Una Caixa en català
La Comissió de la Dignitat demana a CaixaBank que restitueixi els escuts i les inscripcions en català de l'antiga seu de Via Laietana retirats pels franquistes
El franquisme va intentar esborrar la història. El canvi de nomenclatura dels carrers n'és un exemple. I també el cas particular de l'antiga seu de la Caixa de Pensions, obra d'Enric Sagnier, situada a la cantonada de Via Laietana i el carrer Jonqueres. Els franquistes van canviar els rètols en català de la façana, van treure els dos escuts de Catalunya de sobre les portes d'entrada i van arrencar les rajoles hidràuliques amb la senyera.
“La Caixa ha de denunciar un acte contra la llengua i el país”, defensa la Comissió
La Comissió de la Dignitat, apareguda el 2002 per reivindicar el retorn dels papers de Salamanca confiscats l'any 1939, demana a CaixaBank la restitució de les inscripcions i dels escuts: “És un acte necessari de memòria d'acord amb la llei de memòria històrica que requereix retirar els símbols franquistes i també restituir els efectes dels signes de repressió.” Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió, hi afegeix: “La Caixa ha de denunciar un acte contra la llengua i el país.” La Comissió ja va enviar una carta a l'entitat bancària l'any passat, sense rebre cap resposta.
L'arribada de les tropes franquistes a Barcelona va afectar els treballadors de l'entitat. I la Comissió de la Dignitat vol recuperar la figura de Josep Maria Boix i Raspall, el director general de La Caixa, i Lluís Serrahima Camín, el president, que van ser destituïts, i Boix també empresonat, pel seu compromís amb la Generalitat i la República l'any 1939.
Pep Cruanyes assenyala que “en un moment en què s'ha homenatjat el president del Barça Josep Suñol, afusellat l'any 1936, és trist que des de La Caixa no es recordi Boix i Serrahima”.
La Comissió atorgarà els premis In Memòriam a les seves respectives famílies el 3 de març en la Nit de la Memòria, que organitzen cada dos anys. Durant la mateixa vetllada s'entregaran els premis Dignitat a l'Associació de Memòria Històrica de Manresa, a la de Víctimes de la Repressió de Tarragona i al Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat.
El retorn dels ‘papers'
Enguany ha fet deu anys de l'inici del retorn dels papers de Salamanca però, encara en falta, segons la Comissió, una quarta part per arribar. Cruanyes es mostra pessimista: “No hi ha la voluntat política des del govern espanyol perquè tornin.” L'associació també reclama l'Arxiu d'Àvila, els documents desconeguts fins fa un any que el govern de la Generalitat a l'exili va portar a París i que, després, els nazis van donar al règim franquista quan van ocupar la capital francesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada