Els afers del Palau de la Música i l’operació Pretòria han desvetllat greus irregularitats en la gestió pública: malversació i apropiació privada de fons públics, finançament irregular de partits politics, prevaricació en la política urbanística, manca de transparència i control, entre d’altres. Si bé es tracta de realitats pendents de judici tot el que s’ha desvetllat es prou greu i dóna lloc a un clima general de sospita sobre el funcionament de les institucions públiques. De fet, els llargs anys de bombolla immobiliària i especulativa que hem patit a Catalunya, fan témer que aquests dos casos de corrupció no seran ni molt menys els únics.
Estem indignats i preocupats. Cal arribar fins el final en l’esclariment dels fets i el càstig als responsables. No per ànim punitiu, sinó per evitar que el càncer de la corrupció acabi normalitzant-se. Perquè necessitem més que mai unes institucions i uns representants que defensin els interessos col·lectius amb honestedat i coratge. I els darrers anys el bé públic ha estat sotmès a un atac sostingut per part d’obscurs interessos privats. Realitats com l’especulació urbanística, la crisi financera o els perills de privatització de serveis públics ens indiquen quins són els costos socials d’aquesta manca de respecte envers l’interès col·lectiu. Els greus problemes que tenim davant nostre –crisi econòmica, canvi climàtic, empobriment de gran part de la població, crisi habitacional, etc.– només es poden abordar amb accions col·lectives que la corrupció de la política poden fer impossibles.
Tenim el dret i el deure d’exigir responsabilitats, honestedat i transparència en la gestió pública. I d’impulsar reformes en el funcionament de les institucions i les polítiques públiques que evitin que els fets es tornin a repetir. Però sabem que les normes i les bones intencions són insuficients si no van acompanyades d’una ciutadania activa atenta al seu acompliment. En aquest sentit considerem bàsic que les reformes incorporin mecanismes més efectius de participació del conjunt de la població en l’elaboració i el control de les polítiques públiques. Si les denúncies que havien fet moviments socials i persones individuals haguessin tingut canals més clars d’expressió i reconeixement, potser no hauríem arribat a la situació actual.
La gravetat del moment exigeix una resposta col·lectiva. Transformar la nostra indignació en moviment que permeti reforçar el bé públic malmès i retornar a la ciutadania el protagonisme que li pertoca en la vida pública com a màxima garantia de control democràtic de les administracions.
Per això, contra la corrupció i la impunitat: mobilització popular en defensa del bé públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada