notícies des de la trinxera: NIT DE LA MEMÒRIA 2018. PREMIS DIGNITAT 2017.

http://www.elpuntavui.cat/comunicacio/article/20-comunicacio/1333466-els-informatius-de-catalunya-radio-i-tv3-premis-dignitat.html

http://www.ccma.cat/324/la-comissio-de-la-dignitat-premia-als-serveis-informatius-de-tv3-i-catalunya-radio/noticia/2835650/

Vídeo:
http://www.ccma.cat/324/la-comissio-de-la-dignitat-premia-als-serveis-informatius-de-tv3-i-catalunya-radio/noticia/2835650/

Nit de la Memòria 2018. 2 febrer 2018.

De nou ens apleguem en la Nit de la Memòria. Un acte que dediquem a reflexionar sobre la memòria, tant des del punt de vista de la necessitat de fer-la present a la nostra societat com també amb els Premis Dignitat, que són per honorar a persones i entitats que han treballat per la memòria, o in memoriam, a persones que han tingut un compromís de lluita pels nostres drets democràtics.

La darrera nit de la memòria el mes de juny passat, esperàvem que el Parlament de Catalunya aprovés la llei anul·lant els processos franquistes. Llei que es va aprovar el dia 29 de juny, i que va anul·lar els processos de 66.616 persones represaliades pel franquisme, algunes d’elles afusellades. I vam celebrar el compromís del govern amb l’obertura de foses i la identificació genètica de les persones desaparegudes.

Ja vivíem en aquell moment, en una situació d’excepció a Catalunya, en què l’Estat ofegava econòmicament la nostra autonomia i imposava la sistemàtica suspensió de les lleis socials que aprovava el nostre Parlament, fetes precisament per a pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

Impugnacions sistemàtiques que deixaven en res el nostre autogovern. S’anava imposant un estat que en nom de la “unidad de españa” negava l’autonomia política obtinguda el 1931 amb la república i restablerta el 1977 amb el retorn de Tarradellas.

L’estat de dret es basa en un equilibri de poders entre els quals hi ha el respecte de l’estat als governs i parlaments autònoms. Sense respectar aquest equilibri es trenca l’estat de dret.

Poc podríem pensar que enguany l’Estat hauria intervingut la Generalitat i suspès el Parlament, amb el president de la Generalitat i part del govern a l’exili; amb presos polítics (el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart), i un nombre de persones perseguides i processades que augmenta cada dia.

L’actuació de la policia i dels tribunals espanyols ens tornen a fer presents els mètodes de la repressió política, sempre en nom de la “sagrada unidad de españa” que va ser una de les raons del cop d’estat franquista del 1936 i de la repressió posterior.

Ara més que mai, es posa de manifest com és d’important la memòria històrica, com una eina per a reforçar els fonaments democràtics de la nostra societat. La memòria del passat ens ajuda a rebutjar les conductes institucionals autoritàries i no democràtiques que no podem acceptar encara que les dicti un estat dit democràtic.

Un estat democràtic no pot justificar en “raons d’estat” la violència i la repressió per motius polítics. Fer-ho és admetre la impunitat i la deriva autoritària.

El nostre poble té unes profundes arrels democràtiques i republicanes que el franquisme va voler anorrear amb la repressió, per a provocar por i fer renunciar a les persones de les seves conviccions polítiques. Quan la justícia vulnera les lleis i atribueix un caràcter delictiu a conductes no tipificades com a delicte, per ser pacífiques i democràtiques, com ens trobem avui, deixa de ser una justícia democràtica.

Montesquieu va dir: «No existeix pitjor tirania que l'exercida a l'ombra de les lleis amb aparença de justícia.»

¿Què feia la policia franquista o qualsevol policia política, sinó perseguir a les persones per les seves idees criminalitzant conductes de manifestació, propaganda, expressió, per no estar d’acord amb els principis del règim?.

¿Què feia la justícia política franquista sinó transformar la realitat dels fets per fabular suposats delictes?

Avui de nou, la policia i els tribunals transformen el que són actes de manifestació cívica, associació o propaganda de les idees, en suposades conspiracions per la sedició i la rebel·lió.

En un estat democràtic l’associació i manifestació de la ciutadania per assolir objectius polítics mai pot ser considerada una conspiració, si no una activitat necessària. També el franquisme brandava “la Unidad de la Patria” com a justificació de la vulneració de drets i per a negar la realitat política del nostre poble.

En les accions policials i judicials fetes des del setembre de l’any passat, demostren que no estem en un estat democràtic, ja que es vulneren sistemàticament els principals drets humans; el dret a l’autodeterminació dels pobles; el dret a la no discriminació per raó de la llengua, opinió política o origen nacional; el dret a la llibertat i seguretat de la persona; el dret de la igualtat davant de la llei; El dret a no ser detingut, empresonat o exiliat arbitràriament; El dret a ser jutjat per un tribunal independent i imparcial; el dret a no ser processat per accions o omissions que no siguin causa de delicte; El dret a respectar la intimitat de la persona que inclou el de la correspondència i les comunicacions; el dret a la llibertat de pensament, de consciència, d’expressió i opinió, i a expressar-les públicament; el dret a la llibertat d’associació i de reunió pacífiques; el dret a participar en la direcció dels afers públics i a accedir a les funcions del país en condicions d’igualtat; el dret a expressar la voluntat popular a través del sufragi amb llibertat de vot.

Estem en un estat d’excepció permanent, sense que hagi estat justificat i declarat pels mecanismes que estableix la mateixa Constitució.

Només la inquisició o el Tribunal de Represión de la Masoneria y el Comunismo franquista, obligaven als qui no pensaven com ells a adjurar del seu pensament polític.

La llibertat de pensar i d’actuar en conseqüència, difonent les creences polítiques és la base de la democràcia. Tot home i tota dona té el dret a la seva dignitat, i això comporta respectar les creences polítiques que tinguin, sempre que s’expressin pacíficament i de manera democràtica.

És l’objectiu de tota repressió política voler humiliar a la ciutadania amb la por i la presó, per obligar-la a renunciar a les pròpies idees i a desistir de seguir l’acció política. Això va contra el dret de llibertat d’expressió i de participació política.

La situació en què vivim, de nou torna a ser vigent la cançó de Raimon que diu: “Hem vist tancats a la presó homes plens de raó.” “Hem vist tancades a la presó dones plenes de raó”.

Els tribunals imputen de nou, com ho feien en els consells de guerra franquistes, imaginaris delictes de rebel·lió a conductes que no tenen res a veure amb actes violents, per a justificar una repressió política contra el moviment independentista. O als qui exercint la seva llibertat d’expressió, els imputen suposats delictes d’odi perquè han denunciat la violència policial.

La suspensió de l'autonomia i les institucions catalanes, amb l’aplicació de l’article 155, ha estat feta de manera barroera i contravenint principis constitucionals estatuaris, com ho van fer les corts republicanes amb la llei del 2 de gener de 1935 després dels fets d’octubre.

Aquella llei va ser declarada inconstitucional per vulnerar el principi d’autonomia política que recollia la constitució, i suposava una pràctica derogació de l’estatut en suspendre el parlament i substituir el govern. Actes que només podia realitzar el Parlament i també per la discrecionalitat que donava al govern per a decidir el restabliment de l’autonomia.

Recordem que la constitució de Weimar preveia un article semblant a l’article 155, i Hitler també va imposar una interpretació abusiva, com la que ha fet avui el govern i el senat espanyols, dotant-lo de poders exorbitants, la qual cosa va trencar l’estat de dret amb les conseqüències que tots coneixem.

Hem de denunciar que amb la intervenció del govern de Catalunya s’ha afectat greument les polítiques de memòria. S’ha aturat el programa d'obertura de foses previst i pressupostat per l'any passat i enguany; S’ha suspès la concessió de subvencions per a activitats i projectes de memòria per la Direcció General. I Tampoc s'ha pogut resoldre definitivament el retorn dels documents incautats per l'Estat el 1939 i que encara estan a l'arxiu de Salamanca i el militar d'Àvila.

Hem de ressaltar però que hem guanyat els recursos interposats davant dels tribunals contra el retorn dels documents a Catalunya que ja havien estat restituïts als seus legítims propietaris i el recurs que va interposar la CNT espanyola contra la restitució a la CNT de Catalunya del seu arxiu.

El procés dels papers ens demostra que no hem de defallir en la lluita pels nostres drets. Res ni ningú pot aixafar els drets polítics i civils com ho està fent l’estat espanyol i com a ciutadans i ciutadanes no podem permetre ni abaixar el cap renunciant a les nostres conviccions democràtiques. No ho farem, per nosaltres i el nostre futur, per defensar les persones empresonades, exiliades i represaliades i sobretot ho farem, en record del què van fer els nostres pares, mares, avis i àvies, oposant-se a la ferotge repressió franquista. Ningú els va fer defallir.

Hem de tenir la seguretat que la nostra força és la convicció dels nostres drets i la voluntat de no renunciar-hi, pacifica i decididament. Ningú ens prendrà la República. Guanyarem !!!!!!!!!!!!!!!!

Ara per acabar aquesta primera part, i abans de sopar, com a acte de protesta i suport als presos polítics, al govern que està a l’exili i a totes les persones represaliades polítiques, no demanarem un minut de silenci, perquè no callarem, cridarem ben fort i per això demanem un fort aplaudiment.

Comissió de la Dignitat.

Galeria fotogràfica.