comissió de la dignitat
La Comissió de la Dignitat enguany celebrarà la Nit de la Memòria el dia 3
de març al restaurant Núria a les 8 del vespre en un sopar en el qual es
lliuraran els Premis Dignitat i es farà balanç de la lluita pel retorn total
dels documents requisats pel franquisme a Catalunya que es troben a Salamanca i
a l’arxiu militar d’Àvila.
El sopar hi serà present els guardonats
i Cathal Brugha MacSwiney, nét de Terence MacSwiney (alcalde Cork mort en vaga
de fam el 1920.
Enguany els guardonats són:
L’Associació Memòria
Històrica de Manresa
per la tasca ingent de difusió de la memòria de la nostra història republicana
i de la repressió franquista, que duen a terme especialment a través del web on
es donen a conèixer documents i imatges amb aquesta finalitat. Entre molts hem de destacar els
documents de la muller del president Companys Carme Ballester.
Associació de Víctimes de
la Repressió Franquista a Tarragona (AVRFT) per les Activitats que han dut a terme de manera
constant i incansable per la memòria de les víctimes de la repressió a
Tarragona afusellats i enterrats a la fosa comuna del cementiri que va ser
dignificada per la seva iniciativa. També de les víctimes a les presons de
Pilats i la Presó de dones de les Oblates, i per la reclamació de l’anul·lació
dels processos polítics a que van ser sotmesos.
Col·lectiu Republicà del
Baix Llobregat per la
seva tasca en favor de la memòria republicana i la repressió franquista en
homenatge i reivindicació de les víctimes amb tota mena d’actes i a través del
seu web. També per ser els impulsors de la Mesa d’entitats memorialistes de la
concentració el darrer dissabte de
mes des de fa 7 anys a la Plaça de
Sant Jaume demanant l’anul·lació dels processos del President Companys i de la
resta de represaliats del franquisme.
Enguany donem in mòriam reconeixement a JOSEP
MARIA BOIX I LLUÍS SERRAHIMA CAMIN que van ser respectivament director General I President
de la Caixa de pensions.
Josep M Boix i Raspall va succeir al fundador Francesc Moragas i
va dur una tasca de foment de l’estalvi i una obra social entre el que s’ha de
destacar l’Institut de la Dona que Treballa d’atenció a la dona. Va ser seguir
la política com a entitat catalana compromesa amb el país i la seva Llengua
donant suport financer al Govern de la Generalitat de Catalunya. Durant la
guerra amb el president es va mantenir a la institució defensant-la en moments
molt difícils i aconseguint superar i donar resposta als estalviadors.
En acabar la guerra l’Entitat va ser intervinguda pel franquisme a causa de
ser una entitat catalana i pel seu compromís amb la llengua i la cultura.
Es va nomenar com a delegat de l’estat el falangista Alberto Castañé i Soler que va emprendre una tasca de depuració
política amb el suport del senyor Lluís
Solà i Escofet que en va ser nomenat vice president.
Boix i Serrahima es van negar a signar una proclama
d’adhesió al règim proposada per solà cosa que va ser un motiu de que fos denunciats i pel fet de negar-se a fer una
depuració del persona i van ser destituïts.
L’Estat va designat com a comissari i després director general Enrique Luño
Peña que ho seria fins el 1976 a
la fi del franquisme i president l’alcalde franquista de Barcelona Miquel Mateu
i Pla.
En les imputacions dels nous dirigents i denunciants conten:
“Como persona desafecta al Glorioso Movimiento Nacional y
por ayudar a principios democráticos y marxistas en detrimento de los ideales
que informan los buenos españoles amantes de la España Imperial.”
També: “Colaboró con dirigentes del partido Acció Catalana a
quienes facilitaba medios financieros en varias ocasiones, entre los cuales
merece especial atención la compra de la colección Plandiura”
La compra de la col·lecció Plandiura d’art gòtic va ser feta per la
Generalitat per 7000 de pessetes per un crèdit signat pel President Macià i va permetre obrir
el Museu d’Art de Catalunya el 1934.
“Este señor es francamente catalanista como lo era la
orientación de la Caja que en todos cuantos actos citados intervino, usó
siempre el catalán y ese catalán rebuscado propio de los que se sienten el
catalanismo, ya que la Caja vivió en constantes relaciones con la Generalitat,
prestando bajo la dirección del señor Boix distintos servicios de tesorería y
facilitándole crédito y dinero.”
Boix va ser condemnat per “Auxilio
a la rebelión”en un consell de
guerra a 12 anys de presó, per no adhesió a Franco, per haver-se mantingut
en la direcció de la Caixa, per la seva catalanitat, per haver donat suport
financer a la Generalitat, destacant el crèdit donat per l’adquisició de la
col·lecció d’art gòtic Plandiura a la Generalitat. Va complir tres anys de
presó. També per haver fet una missa per tots els morts de la guerra civil.
El Tribunal de Responsabilidades
Políticas li imposà una multa de 3.000 pessetes i va ser desposseït del deganat de la facultat de
dret i de la Càtedra de Dret mercantil.
Lluís Serrahima i Camin. va ser amb ell President de la Caixa i li va fer costat en tot moment i sobretot en temps de guerra i en els primers mesos de franquisme intentant salvar la independència de l’entitat i negant-se a fer depuració política del personal i mostrar una pública adhesió del règim, pel que va ser destituït del seu càrrec.
Demanem la restitució de
les inscripcions en català i els escuts de Catalunya.
Demanem públicament a la Caixa de Pensions, que es formalitzà en una
carta el passat 13 de març de 2015, la restitució de les inscripcions en català de la façana de l’edifici central i
dels dos escuts de Catalunya que figuraven a les dues portes d’entrada, que van
ser esborrats com un acte de repressió per la catalanitat de l’entitat que va
ser com un acte de justícia envers
la llengua i el nostre país que van ser perseguits. En homenatge a les
persones que com Boix, Serrahima i altres empleats de l’entitat van mantenir la catalanitat de l’entitat
per la que van ser objecte de repressió.
Acte necessari de restitució de la memòria d’acord amb la llei de la
Memòria històrica que requereix a retirar els símbols franquistes i també a
restituir els efectes els signes
de la repressió.
Barcelona el 18 de febrer de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada