats, també hi han estat en contra de la seva aprovació, el President de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Rouco Varela, va fer unes declaracions a la premsa que eren amenaçadores, va dir que podria tenir greus conseqüències, de què tenen por? De que surti a la llum la seva col·laboració directa amb aquells crims conta la humanitat?
Malgrat els anys transcorreguts no hem trobat la col·laboració ferma dels polítics ni tampoc dels intel·lectuals, amb la seva indiferència donen per tancat aquell passat no molt llunyà.
Amb la Llei d’Amnistia aprovada el 15 d’octubre de 1977, els franquistes responsables d’aquells crims n’han quedat totalment exonerats de tota responsabilitat penal, administrativa i disciplinària, per la seva participació en aquells delictes contra els drets humans.
Han transcorregut setanta anys, d’aquests, trenta – dos, hem pogut gaudir d’una suposada i vigilada democràcia, però, no hem tingut cap Govern espanyol que hagi demostrat tenir l’interès i la valentia política per tancar d’una vegada per totes les ferides, sinó tot el contrari, ens han negat la rehabilitació jurídica, a resultes de la recent aprovada i mal anomenada Llei de la Memòria Històrica, que no és res més que un resum de burles i escarnis envers aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, malgrat les promeses polítiques i públiques que ens van fer, de que serien anul·lats tots aquells judicis sumaríssims militars. Amb l’amnèsia imposada per la transició no aconseguiran l’oblit, nosaltres mai hem reclamat venjança, però sí exigim justícia.
Els hereus del franquisme ni tan sols volien que s’aprovés la descafeïnada i dissortada Llei, deien que s’obririen ferides, quínes? Les nostres encara estan obertes i no hi ha cap intenció política de voler-les tancar.
Els màxims representants de l’església espanyola amb la seva supèrbia i manca de caritat a que ens tenen acostumats, també hi han estat en contra de la seva aprovació, el President de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Rouco Varela, va fer unes declaracions a la premsa que eren amenaçadores, va dir que podria tenir greus conseqüències, de què tenen por? De que surti a la llum la seva col·laboració directa amb aquells crims conta la humanitat?
Malgrat els anys transcorreguts no hem trobat la col·laboració ferma dels polítics ni tampoc dels intel·lectuals, amb la seva indiferència donen per tancat aquell passat no molt llunyà.
ASSOCIACIÓ PRO-MEMÒRIA ALS IMMOLATS PER LA LLIBERTAT A CATALUNYA
El discurs del representant polític, director del Memorial Democràtic, va estar ple de grans frases buides de contingut. No som tontos encara que s'ho pensin, no ens poden dir que volen el mateix que nosaltres quan fan tot el contrari del que diuen. Criden Visca la República! quan no mouen un dit per fer-la realitat i per què la Veritat, la Justícia i la Reparació arribi als lluitadors antifeixistes que van lluitar contra l'enemic d'aquesta. Seria més correcte ajustar el seu discurs a la realitat del seu treball i no ofendre amb les seves paraules a tots els que treballem dur per a la veritable Recuperació de la Memòria. Ja està bé d'aquest color.
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada