10000 A BRUSSEL·LES, UN ÈXIT

BRUSSEL·LES (BÈLGICA), 8 (EUROPA PRESS)

Brussel·les (Bèlgica) va acollir ahir una marxa a favor de la independència dels territoris de parla catalana a la qual han acudit, segons la Policia Local de la capital belga, 2.900 persones, i segons l'organització, 10.000 manifestants.

Sota el lema "We want a Catalan state", els manifestants van sortir cap a les 11.00 hores de l'Estació del Nord de Brussel·les, encapçalats per una comitiva amb representants de l'entitat civil promotora de la marxa, "Deu mil a Brusel·les per l'autodeterminació", militants de CDC i ERC i la cantant Núria Feliu.

Per part de CDC, van avanr a la comitiva el seu responsable d'immigració, Àngel Colom, o el militant i jurista Alfons López Tena. També hi eren la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, el candidat republicà a les eleccions europees, Oriol Junqueras, i la militant de la formació i catedràtica d'economia, Elisenda Paluzie.

Els manifestants van anar amb banderes independentistes i quadribarrades, tot i que alguns d'ells també van lluir ikurriñes, banderes flamenques i també de Còrsega o Venècia. Fins i tot havia una petita representació berber.

Altres anaven amb cartells on sortien, boca avall, alguns eurodiputats catalans, com el socialista Raimon Obiols, el convergent Ignasi Guardans, o el popular Aleix Vidal-Quadras, per no recolzar la marxa.

Entre les consignes que van corejar, "independència", "espanyol qui no boti", "Catalonia is not Spain", o l'himne de Catalunya, 'Els Segadors'. I les pancartes van recollir lemes com "Independence for Catalonia", "Per l'Europa dels Pobles", "Valencians are catalan people too" o "EU 27 States+Catalonia=28".

La manifestació, que va travessar el centre de Brussel·les, va durar poc més de dues hores i mitja i va acabar en una esplanada prop de l'estació de Midi on es van concentrar tots els participants i es va llegir el manifest. En ell es va demanar "als partits nacionals catalans que una vegada per totes situïn la independència com a objectiu als seus programes electorals i l'autodeterminació com una prioritat a la seva acció de Govern".

"Des d'aquí volem mostrar al món que hi ha un conflicte a Catalunya, un conflicte de naturalesa política. El poble català té el dret a l'autodeterminació i vol exercir-lo", va assenyalar el manifest, en què es va demanar la independència perquè Catalunya es converteixi "en un Estat de la UE amb els mateixos drets i obligacions que la resta d'estats membre".

"COMENÇA EL CAMÍ CAP A LA INDEPENDÈNCIA"

El portaveu de la plataforma, Enric Canela, va assegurar al final de la manifestació que la iniciativa havia estat un "èxit" i que s'havia superat la previsió de 10.000 assistents. "Fins i tot el temps s'ha aliat amb l'autodeterminació de Catalunya", ha assenyalat, referint-se al dia assolellat que feia a Brussel·les.

"Avui comença el camí cap a la independència", ha dit Canela, que ha demanat a tots els participants que signessin una iniciativa legislativa popular per convocar un referèndum d'autodeterminació.

"L'objectiu de la manifestació és posar de manifest que a Catalunya hi ha moltíssima gent, crec que la majoria, que vol exercir el dret d'autodeterminació. I l'objectiu no és mostrar-ho a Catalunya sinó mostrar-ho al món", ha dit Canela, que va considerar que la marxa va ser una "reacció espontània del poble" al marge dels partits polítics.

"Demanem l'empara de la UE per al reconeixement dels drets nacionals del poble de Catalunya. Demanem que la UE reconegui que els catalans tenim no només el dret a l'autodeterminació sinó el dret a tenir un Estat propi", va explicar Àngel Colom (CDC), que va parlar d'"èxit" i "objectiu complert" amb la convocatòria.

Per la seva banda, el republicà Junqueras es va declarar molt satisfet de ser l'únic candidat d'un partit català present a la manifestació i va dir que comparteix "plenament" les reivindicacions de la plataforma cívica. "La reivindicació d'un reconeixement internacional de Catalunya més important i el reconeixement de Catalunya com un país normal que aspira a ser un Estat més de la UE i el dret a l'autodeterminació que és la via per arribar a un Estat", ha destacat.