Aquest mes de novembre s'ha continuat commemorant la mort del dictador arreu de l'estat espanyol, a Catalunya també. L'Església ha format part d'aquesta lloa al genocida, que dos mesos abans de la seva desaparició material, va signar cinc condemnes a mort sense que li tremolés el pols i que van ser executades amb urgència. Dies després sortiria al balcó acompanyat pel seu sucesor, per a reafirmar-se en els seus crims. Així doncs, el colpista va acabar com va començar, assassinant.
Al Valle de los Caídos, aquest any, com cada any, Franco ha rebut el seu homenatge, 700 persones van cantar els himnes feixistes i van gaudir d'una missa en honor del seu General. La Llei de la Memòria hauria d'evitar aquests tipus d'actes d'enaltiment del feixisme, però les greus mancances d'aquesta i la falta de compliment del seu deplorable articulat, manquen el respecte a les víctimes, als lluitadors antifeixistes, que van deixar la seva vida construint el somni delirant del dictador, la seva tomba. És un motiu més per demanar urgentment una nova llei que contempli de debò els preceptes de VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ.
Les víctimes del franquisme han de poder gaudir de totes les garanties jurídiques i han de ser emparades pels Drets Humans, igual que qualsevol altra víctima de crims de lesa humanitat, aquells que no prescriuen fins que no es fa justícia.
La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes es rebel·la contra "el atado y bien atado" de l'assassí Franco, contra les estructures de poder i jurídiques que emparen el seu llegat dictatorial, contra el dèficit democràtic d'un estat que permet que les víctimes d'una dictadura feixista, que va implantar el terror durant 40 anys, segueixin sense rebre justícia, contra la mentida i la covardia d'aquells que ens diuen que no és possible fer més en aquest ordre hereu d'una anomalia feixista. Si es pot fer més, hi ha juristes solvents que ho diuen sense embuts i remarquen que a part de les pors polítiques, darrera d'aquestes postures, el que hi ha és una por econòmica, por a les indemnitzacions derivades de l'anul·lació per llei dels judicis franquistes. Aquesta por no ha existit quan els que han recuperat el seu patrimoni, com calia, han estat els partits i els sindicats, potser estan aquests per sobre dels ciutadans?. Els països que han sofert la lacra del feixisme han carregat amb la responsabilitat vers les víctimes dels seus règims totalitaris, Alemanya, o del col·laboracionisme amb aquests règims, França, i encara estan indemnitzant a les víctimes del feixisme, no tant sols els seus ciutadans, sinó a víctimes d'arreu del món.
L'estat espanyol té un deute ineludible vers tots els ciutadans que van ser víctimes de crims contra la humanitat, i com diuen juristes especialitzats en Dret Penal Internacional, aquest tard o d'hora, més aviat del que es pensa, haurà de fer front a la seva responsabilitat davant la Justícia.
La Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes us convoca una vegada més a reclamar VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ, aquest dissabte 28 de novembre a les 12 hores a la plaça Sant Jaume. Exigirem l'anul·lació dels judicis del franquisme, pas indiscutible per a la regeneració democràtica, per a la declaració de la il·legalitat de la dictadura feixista, de les seves lleis i dels seus tribunals repressors. Acabem d'una vegada amb aquest lligam fort, amb aquest "atado y bien atado" que encara és present i que és una llosa pel progrés, per la democràcia i per les llibertats. Prou impunitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada