CRÒNICA D'UNA JORNADA ANTIMONÀRQUICA I CONTRA LA CONSTITUCIÓ A MADRID

Els que ahir ens vam traslladar a Madrid per “gaudir” d’un dia plujós i d’una capital quasi deserta vam complir amb el ritual de cada any de fer la caminada protesta des de Cibeles fins a Sol. Arribar després d’un llarg viatge per carretera per comprovar que érem menys que al 2007 va ser una mica decebedor.

Cada vegada s’estan produint fets, cada dia més alarmants, que haurien d’ empènyer a tots els que els hi agrada d’autodenominar-se republicans a sortir al carrer. La crisi, l’atur, la manca de democràcia, la dreta, l’esquerra monàrquica, l’església... la reacció ens governa i en canvi no sortim de les nostres cases més que a consumir, els que encara poden tirar de targeta de crèdit. Zapatero ja ha dit que no està per a reformes constitucionals, encara que més del 50 per cent de la població estigui a favor d’aquestes.

La crònica es pot resumir en les consignes de sempre: “los borbones a los tiburones”, “lo llaman democracia y no lo es”, “Marichalar a trabajar al Pizza Hut”. La gent més jove, la de les joventuts del partit comunista, la més engrescada també, conjuntament amb Castilla libre. Moltes banderes tricolors, moltes comunistes, les morades de Castella amb l’estel vermell, alguna senyera i una ikurriña. Quan van arribar els discursos encara menys gent. No és tracta de ser derrotistes sinó realistes, perquè si no s’enfronten les situacions assumint la veritat no podrem analitzar-les per a fer millor les coses la propera vegada. El triomfalisme no ens durà en lloc i el victimisme tampoc, la feina i uns objectius clars, sí.

Autocrítica

Les darreres mobilitzacions no han estat allò que ens hauria agradat. Què passa amb aquesta societat? Què fem malament per a que no arribi el nostre missatge a una població, que és en aquest moment víctima d’una situació crítica? Un company de manifestació ens va dir: cada any és el mateix, el mateix recorregut, les mateixes persones, el mateix acte, l’any vinent no faig l’esforç de venir. Potser hem de transmetre que aquesta protesta no és una reunió de cap partit, que tothom està convidat, que no cal estar per un model concret de república, de moment sobren els cognoms, que només cal no acceptar aquesta constitució, ni cap monarquia. Que la Tricolor és una bandera democràtica, que és un fi pel qual val la pena lluitar i que serà un treball per a moltes mans. La unitat del moviment ha d’estar oberta a totes les persones progressistes que des de l’esquerra vulguin treballar per un projecte democràtic, que escolti d’una vegada totes les reivindicacions i que aquestes siguin sotmeses al principi fonamental d’un ciutadà, un vot.

Assentem unes bases de futur sòlides, convidem a tots per a conquerir la principal fita: la república, i poder lluitar en un marc d’absoluta llibertat per totes les nostres idees. Ningú realitzarà aquesta tasca sol, no hem de tenir por , tots som necessaris per donar l’empenta al moviment republicà. Treballem plegat per a fer realitat un model que doni solucions a problemes enquistats per no haver volgut escoltar les reivindicacions de ciutadans, col·lectius i pobles.

Construïm un Front Popular Antimonàrquic i lluitem per a un horitzó de justícia per als que per desgràcia ja no hi són amb nosaltres, per als que si hi som i per als que vindran.