divendres, 13 de juliol del 2012

L'ECO DEL "CARA AL SOL" VA SONAR AL PARLAMENT DE CATALUNYA. Comissió de Justícia 12/07/2012: votació proposta ICV-EUIA per a l'anul·lació dels judicis del franquisme.


Sentim que la greu anècdota feixista protagonitzada per la diputada del PP Mª José García Cuevas, a la Comissió de Justícia del dia 12 de juliol de 2012 en el Parlament de Catalunya, passi per sobre de l’èxit de la proposta d’ICV-EUIA sobre l’anul·lació dels judicis del franquisme, que va ser votada majoritàriament  (Esquerra, PSC, Ciutadans, CIU i ICV-EUIA) per a que segueixi el seu curs fins la propera estació: Madrid.

Les associacions de la memòria que invitades pel grup parlamentari d’ICV-EUIA que van assistir a aquesta comissió: l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, inductors  d’aquesta proposta, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica Exili Republicà, la Comissió de la Dignitat, l’Associació Fil Roig, l'Associació Ateos y Republicanos, l’Ateneu Republicà Gracienc , el Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat, membres totes de la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes que des del seu inici entre les seves reivindicacions ha portat com estandart l’anul·lació de tots els judicis del franquisme i que va ser promotora de la campanya de l’anul·lació del judici al President Lluís Companys. També va ser present l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. Totes aquestes associacions van ser víctimes de la humiliació que ens va voler infligir el grup parlamentari del PP, amb el discurs que va fer la seva representant, la senyora García Cuevas.  Però, senyora, no ofèn qui vol sinó qui pot. Per això no vam respondre a la seva propaganda nacionalcatòlica-transicional més que amb el nostre menyspreu contingut perquè no ens hem de posar a la seva alçada, nosaltres si respectem la institució on vostè no es mereix estar asseguda, encara que en moltes ocasions molts dels seus ocupants no siguin mereixedors del nostre respecte.

Rebutgem que gent com Mª José García Cuevas amb arguments sorgits de les cavernes franquistes, ocupi un escó al Parlament perquè no respecte el principi bàsic de tota democràcia que és la condemna del feixisme i de la dictadura. I a més, el que és de tot grau inadmissible és que es faci apologia d’aquest en seu parlamentària i que a sobre li paguem el sou per fer-ho.

Intervencions: (no segueix l’ordre amb es que van produir)



Mª José García Cuevas pel PP, falsament ens va dir que les víctimes tenien el seu respecte, d’un i altre bàndol,  per a continuació insultar-nos amb la seva exposició.  Ja estem acostumats a que l’esperit de la transició sigui posat com exemple de que les coses estan bé com estan, allò d’obrir ferides, de les dos espanyes, de no remoure el passat, vaja, els clàssics, però es va anar més enllà. La senyora Cuevas va argumentar en castellà, com déu li mana, no sabem si per a fer més mal, però en qualsevol idioma seria intolerable el seu discurs. Va començar dient que la proposta era partidista i parcial perquè víctimes va haver-hi moltes en tots dos bàndols. Va treure al senyor Pujol en el seu argument en diverses ocasions per a ficar el dit a l’ull de CIU, recordant que ell estava en contra de la llei de la Memòria per sectària. I volent donar una lliçó d’història va començar per deslegitimar la República dient que aquesta fou proclamada il·legalment sense aval democràtic i que això no són actituds tolerants. Va dir que tothom mereix reconeixement perquè els que van fer costat als colpistes, els feixistes també lluitaven pels seus ideals noblement, creiem que amb això ja està tot dit. El resum podria ser aquesta sentència: “el cambio de régimen se hizo de la ley a la ley a través de la ley”, citant Torcuato Fernández-Miranda, que va ser Secretario General del Movimiento, i es va quedar tan ampla, o sigui, que la legitimat de la “democràcia” actual resideix en el franquisme, la qual cosa ja sabíem, i que a ella li sembla fantàstic.

Dolors Camats per ICV-EUIA va començar agraint la tasca fonamental que fan les associacions de la memòria per a mantenir-la viva. En la seva exposició va demanar l’anul·lació dels judicis del President Lluís Companys i de Joan Peiró, així com tots els judicis del franquisme, per llei, perquè tant els que són com els que no hi són s’ho mereixen. Continua defensant que la llei 52/2007 té instruments per a l’anul·lació dels judicis però que la lectura restrictiva de la mateixa fa que aquestes anul·lacions no siguin possibles, una manera de justificar que el seu grup votés a favor de la que avui ja reconeixen com dolenta i insuficient llei de la Memòria. Respecte a la intervenció del PP, va demanar esforços per a que les assignatures d’història tinguin la seva importància a les escoles explicant aquesta tal com va succeir, sense manipulacions. I va acabar dient que hi ha una abismal diferència entre la gent que va donar la vida per a que els parlamentaris es puguin expressar en el Parlament i els que prenien la vida dels que defensaven aquest dret. I parlant d’altra qüestió, que cop d’estat va ser el que va donar Rajoy el dia anterior al Congrés dels Diputats, afirmació que va provocar la protesta i indignació de la diputada del PP.

Pere Aragonès per Esquerra va agrair la presència de les entitats de la memòria. Va recordar que Esquerra no va donar recolzament a la Llei de la Memòria justament perquè no contemplava el que avui es demanava en la Comissió, l’anul·lació per llei dels judicis del franquisme. Va parlar dels conceptes il·legítim i il·legal que van plantejar el problema amb la llei, expressant que el règim franquista era il·legal i il·legítim i les seves accions han de ser considerades criminals des del punt de vista legal. En referència a la intervenció de la diputada del PP va dir que bàndols va haver a la guerra però als 40 anys posteriors no. Va coincidir amb ella que el model constitucional del 78 ve de la llei franquista i que aquest és el problema. I li va recordar que les nostres institucions no sorgeixen del no res, fent referència a la lluita antifranquista, i  que la cambra on eren va ser tapiada pel franquisme.

Agnès Pardell pel PSC també va donar reconeixement a la tasca de les entitats de la memòria i va reconèixer que tenien dret a estar decebudes amb la Llei de la Memòria tot donant suport a la proposta d’ICV-EUIA. Li recordem a la senyora Pardell que aquesta proposta va a Madrid i que esperem que no passi com en anteriors ocasions que el seu grup parlamentari voti en contra, com va passar amb la modificació de la 52/2007, per a ser conseqüents. Del PP ja ens esperem la seva resposta a les nostres reivindicacions però la postura del PSOE ha estat totalment una traïció a la memòria dels que van lluitar contra el feixisme defensant la legalitat republicana. Notícia sobre la proposta d'ERC de modificació de la Llei de la Memòria el 2008 amb la postura del partit socialista.

 Elena Ribera per CIU va fer una introducció parlant d’injustícia històrica i de restituir la justícia i la dignitat lamentant que durant el procés de la llei de la memòria sorgís el concepte il·legitimitat com impediment. Va dir que estava per la figura d’en Companys i de tots els represaliats i per la nul·litat de ple dret de totes les sentències, és una qüestió d’efectes pràctics. És un canvi en CIU, que en aquesta matèria sempre ha apostat per l’abstenció, després de posar les seves condicions i de que aquestes fossin acceptades, marca de la casa.

Carmen de Rivera per Ciutadans va començar dient: No se puede pasar página sin restituir los derechos de los represaliados, per a continuar: la ley existe y tiene que practicarse bien, la víctima tiene derecho a una reparación individual.

Resultat de la votació que es va fer per punts:



Punt 1       15 a favor ,  2 en contra (PP)
Punt 2       14 a favor,  3 en contra (PP i Ciutadans)
Punt 3       15 a favor, 2 en contra (PP)

Fer esment al tancament de la comissió amb les paraules del seu president: “agraeixo el seu capteniment ja que suposo que han passat algun moment tens durant el debat, i jo crec que han donat un bon exemple de ciutadania que agraeixo molt i espero que vegin recompensats tots els seus esforços com es mereixen”.